Els residents passius suposen el  12% de les compres de béns immobles a Andorra quan representen només el 3% de la població. Així es destaca en la resposta de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a la pregunta al Consell General del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró.

Una altra dada rellevant indica que 1.601 compradors (un 14%) han adquirit un immoble abans de complir dos anys de residència. L'estadística va de l'any 2016 al 2025. En aquest període, 11.372 residents han comprat algun immoble al país, ja sigui un habitatge, un aparcament o un local comercial. D'aquests,  els andorrans representen el 44,9% del total, mentre que els residents amb permís de treball suposen el 38,9%. Les dades provenen del registre de transmissions patrimonials en què consten les operacions de compravenda.

En aquest apartat, Marsol especifica, en la seva resposta, que "el registre presenta limitacions" i afegeix que "una part reduïda de les operacions no es pot assignar amb certesa a una persona concreta dins dels registres de població”, sobretot en els anys més recents, com el 2025, en què el percentatge de casos no identificats s’acosta al 10%. Segons la ministra, "aquest procés presenta una limitació tècnica rellevant: el registre de l’impost de transmissions patrimonials (ITP) no sempre inclou el número de cens de la persona, que és l’identificador únic que facilitaria l’enllaç directe entre bases de dades. En conseqüència, l’encreuament de dades s’ha hagut de fer a partir del nom del comprador".  També cal precisar que els béns immobles inclouen les tipologies següents: pis, habitatge unifamiliar, plaça d’aparcament, local comercial, magatzem (nau), edifici sencer i altres construccions (que inclouen trasters, despatxos...).

Pel que fa a l'edat, 7.976 compradors tenen entre 30 i 59 anys, mentre que 2.366 superen els 60 anys i 1.030 en tenen menys de 30.
Per parròquies, la Massana lidera les compres (4.658), seguida d'Andorra la Vella (4.472), Encamp (4.331) i Escaldes-Engordany (4.254). Vela dir que la Massana és la parròquia on més ha augmentat la població en els darrers anys.

La parròquia amb menys operacions immobiliàries és la de Sant Julià de Lòria amb 2.384. També s'ha de dir que és una població amb poca construcció i que aquesta està limitada a xalets o a habitatges unifamiliars i que tot just ara s'està posant en marxa una promoció de pisos de compra a la zona sud del poble. L'any 2025, la parròquia amb béns immobles adquirits per persones físiques residents va ser Escaldes-Engordany amb 890, superant amb molta diferència les altres sis per efecte de les torres i de les construccions en zones com Engolasters.

En relació amb la tipologia sorprèn que el primer lloc l'ocupin les places d'aparcament amb  9.735 per davant fins i tot dels pisos (8.572).

En les preguntes formulades per escrit el passat 22 de febrer, Baró també demanava més detalls sobre els beneficiaris del programa d’ajuda a la compra d’un primer habitatge en el marc del Decret 381/2025, del 22 d’octubre del 2025 d’accés al primer habitatge per a residència habitual i permanent. Aquest decret va ser aprovat el mes de novembre per Govern. Ofereix un aval del 100% del préstec durant set anys, sense entrada, i subvenciona la totalitat dels interessos en aquest període per a residents amb set anys d'antiguitat, per a habitatges de fins a 600.000 euros. L'habitatge ha de ser la residència habitual i permanent i les sol·licituds s'han de presentar a través de l'Institut Nacional de l'Habitatge.

Programa d'ajuda
Sobre aquest programa, Marsol va detallar que s’han registrat 19 sol·licituds, de les quals vuit han estat resoltes favorablement, corresponents a 13 persones beneficiàries. 

D’aquestes, cinc són d’andorrans i vuit de residents, dels quals sis amb entre set i deu anys d’antiguitat al país i dos de més de deu.

En declaracions anteriors, Marsol havia explicat que les persones que ara estan accedint en aquest programa de compra del primer habitatge, la mitjana de preu està al voltant dels 400.000 euros. "Segurament són més aviat pisos d’obra nova”, va declarar la ministra, que va afegir que el més "important és que són residents del país", i va afegir que  l'objectiu del programa és "frenar possibles dinàmiques especulatives".