Els partits veuen en el cas lauredià una mostra de salut democràtica

Tot i que són conscients que la condemna dels excònsols de Sant Julià de Lòria Montserrat Gil i Manel Torrentallé per sostracció i ús temporal de béns públics pot afavorir la desafecció envers els partits, les formacions polítiques consideren que aquesta és una mostra de la bona salut democràtica del país. Rossend Areny, que va ser conseller de l’oposició durant el mandat de Gil, va destacar que es tracta d’un toc d’atenció a totes les persones que accedeixen a un càrrec públic que no hi ha impunitat. 

Areny, que va ser molt crític amb el consolat de Gil i Torrentallé i que va denunciar els pagaments fets amb les targetes de crèdit del Comú, va remarcar que tot plegat ha acabat desembocant en una “situació desagradable, més enllà del que hagin fet o deixat de fer” els exmandataris. L’exconseller comunal va indicar que no pot valorar la decisió de la batlle i va afegir que tant ell com Josep Roig (amb qui compartia seient a la minoria) “vam fer la nostra feina i vam complir amb la nostra obligació sense cap afany d’arribar a aquests extrems” i “ara la fiscalia ha actuat per primer cop a la història en l’àmbit comunal”. Respecte de l’acció de l’encara interventor de la corporació, Josep Maria Altimir, va declinar manifestar-se, ja que és una persona que “rep ordres” tenint en compte que és un assalariat. I quant al coneixement que podien tenir els companys de la majoria de les actuacions dels cònsols, Areny va recordar que el mandat passat es va constatar “desavinences flagrants” en l’equip de govern, perquè “el poti-poti format per DA i UL no va acabar funcionant” i hi havia membres de la majoria que no tenien informació de primera mà. Preguntat sobre si hi podria haver altres irregularitats en la gestió del Comú i les societats públiques, va exposar que en un fet que va ser molt criticat com la contractació de personal tot es va fer dins de la legalitat i que el que va aparèixer eren només sospites.

Per la seva banda, la secretària d’organització del Partit Socialdemòcrata (PS), Susanna Vela, va coincidir que aquest cas és una mostra que la justícia ha fet la feina que té encomanada, al mateix temps que va subratllar que els fets ja havien estat denunciats pel conseller del PS al Comú. Indica que és una situació que no afavoreix la confiança en els polítics i remarca que “actes com aquest recorden que els responsables polítics han d’anar amb molta cura en la gestió del diner públic” perquè administren recursos que no són seus. La secretària d’organització del PS va reiterar que la formació espera veure la mateixa diligència i celeritat que hi hagut en aquest cas amb les qüestions que afecten el SAAS.

El secretari d’organització d’SDP, Joan-Marc Miralles, va declarar que la condemna de Gil i Torrentallé s’ha fet d’una forma tan ràpida i “curiosa” que es fa difícil de valorar. Per això, a banda de manifestar el màxim respecte per la justícia, es va mostrar a l’espera d’analitzar les sentències. Va assenyalar que el cas malmet la imatge dels partits polítics, però va posar en relleu que “és funció de la justícia donar confiança als ciutadans”.

Així mateix, el secretari d’organització de Demòcrates per Andorra, Esteve Vidal, es va limitar a declarar que ha estat la “justícia qui ha decidit de forma independent” a qui havia d’investigar i jutjar i que, tractant-se d’una “sentència judicial, el que cal és acceptar-la”. En relació amb el fet que els dos membres de la majoria comunal de Gil que ara tenen càrrecs de responsabilitat al si del Govern (Carles Álvarez i Joan Antoni León) poguessin conèixer aquestes irregularitats, Vidal va indicar que “si algú més n’hagués estat al corrent l’haurien jutjat, si no és que la justícia no fa bé la seva feina”. Qüestionat sobre si el partit impulsarà alguna acció internament per confirmar-ho, va dir que no es preveu ja que confien plenament en la justícia. A l’últim, el president d’Unió Laurediana, Carles Verdaguer, i el secretari general de Liberals d’Andorra, Amadeu Rossell, van declinar fer declaracions ja que les respectives formacions encara han de fer una valoració del cas. 

Cal recordar que Gil ha estat condemnada a dos anys de presó, quatre mesos dels quals en règim de semillibertat, i Torrentallé a un any condicional a banda de sancions econòmiques i inhabilitacions per exercir càrrecs públics per sis i dos anys.