Els propietaris de pisos buits que no justifiquin adequadament el perquè està l’habitatge buit i que no vulguin vendre’l, llogar-lo ells directament o cedir-lo a la borsa d’habitatge que crearà el Govern, es veuran obligats a cedir-lo temporalment per un període de cinc anys, o el temps que s’estableixi, a canvi d’un preu just, tot i que sempre tindran l’oportunitat de recuperar-lo, si és per ocupar-lo, llogar-lo o vendre’l.

Aquesta és una de les mesures que l’Executiu inclourà al projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, un text amb el qual es pretén “corregir” les disfuncions provocades pel creixement econòmic i fer que aquest sigui un “creixement sostenible, equilibrat” i que vagi en benefici de “l’interès general”, i on es recullen tot un seguit de mesures en l’àmbit del turisme, la immigració, la inversió estrangera i l’habitatge per assolir aquests objectius. 

Així ho ha explicat avui el cap de Govern, Xavier Espot, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, la de Justícia i Interior, Ester Molné, i el titular de Turisme i Comerç, Jordi Torres, que han anat desgranant les diferents mesures en els àmbits respectius, unes iniciatives que han de permetre controlar el desenvolupament urbanístic  i turístic i a la vegada incrementar el parc d’habitatges de lloguer en 1.500 pisos en tres anys, una “fita assumible i moderada”.

Al marge d’aquesta “cessió obligatòria”, una mesura que permetria “fer aflorar al mercat entre 800 i 1.000 pisos”, segons Marsol, en l’àmbit de l’habitatge es preveu també un augment del tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles efectuades tant per residents com per no residents, increment que anirà en funció del guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé. Així, si la transacció es fa en durant el primer o el segon any de l’adquisició, el tipus es fixarà en un 20%, percentatge que anirà disminuint progressivament amb el pas dels anys fins al 0% a partir dels deu des de l’adquisició.

Així mateix, Marsol ha anunciat també una exoneració de l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP) per a residents de més de cinc anys per l’adquisició del primer habitatge i fins a un cost de 500.000 euros, en lloc dels 360.000 actuals.

Encara en aquest àmbit, la ministra ha explicat que als 300 habitatges que es troben en curs de construcció i rehabilitació se n’hi podran afegir 150 més i incrementar així el parc públic de pisos a preu assequible, amb la construcció que preveu el Govern d’un segon edifici al terreny de la Borda Nova, el concurs per al projecte del qual es licitarà ja la setmana vinent, i amb la construcció, mitjançant la concertació publicoprivada, de tres edificis a la Borda de Sales, en un terreny de Casa Rossell a Ordino i en un terreny cedit pel Comú de la Massana.

Límit d’immobles
En el cas de les mesures lligades a la inversió estrangera, es limitarà la compra d’immobles per a no residents o persones amb menys de dos anys de residència al país a un màxim de dos, pagant òbviament l’impost vigent del 3% per al primer i del 5% per al segon, a la vegada que es prohibiran les promocions immobiliàries estrangeres, menys aquelles que estiguin destinades al mercat de lloguer, segons ha detallat Marsol, que ha remarcat que no hi haurà restriccions de compra d’immobles per a les persones, físiques o jurídiques, amb més de dos anys de residència ni tampoc per a l’adquisició d’immobles per realitzar activitats mercantils.

Pel que fa a la inversió estrangera directa, hi haurà limitació de les activitats “considerades sensibles” i se’n farà un seguiment “sota pena de nul·litat en cas d’incompliment”, a la vegada que s’estudiarà incentius per a la promoció d’activitats que tinguin un alt valor afegit.

A més, es condicionarà tota aquella inversió estrangera vinculada a l’obtenció de la residència que hi hagi quota d’immigració prèvia disponible i suficient.