Les tres forces parlamentàries que donen suport a l’executiu, Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, volen que el Govern analitzi la viabilitat d’implementar al país la fórmula del co-living, model que suposa una extensió o evolució del coworking però en el mercat de l’habitatge nascut a Silicon Valley, com a una opció més per mirar de pal·liar la problemàtica de l’habitatge.
Per això, entre les 17 esmenes que han presentat al projecte de llei de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge, que ja està damunt la taula de la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat, n’hi ha una que planteja afegir una disposició final al text en la qual “s’encomana al Govern que estudiï la viabilitat d’implantar la figura dels espais comuns compartits”.
I és que des dels grups de la majoria es considera “oportú una nova tipologia d’habitatge”, segons s’explica en la motivació de l’esmena, que podria ser adequada per diferents col·lectius, entre els quals posen d’exemple “els joves, la gent gran, treballadors de curta durada, entre d’altres”.
D’altra banda, des de la majoria s’aposta també per la creació d’un registre amb les cèdules i els certificats d’habitabilitat. Així, en una segona esmena d’addició es proposa afegir una altra disposició final al projecte de llei per tal d’encomanar al Govern que en un termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la llei modifiqui el reglament de construcció vigent per crear aquest registre informàtic de cèdules i certificats d’habitabilitat.
A més, en l’esmena es precisa que el registre ha d’incorporar com a mínim les dades relatives al tipus d’habitatge, l’adreça vinculada al registre estadístic del territori i el número del codi d’edificis de seguretat de les instal·lacions (CESI). Així mateix, també hi haurien de constar la referència cadastral, els tipus d’estança, la superfície útil, el llindar d’ocupació, el certificat energètic, la data del certificat de final d’obra, el nivell d’habitabilitat i l’estat de la vigència del certificat de l’immoble així com l’accessibilitat.
Entre les esmenes, moltes de les quals de caràcter tècnic i per clarificar el redactat del text, es planteja també afegir una disposició transitòria per tal de donar als comuns un termini de cinc anys, a comptar a partir de la data d’entrada en vigor del decret que reguli el fitxer de dades dels contractes d’arrendament d’habitatges que crea el text, perquè hi bolquin les dades que consten als seus arxius.
Així mateix, amb les esmenes s’afegeixen obligacions de transparència a les quals ha d’estar sotmesa la persona responsable de la direcció de l’Institut Nacional de l’Habitatge a la vegada que es reforça el control financer i comptable. En aquest sentit s’especifica que les societats mercantils que pugui crear l’INH o aquelles en les quals pugui participar han d’estar subjectes a la fiscalització del Tribunal de Comptes.
Finalment, la majoria proposa també reduir els terminis en els quals el Govern ha d’elaborar els reglaments que preveu el text, que passen de sis a tres mesos, el mateix temps que se li dona per aprovar el decret que reguli el fitxer de dades dels contractes d’arrendament. A la vegada es fixa en un any, enlloc dels dos previstos inicialment, el temps per aprovar el reglament sobre les normes de valoració de béns immobles i de determinats drets reals.