Hi havia més de 40.000 residents cridats a participar en les eleccions que se celebraven avui per escollir el Parlament Europeu. I d’aquests ben pocs van acudir a la cita: uns 2.000 espanyols dels 25.000 inscrits com a residents a Andorra; 150 portuguesos d’uns 9.000, però aquí no podem comparar amb el cens, doncs amb el seu document d’identitat podien exercir el seu dret de sufragi des de qualsevol consulat; i  prop de 600 dels 2.600 francesos. Els resultats dels espanyols es desconeixen, però l’opció més triada pels francesos ha estat l’extrema dreta de La France Revient! de Reagrupament Nacional (RN), mentre que pels portuguesos la més escollida ha sigut el Partit Socialista. 

La jornada electoral s'ha desenvolupat, tant a l’ambaixada de França com a les instal·lacions del consolat honorari de Portugal sense incidents remarcables. Pel que fa a l’ambaixada espanyola, aquesta tancava les votacions el dijous 6 de juny, després que s’obrís el termini per votar-hi el dissabte anterior.

El consolat portuguès obria les votacios dissabte i les tancava avui a les 19 hores. Com dèiem, els votants portuguesos a Andorra han escollit, com a primera opció el Partit Socialista, en segona posició l’extrema dreta de Chega i per darrera Aliança Democràtica, la coalició popular.

L’ambaixada de França obria les portes del col·legi electoral avui mateix a les 8 hores i les tancava a les 18 hores. Pels residents francesos, la primera opció ha estat l’extrema dreta de Reagrupament Nacional, mentre que Besoin d’Europe, la coalició on s’icloïa el partit de Macron, ha estat la tercera opció. La segona formació més votada, per tres vots de diferència respecte a la tercera, ha estat La France Fiere, també considerada d'ultra dreta.

L’Eurocambra està formada per 720 diputats i el nombre d’escons que el Tractat de Lisboa assigna a cada estat membre depèn de la seva població i cap estat no pot tenir més de 96 escons o menys de 6. És Alemanya el país que més eurodiputats escull, 96, mentre que Xipre, Luxemburg i Malta només n’escullen 6 cadascun. Pel que fa als països amb més residents a Andorra, França n’escull 81, Espanya 61 i Portugal 21.

11 Vots turístics
Portugal estrenava en aquestes eleccions un sistema “pioner” pel qual qualsevol persona major d’edat amb un carnet d’identitat portuguès podia votar en qualsevol dels col·legis electorals. És a dir, si algun resident es trobava de viatge, podia acostar-se a qualsevol consolat o col·legi electoral a dipositar el seu vot. I al revés, si algun portuguès es trobava a Andorra fent turisme o visitant la família, també podia votar des del consolat honorari. I d’aquests últims se n'han registrat 11, segons ha detallat el cònsol, Jose Manuel da Silva, que considera que els residents portuguesos estaven “responent força bé” a la convocatòria. 

El sistema informàtic autoritzava, després d’assegurar que no havia votat en cap altre lloc abans, el dipòsit del vot i ja marcava que el ciutadà havia exercit el seu dret per tal que no pogués anar a cap altra seu a repetir l’exercici. I es pot dir que va funcionar a la perfecció, tot i el petit “col·lapse” que hi ha hagut al voltant de les 12 hores del migdia, que s’explica per l’elevada afluència simultània del moment, “però tot dins la normalitat”, destacava en acabar la jornada Da Silva, assegurant que el sistema era “segur”. Dissabte es van recollir una quarantena de vots i avui més d’un centenar.

Macron dissol l’Assemblea Nacional 
Eren les 21 hores aproximadament quan el president de la República de França, i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, anunciava  en un missatge a la ciutadania la dissolució de l’Assemblea Nacional (parlament de França) i la convocatòria d’eleccions legislatives. “He decidit tornar a donar-los la possibilitat d’escollir el nostre futur parlamentari mitjançant la votació”, declarava tot anunciant que tot seguit firmaria el decret de convocatòria electoral que establiria el 30 de juny per celebrar la primera volta i el 7 de juliol per a la segona. Així responia als resultats de les eleccions europees a França, en què l’extrema dreta de Reagrupament Nacional (RN) guanyava i sobrepassava la coalició de Macron.

Poc abans, el cap de llista de RN, Jordan Bardella, havia demanat la convocatòria d’eleccions legislatives en constatar “una derrota sense precedents” de Renaixement a les eleccions europees. Macron ha admès que no podia actuar “com si res hagués passat”, després de defensar que l’augment de l’extrema dreta suposa “un perill” tant per França com per Europa.