El Tribunal de Comptes veu en Gevivasa “desviació de poder”

L’informe de fiscalització del Comú d’Encamp elaborat pel Tribunal de Comptes alerta que l’extinció del servei públic dels habitatges de la Solana del Pas de la Casa i la resolució del contracte de concessió amb Gevivasa “és susceptible de ser considerada desviació de poder”, entesa com la utilització de competències administratives per a altres finalitats que les que els han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic. Segons indica l’estudi, la supressió d’un servei públic ha de respondre únicament a criteris d’interès general. En aquest cas, s’afegeix, la supressió del servei públic, a més de ser instada per un particular –l’adjudicatària–, té com a finalitat resoldre els problemes financers i patrimonials de Gevivasa, que estava en una situació d’insolvència. El Codi de l’administració indica que la desviació de poder “serà motiu de nul·litat dels actes i de responsabilitat per a autoritats i funcionaris”.

A més, el Tribunal de Comptes considera que els riscos a què pugui estar subjecta la concessionària (els que es deriven de la construcció i les incerteses del mercat, com és la manca de demanda) han de ser assumits per aquest privat. Per altra banda, en el cas que les accions o inaccions del Comú haguessin incidit en l’equilibri econòmic de la concessió, haurien de ser compensades en el contracte de concessió, es recull. L’òrgan també indica que en l’expedient no queda provada la inviabilitat econòmica del contracte (s’exposa que aquesta només es qüestiona si es pretenen recuperar les aportacions comunals, sobretot el valor del sòl –un escenari que no és raonable, diu, ja que hauria revertit en l’administració en cloure el contracte–). A l’últim, el Tribunal de Comptes assenyala que a l’expedient no hi consta l’anàlisi de les mesures alternatives a l’adoptada per donar continuïtat al servei.

En les al·legacions presentades pel Comú d’Encamp, però, la corporació defensa que no s’ha donat cap dels supòsits que porten a la desviació de poder. Indica que l’acte de supressió de la concessió es va obrir a exposició pública i se’n va informar per carta tots els llogaters dels pisos. També recorda que en el cas que els tribunals haguessin donat la raó a la demanda de la concessionària el Comú hauria hagut de fer front a una forta despesa i que la decisió es va prendre també a la llum d’informes encarregats per la corporació, al mateix temps que afirma que el context va fer que el servei deixés de ser necessari. Per tot plegat considera l’acció ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.