Els impulsors de l’enquesta sobre si els residents han de poder votar o no a les eleccions comunals instaven dimarts a les formacions polítiques a “jugar el partit” i “obrir el debat” i aquestes han acceptat el repte, tot i que de forma diferent. I és que no hi ha cap partit que d’entrada, com passava no fa massa anys, refusi debatre aquesta qüestió si bé coincideixen majoritàriament que la discussió és “molt més àmplia” i no se “centra únicament” en el fet que els residents puguin exercir el dret a vot a les comunals.
El secretari general de Demòcrates per Andorra, Èric Jover, que va qualificar de “positiva” la iniciativa en el sentit que és bo disposar d’informació del que pensen els ciutadans a l’hora d’orientar les polítiques a fer,  va incidir en la necessitat de no mirar d’importar de forma literal models veïns i de poder debatre sobre coses “comparables”.
En aquest sentit, Jover, que va destacar també que cal “veure la representativitat” de l’enquesta, va remarcar que “les atribucions i competències que tenen els ajuntaments a Espanya no són les mateixes que les que tenen els comuns a Andorra”.
Així mateix, el dirigent de DA, que va incidir també en el fet que hi hagués una certa reciprocitat ja que “als andorrans no se’ls permet votar en les eleccions municipals dels països veïns”, va recordar que aquest tema no depèn únicament del fet que hi hagi “una voluntat política” ja que implica, per exemple, haver de modificar la Constitució. Jover, que va recordar que des de la comissió institucional de la formació s’està fent tot un treball i una reflexió sobre la qüestió de la nacionalitat i el procés per obtenir-la des d’un sentit ampli, es va mostrar partidari de deixar el debat per quan es tanqui l’acord d’associació, ja que “no només s’aborda l’encaix del país a Europa sinó també el dels seus ciutadans”.
Des del grup parlamentari liberal, la consellera general Judith Pallarés va destacar que afrontar aquest debat portarà novament a debatre el tema de la nacionalitat així com a plantejar una reforma de la Constitució, que ara per ara “és poc factible”. Pallarés, que no obstant es va mostrar favorable a obrir el debat si es considera oportú, va incidir també en el fet de la falta de reciprocitat i en donar “un dret que els andorrans que viuen als països veïns no tenen”, i va recordar que els comuns no es poden comparar amb els ajuntaments. En aquest sentit, la parlamentària va lamentar que es vulgui barrejar el debat parlant de democràcia i va insistir que cada país té els seus propis sistemes electorals.
En canvi, pel primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, “s’ha d’obrir el debat i començar a pensar a com fer participar els ciutadans no andorrans”. Rios es va mostrar esperançat que “els altres grups tinguin la voluntat de debatre” ja que cal veure les condicions d’aquesta possibilitat, els convenis de reciprocitat o els anys de residència que es demanen, entre altres aspectes.
El dirigent del PS, que va qualificar de “positiva” la iniciativa i va incidir que “és la vegada que més signatures s’han recollit a favor d’una causa”, va assegurar que “tocar la Constitució no hauria de ser cap problema si hi ha voluntat política”, i va destacar que el vot dels residents a les comunals, la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat o la possibilitat de la doble nacionalitat són “coses complementàries”.
Per la seva part, el secretari d’organització de Socialdemocràcia i Progrés, Joan Marc Miralles, es va mostrar partidari d’ampliar la base electoral ja que “la democràcia andorrana necessita més gent que hi participi” tot i que veu “poc possibilista” la via del vot dels residents. Miralles, que va incidir que si es permet el vot s’ha de permetre ser també elegible ja que un “dret no es pot donar a mitges”, va apostar més, tal com SDP portava al programa electoral, rebaixar a 10 anys el termini de residència per a l’obtenció de la nacionalitat, que “ens acostaria una mica a la proposta dels cinc anys de residència per votar a les comunals” que es desprèn de l’enquesta.
I és que per Miralles, l’única via factible d’ampliar la base electoral en aquests moments seria aquesta rebaixa  dels anys de residència per a obtenir la nacionalitat ja que altres iniciatives requeririen modificar la Constitució, “reforma que tal com està el Consell General és a hores d’ara implantejable”. Tot i això, el secretari d’organització d’SDP va destacar que la formació no s’oposa a un canvi de la Carta Magna així com tampoc a una modificació de la Llei electoral.