Els sindicats afirmen que les retallades “vulneren la dignitat dels treballadors”

Una seixantena de treballadors del sector públic van assistir ahir a la tarda a la concentració de protesta davant el Consell General contra la Llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal.

No va ser un grup gaire nombrós ni tampoc sorollós. Els concentrats, la majoria dirigents dels diferents sindicats de l’administració, es van limitar a xiular i aplaudir el cap de Govern, Antoni Martí, quan va sortir de l’edifici acompanyat d’alguns ministres. Poc abans, la cambra havia aprovat el text amb els 22 vots dels consellers demòcrates i l’oposició dels sis socialdemòcrates.
Malgrat l’escassa assistència a l’acte d’ahir, els funcionaris tenen clar que arribaran fins a les últimes conseqüències en la defensa dels seus drets: una dotzena d’associacions ja han donat el seu vistiplau a la presentació d’un recurs a la justícia contra la llei, una vegada es publiqui al Butlletí Oficial (BOPA). Tot i que encara els falta tancar l’assumpte amb els advocats, la plataforma sindical pretén que el procés culmini amb un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.
El principal argument dels funcionaris és que han vist vulnerats els seus drets i la seva dignitat, segons va indicar el portaveu de la plataforma sindical, Joan Torra, tot i que no va voler revelar els punts del text que podrien ser inconstitucionals. “No impugnarem directament la llei, sinó els drets dels treballadors, de tots, no només dels funcionaris”, va assenyalar el portaveu sindical.
Pel que respecta a la dignitat, Torra creu que s’ha vulnerat no només la dels funcionaris sinó també la de les seves famílies, ja que “ara ser funcionari és com ser un pispa”. A més, va indicar que “quan se’ns rebaixa el sou és com si se’ns estigués dient que cobrem massa per la nostra feina”. Torra va indicar també que quan es comenci a negociar la nova llei de la funció pública demanaran que es regulin els drets sindicals per al conjunt dels treballadors, com per exemple el dret a vaga, que encara que es reconeix a la Constitució no es pot exercir.

Llei de la Funció Pública
Malgrat la protesta a l’exterior, el que és segur és que les retallades als salaris més grans de 3.000 euros, la congelació d’un trienni i la supressió de la gestió de l’acompliment (GAdA) entraran en vigor a l’abril, un cop provada ahir la llei. El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va insistir, igual que ja va fer durant el ple en què es va discutir l’esmena a la totalitat dels socialdemòcrates, que la mesura és només una més entre les que s’han d’aplicar per avançar en l’equilibri de les finances públiques.
“No és una mesura contra ningú, sinó a favor d’An­dorra”, va argumentar Cinca, que va reiterar també la voluntat del Govern d’impulsar la reforma de la funció pública “des del diàleg sense límits” i donant el màxim d’informació. “Afrontarem aquesta reforma més enllà dels tacticismes polítics perquè la majoria dels treballadors la volen”, va afegir el ministre, al mateix temps que es va comprometre a treballar amb “un optimisme actiu”, com havia demanat el síndic durant la celebració del Dia de la Constitució.
Les explicacions del ministre no van convèncer, però, el conseller del PS Gerard Barcia, que va criticar que la llei fos la primera mesura de reactivació que pren el Govern. El parlamentari socialdemòcrata considera que amb lleis com aquesta es demostra que l’executiu actua en funció del que interessa “als poders fàctics” i també va dubtar de la legalitat del text perquè s’hauria d’haver aprovat com a llei qualificada i limita el dret que atorga la Constitució a accedir als càrrecs públics.
Per la seva banda, la consellera demòcrata Sílvia Riva, que ha estat la ponent de la llei, va explicar que el seu grup havia presentat set esmenes al text, encaminades a simplificar aspectes tècnics i a vincular la llei amb la futura regulació de la funció pública. Riva va dir també que amb l’esforç de tothom la situació econòmica millorarà i va voler recordar als funcionaris que el Govern és un “ocupador responsable” en un moment que s’han perdut molts llocs de treball. La llei aprovada ahir suposarà un estalvi per al Govern de 7,2 milions d’euros durant el present exercici.

Conveni per intercanviar dades fiscals amb Austràlia
La sessió d’ahir del Consell General també va servir per ratificar el conveni d’intercanvi d’informació fiscal amb Austràlia, el 19è que ha signat Andorra fins ara. El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va manifestar que tot i que el nombre de convenis supera amb escreix els fixats per l’OCDE per deixar de ser un país no cooperant, el Govern continuarà treballant per firmar-ne més. Així mateix, Saboya va dir que aquest conveni obre la porta a la negociació futura d’un acord per evitar la doble imposició. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va recordar la importància de signar acords fiscals amb països emergents “per assegurar les possibilitats de rellançament de l’economia andorrana”.
D’altra banda, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va convidar els socialdemòcrates a participar en el procés d’obertura econòmica. De fet, en declaracions a Andorra Televisió (ATV), el cap de Govern, Antoni Martí, va explicar que ha tramès una carta al president del PS, Víctor Naudi, perquè designi una persona del partit per treballar conjuntament en l’obertura econòmica. Martí va dir que aquest ha de ser un projecte no només del Govern, sinó de tota la societat andorrana.

DA i PS aproven l’acord amb Espanya que permetrà la importació de residus
La ratificació del conveni sobre el trasllat de residus entre Andorra i Espanya es va aprovar ahir per assentiment al Consell General. Malgrat el suport al conjunt del text, els socialdemòcrates van expressar la seva oposició a la principal novetat que suposa l’acord: que es puguin importar residus procedents d’Espanya perquè siguin incinerats al forn de la Comella.
Per aquesta raó, la consellera general Rosa Gili va demanar que el Govern es faci enrere en aquest punt “perquè s’han volgut primar els interessos econòmics per sobre de la salut”. La planta incineradora necessita per ser rendible cremar a l’any un mínim de 45.000 tones d’escombraries i durant l’últim any només s’ha arribat a  39.000. Gili va parlar de la mala imatge que, en la seva opinió, està generant a Catalunya aquest assumpte, i va destacar que un mitjà de comunicació havia publicat un article titulat Andorra necessita escombraries. Així mateix, la parlamentària socialdemòcrata va dir que cal apostar pel reciclatge “i no per absorbir els residus dels veïns”.
Per la seva part, el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, i la consellera general demòcrata Sílvia Calvó van defensar la possibilitat de portar residus des del país veí per incinerar-los. Això no significa, però, que hi hagi un risc més gran de contaminació, ja que s’estan complint tots els estàndards europeus en aquesta matèria, segons va ressaltar el ministre en la seva intervenció. Per això, Camp va acusar els socialdemòcrates de crear “alarmisme” quan diuen que en aquest àmbit han prevalgut els interessos econòmics per sobre de la salut de les persones, alhora que va destacar la importància del conveni “perquè reforça el grau de cooperació” entre tots dos països. “Som realistes”, va insistir el ministre, que també va recordar que el 45% dels residus que es generen al país s’han d’exportar perquè aquí no poden ser tractats.
Calvó va posar èmfasi en la seva intervenció en els avenços assolits en els últims quinze anys pel que fa al reciclatge de residus, tot i que va admetre que cal seguir millorant en aquest àmbit. “Tenim el Pla nacional de residus i és clar que cada vegada hem de ser més ambiciosos”, va dir Calvó. Tot i així, i en la línia del que havia dit el ministre, la parlamentària va destacar també la importància de col·laborar amb Espanya per tractar la gran varietat de residus generats.