Una nova reunió i la qüestió de les prejubilacions continua com a principal escull per tancar un acord entre el Govern i els sindicats de l’administració sobre els complements de jubilació. Els sindicats veuen ara que l’oposició de l’executiu a mantenir la possibilitat que els funcionaris es puguin prejubilar ja no és tan contundent, aspecte que valoren favorablement.
La solució passaria perquè hi hagi un període transitori d’entre cinc i vuit anys en què els treballadors de l’administració es puguin continuar jubilant anticipadament i, posteriorment, aquest dret desapareixeria definitivament.
El president del Sindicat de Funcionaris de Duana (SFD), Joan Seguí, considera, però, que aquesta cessió per part del Govern, tot i que és vista com un avanç respecte a la postura anterior, no és suficient i demana que s’estableixi un nombre fix d’anys d’antiguitat, per exemple vint, perquè els funcionaris es puguin continuar acollint a aquest dret, que d’aquesta manera no tindria data de caducitat i beneficiaria el conjunt de treballadors “i no només uns quants, com passaria amb el model proposat pel Govern”. Els sindicats consideren, a més, que el 50% del darrer sou ingressat que rebrien els treballadors que s’haguessin prejubilat, enfront del 60% que cobraran la resta, és “molt poc”. Així doncs, ara seran altre cop els assessors del Govern i dels sindicats els que hauran d’estudiar en els propers dies quin seria el cost que suposaria la introducció d’aquests canvis en l’actual model i si són assumibles econòmicament. “El que hem fet és insistir de nou que a l’hora de la veritat tampoc són tantes les persones que finalment opten per la prejubilació perquè realment hi ha poca gent que s’hi pugui acollir”, va manifestar Seguí.
El president de l’SFD va indicar també que el Govern sembla ara més reticent a cedir pel que fa a possibles contraprestacions en el cas que opti finalment per eliminar les prejubilacions. “Ara no volen tocar aquesta qüestió”, va dir Seguí. L’opinió del dirigent sindical és que encara faran falta unes quantes reunions entre les parts si veritablement es vol arribar a un pacte, tot i que posa èmfasi en el fet que “els que s’hauran de manifestar en última instància són tots els afiliats i dubtem molt que acceptin un acord si només podem portar retallades”.
