Els ciberdelictes de pornografia infantil augmenten un 17% el 2021

El grup de Delictes Tecnològics del cos de policia va detectar durant el 2021 un total de 109 ciberdelictes relacionats amb casos de pornografia infantil, dels quals 69 van ser qualificats com a greus i 40 ho van ser com a no greus. Aquestes dades signifiquen globalment un augment del 17,2% respecte a l’any 2020, quan la policia va registrar 93 ciberdelictes d’aquest tipus. Aquell any, del total de casos, 61 van ser greus  i 32 van ser tipificats com a no greus.  Per tant, la variació del 2020 al 2021 ha estat del +13,11% en el cas dels ciberdelictes relacionats amb pornografia infantil que es consideren greus i del +25 en el cas d’aquells definits com a no greus. Aquestes xifres formen part de la resposta escrita del secretari d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics, César Marquina, a les preguntes fetes el desembre passat pel conseller general socialdemòcrata Roger Padreny amb relació a la ciberseguretat i la ciberdelinqüència a Andorra. La resposta ha estat publicada avui al Butlletí del Consell General.

Més enllà dels casos de pornografia infantil, la resposta del secretari d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics inclou les dades de la resta de ciberdelictes tant per a l’any 2020 com per a l’any 2021. D’aquesta manera, l’any passat la policia va detectar uns altres 194 ciberdelictes que es classificarien la següent manera: 52 estarien relacionats amb la vulneració de la intimitat; 45 amb el segrest i el bloqueig d’aplicacions socials (WhatsApp, Instagram, Telegram, etcètera); 26 amb l’extorsió sexual; 23 amb la usurpació de la identitat; 18 amb estafes a la xarxa; 16 amb phishing, i en 14 s’hauria utilitzat l’anomenat programari de segrest  o ransomware. Aquestes xifres signifiquen globalment un descens dels ciberdelictes d’un any a l’altre de l’ordre del -6,28%.

De fet, aquest descens global s’explica pels descensos en el phishing (34 casos el 2020 i descens per tant del -52,94%), els ciberdelictes amb programari de segrest (22 casos el 2020 i descens del -36,36%), els segrestos d’aplicacions socials (59 casos el 2020 i descens del -23,73%) i les estafes a la xarxa (21 casos el 2020 i descens del -14,29%). En canvi, la resta de ciberdelictes han registrat augments d’un any a l’altre. L’augment més significatiu es va registrar en els ciberdelictes relacionats amb la usurpació de la identitat, que el 2020 havien estat tan sols 10 casos i per tant la variació és del +130%. També van augmentar els ciberdelictes relacionats amb la vulneració de la intimitat (38 casos el 2020 i augment per tant del +36,84%) i amb l’extorsió sexual (23 casos el 2020 i augment del +13,04%).

Pel que fa als anomenats “casos forense”, és a dir, aquells delictes en què ha calgut l’actuació d’un forense i sobre els quals també va preguntar el conseller socialdemòcrata Roger Padreny, el cos de policia va detectar l’any passat un total de 45 infraccions, de les quals 14 tenien a veure amb delictes contra la salut pública; 14 contra la llibertat sexual; 5 contra el patrimoni; 4 contra l’ordre socioeconòmic; 3 contra la intimitat; uns altres 3 contra l’administració de Justícia, i finalment 2 contra la vida humana independent.