L’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), l’entitat encarregada de la supervisió del sistema financer del país, tindrà les mateixes funcions i competències que les seves homòlogues europees en aquest àmbit.

Així es dedueix del projecte de llei de l’INAF que ha elaborat el Govern, i que ahir es va donar a conèixer en l’habitual roda de premsa posterior al consell de ministres.
El projecte de llei preveu que per millorar la independència i l’autonomia financera de l’entitat, a partir d’ara una part del seu pressupost, entre un 30% i un 35%, provindrà de les taxes que cobrarà per la prestació dels seus serveis als membres del sector. Això suposa que, segons les dades del sector corresponents al 2012, l’INAF obtindria al voltant d’1,2 milions d’euros a través de les taxes de creació actuals, les taxes anuals de supervisió i les taxes dels processos d’autorització prèvia i inscripció d’actes administratius. La resta del pressupost provindrà, com fins ara, del capital social i de les reserves que acumula.
Aquest és un model que ja s’utilitza en altres països com Luxemburg i Suïssa, segons va explicar el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, que va indicar que és lògic que siguin els mateixos operadors del sector els que sufraguin el cost de disposar d’una institució d’aquestes característiques, ja que en cas contrari hauria de ser l’Estat mateix el que es veiés obligat a facilitar fons suficients a l’INAF perquè funcionés.
D’aquesta manera, cadascun dels operadors hi haurà de contribuir en funció de diversos paràmetres, com són el volum del seu balanç, el nombre de filials a altres països i el tipus de productes que comercialitza. “Són les mateixes entitats financeres les que necessiten un INAF que sigui capaç i que pugui actuar com a interlocutor vàlid davant altres països”, va assenyalar Cinca. El ministre va admetre també que, amb les noves tasques, l’INAF s’haurà d’anar dotant de més personal en els pròxims anys, tot i que va puntualitzar que serà la direcció, en funció de l’autonomia de l’organisme, la que haurà de determinar les necessitats.
I és que si fins ara l’INAF tenia entre els seus objectius vetllar pel bon funcionament del sistema financer andorrà i fer les actuacions necessàries que requereix l’exercici de les seves funcions, amb el nou projecte de llei la seva missió s’amplia.
Així, a partir de l’aprovació de la llei, l’INAF vetllarà per salvaguardar l’estabilitat del sistema financer i promoure la confiança en aquest, i també treballarà per reduir el risc sistèmic que es pugui derivar de la inestabilitat internacional dels mercats. A més, també vetllarà per la protecció dels clients i inversors i promourà la competitivitat de la plaça financera andorrana a escala nacional i internacional. Això vol dir que atendrà les reclamacions fundades que puguin presentar els clients de les entitats operatives.
El  text, que entrarà ara a tràmit parlamentari, pretén adaptar la legislació actual sobre l’organisme a les exigències de l’Acord Monetari, firmat el passat mes d’abril. A més, el projecte de llei té l’objectiu de dotar de mitjans l’INAF, tenint en compte que ha de supervisar un mercat cada vegada més complex, entre altres coses per l’expansió a l’exterior de les entitats bancàries andorranes, que avui ja tenen presència en una vintena de països. En aquest sentit, es fixen els mecanismes a través dels quals col·laborarà amb autoritats o organismes oficials nacionals i estrangers, a partir dels estàndards internacionals.
Així, l’INAF podrà firmar al maig el protocol d’entesa multilateral de cooperació de l’Iosco, tal com s’estipula a l’Acord Monetari, així com els protocols amb les autoritats de supervisió bancària i financera dels països on les entitats operatives del sistema financer andorrà tenen filials. D’altra banda, elprojecte adequa també la cooperació amb autoritats competents en matèria de supervisió i inspecció de les pràctiques d’abús de mercat o en altres àmbits de supervisió financera.
La iniciativa legislativa servirà també per aclarir les competències del consell d’administració i de la direcció de l’INAF, així com els requisits de coneixements, experiència i independència que han de complir els membres. En aquest sentit,  hi ha algunes novetats, segons va explicar Cinca.
Una de les modificacions és que s’obre la possibilitat que dos dels sis integrants que té com a màxim el consell d’administració puguin ser de nacionalitat no andorrana. D’aquesta manera, es podran incorporar a aquest òrgan persones que destaquin per la seva vàlua en aquest camp, tenint en compte que no sempre pot ser fàcil cobrir les vacants perquè el règim d’incompatibilitats és molt exigent. Tot i així, el president, el vicepresident, el director general i la majoria dels membres hauran de ser andorrans.
Una altra de les novetats és que desapareix la limitació que hi ha fins ara d’un sol mandat (sis anys) per als membres del consell d’administració, i s’amplia fins a tres (18 anys). Les renovacions, però, no es faran de manera automàtica, sinó que hauran de rebre el vistiplau del Consell General.