L’acord d’associació amb la Unió Europea comportarà nous drets socials als treballadors si bé no preveu cap canvi pel que fa al model de prestació per desocupació, que seguirà sent per tant una prestació no contributiva de tipus assistencial.

Si més no, així es posa de manifest en el document Informació de resum de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea fet públic pel Govern, tot just encara no setanta pàgines en què s’explica el que és un acord d’associació, el per què s’ha negociat així, com les principals implicacions que comportarà en les diferents temàtiques que s’aborden en els 25 annexos que conté.

Pel que fa als nous drets, es preveu la creació del permís parental i el fons de garantia enfront de la insolvència de l’empresari, a la vegada que es corregeixen aspectes del dret del treball que no estan alineats amb el dret de la Unió Europea, com pot ser la regulació del treball dels menors, la regulació de les empreses de treball temporal i la millora del contingut dels contractes de treball, entre d’altres.

Així mateix, l’acord preveu mecanismes de coordinació de les prestacions socials de tipus assistencials, algunes de les quals passaran a ser exportables, és a dir que es podran seguir rebent fins al límit del temps per al qual s’han acordat, tot i que el receptor marxi del país. Entre les prestacions exportables hi haurà la prestació per desocupació involuntària i la de per fills a càrrec.

El passaport andorrà deixa de ser impediment
Passat un període transitori de dos anys des de l’entrada en vigor de l’acord la nacionalitat andorrana deixarà de ser un impediment per circular per la Unió Europea. Això vol dir que els nacionals andorrans tindran l’oportunitat de desplaçar-se, establir-se, estudiar, treballar i jubilar-se en qualsevol dels països que conformen la UE amb les mateixes condicions que els nacionals d’un Estat membre.

Aquesta situació no es dona a la inversa i no s’aplicarà als nacionals de la UE en relació amb Andorra, ja que l’acord manté un sistema de quotes de residència.

A la vegada, l’acord, que preveu que els andorrans siguin tractats de la mateixa manera que els nacionals d’un Estat membre de la UE a l’hora de fer qualsevol tràmit administratiu, permetrà que els estudiants amb nacionalitat andorrana no hagin d’abonar matrícules universitàries molt més costoses que els nacionals de la UE en universitats públiques o privades europees.

Es perd sobirania però a la vegada també se’n guanya
L’acord pactat amb la Comissió Europea implica, com s’ha reconegut en diferents ocasions des de l’Executiu, la cessió de sobirania legislativa a la UE. Des del Govern, que admet que aquest aspecte pot ser considerat “positiu” o “negatiu” en funció de la “persona que l’analitza”, es destaca que es tracta d’una ampliació de la cessió de sobirania que és ja un fet des de l’establiment de l’Acord comercial del 1990.

Tot i aquesta cessió, en l’àmbit de la sobirania hi ha aspectes positius. Així, es preveu que un comitè mixt Andorra-UE, format per una delegació d’ambdues parts equivalent, sigui el principal òrgan de govern de l’acord d’associació, un òrgan que garanteix al país “un nivell de relació constant, estructural i en peu d’igualtat en relació amb totes les matèries cobertes per l’acord”.

Així mateix, el text assolit obliga la Unió Europea a notificar a Andorra qualsevol projecte de normativa que la pugui acabar afectant, a la vegada que permet a Andorra participar en els grups d’experts i als comitès que elaboraran aquestes normes i fer-hi aportacions.

L’acord, que tal com s’afirma al document “fomenta l’increment de la sobirania d’Andorra” en altres aspectes com poden ser per exemple la sobirania energètica o la sobirania en matèria de salut, obre la porta que el país pugui participar en diferents agències europees en funció dels seus interessos, un aspecte, però, que té una contrapartida no tan positiva, ja que en general cal contribuir econòmicament a aquestes agències.