Els Cierco, els bons o els dolents?

Els màxims accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la intervenció de l’entitat, els germans Higini i Ramon Cierco, estarien fent un doble discurs a Andorra i a Espanya. Així ho considera si més no el periodista Ernesto Ekaizer i d’aquesta manera ho va explicar dimarts en el transcurs de la seva compareixença davant la comissió d’investigació sobre l’Operació Catalunya (CIOC).
I és que responent a una interpel·lació de la diputada de la CUP Mireia Boya, que li va demanar literalment pel rol dels Cierco en la denominada operació Catalunya i si serien els bons o els dolents, Ekaizer explica que mentre a Andorra Higini Cierco “diu que li han fet xantatge, que han obtingut els comptes sobre la base d’una operació de xantatge, amenaces i coaccions”, a Espanya “la versió que dona a Anticorrupció és que sempre han col·laborat”, és a dir, remarca el periodista, “el contrari del que diuen a Andorra”.
Per exemplificar aquesta col·laboració i aportació d’informació, Ekaizer recorda el lliurament del presumpte compte del qual la dona d’Oriol Pujol, Anna Vidal, era cotitular amb Jordi Pujol Ferrusola, una informació que contradiria una comissió rogatòria i que provocaria que la batlle Maria Àngels Moreno fes una nova petició d’informació a Andbank que confirmaria que és fals que Vidal tingués un compte amb Jordi Pujol Ferrusola.
Tot i ser una dada falsa, Ekaizer, que afirma que “els Cierco sabran per què ho han fet”, incideix en el fet que el fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, es creu aquesta informació perquè després d’aquesta el jutge De la Mata cita Anna Vidal.
Sobre el rol dels germans Cierco en tot l’afer, el periodista insisteix que “juguen el seu paper” i recorda que han perdut tant Banco Madrid com Banca Privada d’Andorra en una operació d’abast internacional. En aquest sentit, Ekaizer assegura que, “aparentment, hi ha elements absolutament fraudulents, i d’intoxicació, en les raons que van portar els Estats Units a pressionar l’executiu andorrà per intervenir el banc”, i apunta principalment a “una cosa falsa, però que preocupava els americans, com és el presumpte rentat de diners de Veneçuela”, un fet que “s’ha revelat que és fals”.
Davant d’això, el periodista considera evident, i lògic, que els Cierco “intenten recuperar el seu patrimoni i recuperar el seu prestigi” i que “estan jugant diferents cartes a la vegada”. Tot i això, Ekaizer, que admet que la vinculació dels Estats Units amb l’operació Catalunya “no es pot saber amb certesa” perquè el FinCEN no ha desclassificat tota la sèrie de documents amb les comunicacions que hi ha hagut sobre el cas, deixa clar que per tot l’exposat “no se’ls pot creure –en referència als Cierco– a ulls clucs”. 

Crida de la CUP als Cierco
D’altra banda, i en el transcurs en aquest cas de la compareixença del president, Sergi Blázquez, i el lletrat i membre fundador del col·lectiu de juristes Drets, Agustí Carles, la diputada de la CUP Mireia Boya va fer una crida oberta als germans Cierco perquè acceptin comparèixer davant la CIOC, ja que “donaran llum a la foscor de la branca andorrana de la trama de l’operació Catalunya”.
Boya va fer aquestes manifestacions, segons es desprèn de la transcripció de la sessió, després que Blázquez i Carles fessin un extens repàs del que ells mateixos van batejar com a operació BPA, que segons van precisar s’hauria iniciat el gener del 2014 amb la investigació del Sepblac a Banco Madrid, i que continuaria amb les amenaces denunciades per Higini Cierco el maig del mateix any que acabarien desembocant en el lliurament de la captura de pantalla amb els comptes bancaris dels Pujol.
En la compareixença, Carles cita també la trobada d’Antoni Martí i Mariano Rajoy a La Moncloa del 2 de setembre i la posterior visita del president espanyol a Andorra de principis de gener, així com la inspecció que té lloc a BPA Panamà i en la qual es buscava si hi havia comptes de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i de l’actual vicepresident de l’executiu català, Oriol Junqueras, o dels seus familiars.
Així mateix, Carles, que va explicar també als diputats presents a la CIOC la col·laboració de Drets amb l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i la querella presentada al Principat, va incidir en la rapidesa d’actuació, un cop passades les eleccions del primer de març del 2015 al Principat, per intervenir els dos bancs (BPA i Banco Madrid) a partir d’una nota del FinCEN que “no és cap resolució” sinó una nota que diu “investiguin vostès, que sembla que aquí hi ha coses, i aquest banc pot tenir blanqueig de capitals i clients indesitjables”.