Les administracions ja no podran endeutar-se lliurement ni fer els pressupostos a la seva manera. La proposició de llei de sostenibilitat de les finances públiques, d’estabilitat pressupostària i fiscal –més coneguda com a regla d’or– estableix per primer cop uns principis clars en aquests àmbits.  El text, que el grup parlamentari demòcrata va entrar a tràmit dimarts, també fixa un límit per a la pressió fiscal. Així, el pes de la imposició directa sobre el total dels impostos de l’administració general no podrà ser superior al 40% (amb l’IRPF estarà al 39%), amb la qual cosa es busca  “no fomentar més els impostos directes” i que no es puguin incrementar els tipus que s’apliquen actualment. Aquesta ràtio es calcularà d’acord amb la fórmula d’impostos directes sobre la suma dels impostos directes més els indirectes, però no es tindran en compte les taxes del tabac, l’alcohol i els carburants.
Els consellers Daniel Armengol i Martí Salvans van explicar ahir el contingut de la proposició de llei, l’objectiu de la qual és “assegurar la sostenibilitat de les finances públiques en un marc d’estabilitat pressupostària”. “Aquest model no innova, sinó que ja està en aplicació en altres països des del 2001”, van indicar. La nova normativa legal serà d’aplicació a l’administració general de l’Estat, els comuns, les entitats parapúbliques i de dret públic i les societats públiques participades.
El text determina que l’endeutament global no podrà superar el 55% del producte interior brut (PIB) expressat en termes nominals, que l’any 2013 es va situar en 2.508 milions d’euros. Tot i aquest topall, la proposició estableix que ja quan s’arribi al 50% del PIB s’encengui un senyal d’“alarma” perquè el Govern, els comuns i altres òrgans dependents es posin a negociar mecanismes que facin que l’endeutament no arribi al 55%.
L’endeutament total de l’administració general i els òrgans dependents no podrà superar el 40% del PIB, mentre que el dels organismes públics i parapúblics haurà d’estar per sota del 50% dels seus fons propis consolidats. Pel que respecta a les administracions comunals, es manté el límit d’endeutament en el 200% mitjà d’ingressos dels pressupostos dels tres anys naturals anteriors.
El Govern, els comuns i les entitats subjectes a aquesta llei  hauran d’elaborar, en un termini màxim de sis mesos des de la presa de possessió, un marc pressupostari per al mandat de quatre anys, basant-se en els requisits que preveu el text. Aquest marc pressupostari, que serà revisat cada any perquè es vagin complint les projeccions d’ingressos i despeses, haurà de comptar amb un informe previ vinculant del Tribunal de Comptes i consistirà en una projecció pressupostària per als anys de mandat.
La llei introdueix un mecanisme perquè en moments amb un volum d’ingressos més elevat, les administracions vagin generant una espècie de “guardiola” o de reserva “per a èpoques de vaques magres”. Això s’aconsegueix a través del concepte de despesa permesa. Pel que fa a l’administració general, podrà incórrer en una despesa permesa de l’1% del PIB nominal, més un factor corrector en funció de l’evolució del dèficit de l’economia dels darrers tres anys i, pel que respecta als comuns, no podran incórrer en dèficit quan assoleixin el límit d’endeutament del 200%.
La llei, que s’aplicarà el proper mandat, fixa que el Consell podrà aprovar un pressupost extraordinari per causes excepcionals (catàstrofes, emergències greus o situació econòmica). El requisit, però, és que s’haurà d’aprovar també un pla per tornar a l’equilibri pressupostari en sis anys. El Govern constituirà un compte de compensació per sufragar els pressupostos extraordinaris per causes excepcionals. El 0,10% de les despeses de Govern i comuns anirà a aquest compte.

Destitució de càrrecs polítics per faltes greus

La proposició de llei preveu un règim sancionador per als casos en què s’incompleixi la normativa. Les infraccions molt greus poden donar lloc a la destitució i la prohibició d’ocupar càrrecs de designació política per un període de dos a sis anys i multes de 5.000 a 50.000 euros. Els responsables de l’incompliment de la llei poden ser tant els interventors com els càrrecs públics. “La responsabilitat va en cascada”, va puntualitzar Salvans. El text atorga una gran importància a la tasca de control que han d’exercir els òrgans interventors de l’administració general i els comuns, i al Tribunal de Comptes, que supervisarà l’elaboració, l’aprovació, l’execució i la liquidació dels pressupostos del Govern i els comuns. Quan hi hagi algun incompliment, els pressupostos no es podran sotmetre a aprovació. El procediment sancionador s’iniciarà per iniciativa del Tribunal de Comptes, del ministre de Finances o dels comuns, en el seu àmbit.