El 2006 es va celebrar a Mònaco la primera Conferència de Presidents de Parlaments dels Petits Estats, la qual formen el mateix país monegasc, Liechtenstein, Montenegro, Luxemburg, Xipre, Malta, Islàndia, San Marino i Andorra. La idea principal era posar en comú aquelles qüestions que fan uns i altres per tal d’adquirir coneixements i maneres de fer que puguin ser útils per a la resta d’integrants, però aquestes reunions mai no havien comptat amb un suport institutional, sinó que, per dir-ho d’una manera, eren trobades informals. Ara, però, arran de la 19a Conferència que s’ha dut a terme al Principat, això ha canviat.

Resulta que els nou estats associats han signat un memoràndum d’entesa per tal d’atorgar un caràcter oficial a aquests aplecs, així que, tal com explica el síndic general, Carles Ensenyat, “donem cara i ulls a la Conferència dels Petits Estats i també representació oficial en diverses delegacions internacionals”, com per exemple a les futures reunions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que se celebraran aquesta tardor precisament al país, o al Consell d’Europa, en el qual “estem treballant per poder-hi entrar en un futur”. A més, aquest memoràndum també instaura que la Conferència s’hagi de celebrar sí o sí de manera anual, d’aquesta manera “podrem seguir fent passos perquè la veu dels petits sigui coherent envers les institucions internacionals”, diu Ensenyat.

Ara bé, ser el que anomenem un “petit Estat” no vol dir que necessàriament s’hagin de compartir les mateixes circumstàncies, problemes o reptes, és clar. Per exemple, la relació amb la Unió Europea que tenen els nou països esmentats és ben diversa: Mònaco ha posposat, de moment, les relacions amb la UE; Islàndia i Liechtenstein són membres de l’Espai Econòmic Europeu; Luxemburg, Xipre i Malta són membres de la UE; Montenegro no en forma part, però hi vol entrar, i San Marino i Andorra, com ja deuen saber, estan en procés d’associar-s’hi. Per tant, tal com comenta el síndic general, “de tots en podem extreure conclusions i compartir visions i experiències”, així que la Conferència compon “un univers molt ric del qual ens podem beneficiar recíprocament”.

Pel que fa a la jornada d'avui, els respectius presidents o vicepresidents del Parlament de cada país han visitat el Consell General i la Casa de la Vall, i també han assistit a un parell de conferències. La primera d’aquestes abordava la temàtica de les relacions de diplomàcia parlamentària, i la segona plantejava la qüestió de com trobar el balanç entre el poder executiu i el legislatiu. Pel que fa a aquesta última, Ensenyat destaca que “tots ens trobem en una situació de bon funcionament d’ambdós poders”, ja que “cada un respecta el paper que li és propi”, és clar, però insisteix en la importància de “compartir els respectius problemes que cadascú de nosaltres tinguem o hàgim tingut per aprofitar l’experiència de l’altre”. Així que, a partir d’ara, les reunions que fa vint anys van unir en esperit, per dir-ho així, els petits estats, tenen un suport formal i oficial respecte a la resta de “grans països” europeus, i amb una mena de base de dades comuna amb possibles solucions i recursos que tots plegats poden utilitzar.