Els cònsols de les quatre parròquies que disposen d’estacions d’esquí s’han posat d’acord per elaborar un estudi sobre la quantitat que han invertit des de l’any 2000 tant els comuns com els mateixos camps de neu per tirar endavant aquest sector, que “és un dels motors econòmics del país”.
D’aquesta manera, volen justificar la necessitat de disposar a partir d’ara d’algun tipus d’ajuda del Govern, sigui en els impostos, en les tarifes d’electricitat o gasoil o a l’hora de fer la promoció. L’estudi, que ha coordinat el Comú de Canillo, està pendent de ser aprovat pels quatre cònsols i es preveu que pugui ser presentat a l’executiu durant el mes de novembre, perquè la demanda es pugui valorar al més aviat possible.
El cònsol major de la Massana, Josep Maria Camp, ha explicat que les càrregues que han de suportar les estacions d’esquí “són massa grans” i que mantenir-les és molt difícil perquè hi ha “molt poc marge de maniobra”. A més, ha destacat que la repercussió que té la neu en l’economia és de més de 325 milions d’euros i només un 15 per cent retorna a les estacions.
En aquest sentit, Camp considera que les parròquies amb estacions d’esquí “no poden continuar assumint en solitari” tota aquesta despesa perquè si no arribarà un moment en què serà insostenible, i que cal debatre la qüestió amb tot el país i elaborar entre totes les parts “un pla estratègic per fer sostenible la continuïtat dels dominis esquiables”.
Per tot plegat, els cònsols de la Massana, d’Ordino, de Canillo i d’Encamp han elaborat un estudi que conté un resum de les inversions que han fet tant els comuns com les societats explotadores, ja que també en el cas de Grandvalira, on també hi ha capital privat, les corporacions han fet inversions directes, com al Funicamp o al sector del Forn, a Canillo.
A l’agost es va fer la primera posada en comú del document, que ha coordinat el Comú de Canillo, i la versió definitiva s’ha retardat a causa de les problemàtiques sorgides tant a Vallnord com a Grandvalira. Ara, tal com ha informat el cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, “un cop resolts aquests maldecaps” es farà en breu una altra reunió per acabar d’enllestir l’estudi i entregar-lo al Govern al mes de novembre.
Casadevall també coincideix amb Camp en el fet que “a l’hivern el país viu gràcies a la neu”, i considera que aquesta mesura ha de servir per conscienciar el Govern perquè tingui present que les parròquies que disposen d’estacions d’esquí no poden dedicar tants diners com voldrien a millorar els serveis dels ciutadans i a construir equipaments com la resta.
Tot i que encara no han consensuat quines ajudes concretes demanaran, Camp lamenta que a Andorra no hi hagi preus preferencials en electricitat, a diferència de les polítiques que es porten a terme en altres països. El cònsol ha posat com a exemple l’estació de Tignes, als Alps, que tot i ser deu vegades més gran que Vallnord té una despesa en electricitat que no arriba a 800.000 euros, quan a Vallnord suposa un cost d’1,4 milions.
Per la seva part, el ministre d’Economia i Finances, Pere López, va explicar que des de l’executiu es preveu convocar, abans de finals d’any, una reunió amb els responsables dels camps de neu per recollir-ne les inquietuds i avaluar la situació del sector per determinar si cal o no algun tipus d’ajudes i, en cas afirmatiu, de quina mena.
