Els presidents dels parlaments dels petits estats d'Europa, que s'han reunit aquest dijous i divendres al Principat d'Andorra, han acordat una declaració comuna al respecte dels tres temes de debat que han abordat. En aquesta declaració assenyalen la necessitat que els petits estats desenvolupin un rol més important en el marc dels organismes internacionals per unir esforços en matèries d'interès comú i defensar-les de manera unitària en el si d'aquests organismes. Aquesta és una de les conclusions a què han arribat, però el síndic general, Vicenç Mateu, també ha apuntat que els petits estats poden tenir un paper més actiu sobretot en aspectes com la mediació de conflictes, gràcies al fet que no poden ser percebuts com si tinguessin una segona intenció o busquessin un protagonisme, i per tant poden inspirar més fiabilitat.
Els presidents dels petits estats d'Europa (Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco, Montenegro, San Marino i Andorra) han participat, al llarg d'aquest dijous i divendres, en la novena conferència de presidents de parlament dels petits estats d'Europa. Durant aquests dos dies han debatut entorn de tres temes principals: els aspectes d'actualitat i perspectives en els parlaments dels petits estats d'Europa; la sortida de la crisi en els petits estats: criteris, polítiques i resultats; i l'aportació dels petits estats a la governança democràtica.
El síndic general, Vicenç Mateu, ha assenyalat algunes de les conclusions a què s'ha arribat durant aquests dos dies, i concretament ha fet referència al rol que han de tenir els petits estats en la comunitat internacional. Mateu ha indicat que 'tots tenim la idea que podem tenir un paper més actiu sobretot en aspectes com la mediació de conflictes'. Així, ha explicat que el fet de ser estats petits evita que puguin ser percebuts com si tinguessin una segona intenció o busquessin protagonisme, i que per això 'poden ser més fiables i acceptats a nivell internacional en la mediació'.
A més, segons Mateu els petits estats també opinen que podrien tenir un rol més important d'altres maneres en la comunitat internacional. Pel fet de ser països petits i 'no poder buscar una força d'ordre polític o econòmic, poden fer valdre la seva independència, per exemple perquè siguin persones de petits estats les que estiguin al capdavant d'institucions internacionals o de missions d'observació'.
D'altra banda, sobre la governança dels petits estats, Mateu ha assenyalat que tot i les reivindicacions d'afavorir la democràcia participativa, precisament és en els petits estats on està més desenvolupada. A més ha posat com a exemple situacions quotidianes que 'en països més grans no són tan normals', com el fet de conèixer els parlamentaris, que tota la ciutadania hagi visitat el Consell General, o que no es pugui donar el cas que els parlamentaris debatin sobre situacions que els quedin molt allunyades.
Acostament a Europa
L'any vinent serà Mònaco qui torni a acollir aquesta trobada anual dels presidents de parlaments de petits països. Per això ha comparegut el seu president del Consell Nacional, Laurent Nouvion, que ha parlat sobre el procés d'acostament a Europa. Ha indicat que la negativa de Mònaco a un acord comú dels petits estats en el procés d'acostament a Europa es deu a les seves característiques particulars, i n'ha subratlla la seva situació financera 'sòlida'. No obstant, ha assegurat que no es vol perjudicar als altres petits estats i que la comunicació entre aquests a nivell parlamentari és constant.
