Els comuns han decidit que, ara sí, portaran el Govern a la justícia per les transferències del 2017. Així s'ha acordat a la reunió de cònsols que ha tingut lloc aquest matí a Sant Julià de Lòria després que el Govern resolgués no reconèixer el deute envers les corporacions locals. Tenint en compte que la resolució de l'Executiu és de fa dues setmanes i que hi ha un termini d'un mes per poder-la recórrer, els cònsols preveuen entrar la demanda a la Batllia dins dels propers quinze dies.
El cònsol major de Sant Julià, Josep Majoral, ha recordat que els comuns han defensat "des del primer moment el que creien que era seu" i, per tant, la lògica els porta ara a obrir la via judicial "i que la Batllia resolgui qui té raó". Els comuns reclamen 7,6 milions d'euros que consideren que són seus en virtut el càlcul de les transferències a partir dels ingressos de l'Estat "liquidats". Aquesta interpretació topa amb la que fa el Govern, que ha insistit reiteradament que, abans del 2014, que és l'any en què es van congelar les transferències, el càlcul es feia prenent com a base els ingressos cobrats i no pas els liquidats, que no són els mateixos a causa de la morositat.a llei aplicable per a les transferències del 2017, que és la del 1993 i no la nova llei que es va aprovar l’octubre del mateix 2017, estableix que “l’import a transferir cada exercici serà el resultat d’aplicar el percentatge del 18% sobre els ingressos tributaris ajustats, liquidats i imputables comptablement al pressupost de l’Administració general, efectivament realitzats en l’exercici immediatament anterior”. Ara serà la Justícia qui haurà de dirimir si el que compta finalment és el concepte “liquidats”, com pretenen els comuns, o bé l’“efectivament realitzats” com defensa el Govern.
Recodem que el conflicte arrenca de lluny. Va ser l’abril del 2014 que el Govern i els comuns van acordar congelar l’import de les transferències del 2015 i el 2016 en 54,6 milions d’euros. Això sí, el mateix acord instava les parts implicades a iniciar un treball conjunt per revisar el model de transferències a partir del 2016, coincidint amb l’inici d’un nou mandat comunal (les eleccions comunals van ser el desembre del 2015). Una modificació puntual de la llei de transferències del mateix desembre del 2015 encomanava al Govern presentar un projecte de llei abans del 31 de desembre del 2017 amb “un nou marc normatiu de transferències i competències dels comuns”.
Com que el 2017 el projecte de llei en qüestió estava en tràmit parlamentari i no es preveia que ni el nou model ni la nova manera de calcular les transferències entressin en vigor abans de l’1 de gener de l’any següent, el Govern va proposar congelar un any més les transferències en els 54,6 milions dels dos anys anteriors. El problema amb què va topar el segon Executiu liderat per Antoni Martí va ser que, a partir de les eleccions generals del març del 2015, la composició del Consell General va deixar de tenir l’amplíssima majoria taronja dels quatre anys anteriors. Amb 15 parlamentaris, DA mantenia la majoria absoluta, suficient per al gruix de les votacions, però no per a una llei que afecti els comuns, ja aquest tipus de lleis requereixen una majoria especial. Va ser amb els vots dels grups de l’oposició que les transferències del 2017 no es van poder mantenir congelades i, d’aleshores ençà, Govern i comuns no s’han arribat a posar d’acord amb l’import que s’havia de transferir finalment: el Govern va calcular que l’import total era de 62,1 milions d’euros, mentre que els comuns creuen que la transferència que els pertocava era de 69 milions. Ara serà la Batllia qui ho resolgui.
Majoral i Gili neguen que l’Executiu els hagi proposat de retallar competències fiscals
La reunió de divendres passat entre representants del Govern, el Consell General i els comuns per abordar de manera conjunta la reforma del marc fiscal va ser “una primera presa de contacte”, segons va informar ahir el cònsol major de Sant Julià de Lòria. D’aquesta manera, Josep Majoral va assegurar que durant la trobada no s’hauria posat en cap cas “damunt la taula” la demanda per part de l’Executiu de “retallar” les competències tributàries dels comuns.
La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, que acompanyava Majoral en la roda de premsa posterior a la reunió de cònsols, es va sumar a les paraules del mandatari lauredià i va alertar que en el que es vulgui plantejar una reforma del marc fiscal d’aquest tipus, caldrà “obrir un debat que inclou grans reflexions” sobre el propi model d’Estat dibuixat per la Constitució i la consegüent distribució de competències entre l’Administració general i els comuns. En qualsevol cas, Gili es va mostrar satisfeta de la reunió a tres bandes, ja que “ens falten fòrums amb els tres poders, el Govern, el Consell General i els comuns” per poder tractar temes d’interès general.
S’estudia ampliar els serveis del forn crematori
Un dels temes que es van tractar ahir a la reunió de cònsols va ser la possible ampliació de serveis i capacitat del forn crematori, ubicat al cementiri de la Plana. L’augment els darrers anys de les incineracions respecte a les inhumacions, juntament amb el fet que “espisodis de la pandèmia de Covid 19 van tensionar bastant el servei”, van portar les empreses concessionàries a traslladar al Comú d’Escaldes-Engordany “la necessitat d’ampliar les capacitats d’aquesta infraestructura”, segons va detallar la cònsol major, Rosa Gili. Els serveis funeraris són una competència que recau en els comuns i, en el cas del crematori, “és Escaldes-Engordany qui ho gestiona per tots els comuns” tenint en compte que l’únic forn del país es troba en aquella parròquia. A hores d’ara no hi ha una decisió presa, però sí que s’està estudiant “la necessitat real” de l’esmentada ampliació.
