Els cuiners de la campanya

Com es cuina un procés electoral? Com es coordina tot perquè els programes, els cartells electorals, els espots, etcètera estiguin enllestits a temps? Qui hi ha darrere del disseny d’aquestes campanyes? Com treballen? Diferents caps i responsables de campanya implicats en aquestes eleccions ens expliquen la seva feina perquè tot rutlli.

El que queda clar després de parlar amb els diferents experts és que tot comença a cuinar-se mesos enrere, fins i tot abans de l’estiu. “Les idees es cuinen entre els mesos de juliol i agost”, explica Roger Padreny, cap de campanya del Partit Socialdemòcrata, que afegeix que el mes de juny la formació que ell representa ja va acordar el tronc comú programàtic. També es va treballar abans l’eslògan de la campanya, ja que tenien clar que el que s’havia fet servir per a les generals “va quallar molt entre la gent”, per la qual cosa es va creure oportú que el d’aquestes comunals havia de ser “molt similar”.
Jordi Cinca, cap de campanya de Demòcrates, també coincideix en aquesta feina de llarg recorregut. D’aquesta manera, explica que ja fa mesos que es treballa en “l’estructura logística, els programes, els espots...”, tot i que també reconeix que és una tasca “molt parametritzada i similar” a la que es va fer per a les darreres eleccions del mes d’abril. D’aquesta manera, ja es tenia treballada l’estructura dels programes, el format, la part visual o els suports fotogràfics, entre d’altres, des d’abans que es presentessin les llistes definitives.
En el mateix sentit, Òscar Martín, cap de campanya d’Unió x Escaldes-Engordany, manifesta que el fet que el mes d’abril se celebressin les eleccions nacionals ha fet que l’equip ja estigués constituït, per la qual cosa una part de la feina ja estava avançada de cara als comicis d’aquest 15 de desembre.
Tant Cinca com Padreny coincideixen a assenyalar que un cop es presenten les llistes “tot s’accelera”, tal com expressa el cap de campanya demòcrata, tenint en compte, especialment, que es tenen molt pocs dies per fer “un primer gran pas”, segons assenyala Padreny: les professions de fe. En el mateix sentit, Cinca emfasitza el fet que en només “cinc dies” s’hagi de fer el disseny d’aquestes professions de fe, tenint en compte per exemple, i a banda del contingut, si es volen posar o no fotografies.
I aquest procés encara és més frenètic si fins a l’últim moment, no se sap si el partit per al qual treballes farà llistes individuals o en coalició amb altres forces. Això és el que explica Martín, que manifesta que fins que no van saber que Liberals d’Andorra confluiria de manera individual en només una parròquia, Escaldes-Engordany, no van poder tancar la candidatura, els programes i els continguts. “S’ha hagut de fer tot molt ràpid”, explica.
En aquesta elaboració del programa, que és un dels aspectes clau de les campanyes, hi tenen molt a veure els diferents candidats, tal com expliquen els tres caps de campanya. Així, Padreny concreta que malgrat que tenien un tronc comú fet, el resultat final és “una barreja del que havien previst” i el que han aportat després els candidats, per acabar confeccionant un programa adaptat a cada parròquia.
En el mateix sentit, Cinca explica que quan es tanquen les llistes “ja es concreten els continguts” i es posen sobre la base predefinida. A més, en el cas de Demòcrates s’ha tingut en compte, explica el cap de campanya, l’aportació de les persones que no formen part del partit. “El moment més complicat és tancar el programa”, assegura Martín. A més, tant ell com Cinca coincideixen que sempre hi ha corredisses, ja que a l’últim moment, i quan ja està a punt d’entrar a impremta, sempre es detecta alguna cosa a afegir o algun error.
Després cal dissenyar l’estratègia comunicativa, com es farà arribar el missatge a l’elector, gravar els espots, planificar les diferents comunicacions que es faran als mitjans de comunicació... una feina en la qual tots tres coincideixen que es treballa molt en equip. “Un director de campanya i un d’una pel·lícula és gairebé el mateix, acabes prenent cada decisió però també has de saber delegar molt bé”, assegura Padreny, fent incidència en la importància de l’equip. “Tens una funció política i també tècnica, ja que has de connectar amb els proveïdors, amb les candidatures, amb el comitè de campanya i amb l’equip”, completa el cap de campanya socialdemòcrata.
Cinca també apel·la a la seva funció de “psicòleg”, preparant els candidats per fer front, per exemple, als debats televisius. “El més complicat per a molts és posar-se davant la càmera”, destaca, i hi afegeix que ha “d’apujar els ànims” durant el procés electoral quan els candidats es desanimen, i al contrari, baixar-los quan estan massa confiats en la victòria.
“Fa quinze anys enrere una de les majors complicacions era gravar el vídeo per a la televisió”, explica Martín, que diu que ara és tot molt més complex, ja que els espots publicitaris són només “un dels inputs” que rep l’elector, arran de la irrupció de les xarxes socials. “Les xarxes t’obliguen a cobrir un altre canal que anys enrere ni hi pensaves”, concreta Cinca, que recorda quan eren els mateixos integrants de les llistes els que s’ho feien tot “amb bona voluntat”. Cada cop hi ha una major professionalització, afegeix Padreny, que destaca que el repte és poder expressar-se “el millor possible” i poder “fer arribar el missatge a l’elector”.