El vent de l’oest com en l’oda del poeta i pensador anglès Percy Bysshe Shelley  desperta les persones de la seva letargia i les llança a l’acció, però en el cas del discurs de l’ambaixador francès, Nicolas Eybalin, va fer volar alguns fulls del seu discurs. Va esmentar el respecte, la cultura, la democràcia i la solidaritat en un any “ric” en les relacions bilaterals. En un acte marcat per la calor, tot i que algun dels presents, com Josep Dallerès, opinava que en feia més l’any passat, per bé que la majoria teníem una sensació ben diferent a la de Rilke quan un estiu, abocat al balcó de casa, va escoltar la veu del mar sublimat als seus peus que el va inundar d’exaltació poètica. 

Lluny de poemes i dels temps dolents per a la lírica dels Golpes Bajos, el que buscaven les senyores eren els ventalls; i tothom, la taula on servien l’aigua, Perrier per descomptat, sense sucre ni calories, ideal per hidratar-se sense remordiments de consciència. I a buscar l’ombra dels arbres perquè allò de voler ser com la mateixa llum del sol era un afany de Van Gogh i la seva passió va acabar per incendiar-lo en el Midi, d’on sinó, de França. O el poeta alemany Friedrich Hölderlin, que a Hyperion tractava de demostrar a través de l’exaltació de l’ànima el Tot en la seva esplendor estival, va morir enfonsat en la bogeria hivernal escrivint els seus Cants de la nit. Però és cert que la calor suscita vehemències que, algunes vegades, acaben en revolucions com la francesa, que es commemorava ahir i en estats d’optimisme que no tot s’acaba amb el Meursault de L’Étranger, que mata un àrab un dia de calor extrema. Una mostra d’aquest optimisme era la del cap de Govern, Xavier Espot, que tenia moltes esperances dipositades en la reunió d’avui de la comissió dels representants permanents dels governs dels estats membres a la Unió Europea (Coreper). Va valorar satisfactòriament que l’assumpte  de l’acord d’associació torni a estar sobre la taula, “és un bon senyal”, va dir, perquè fins ara s’havia decidit no posar-ho a l’ordre del dia fins que les relacions bilaterals entre San Marino i Bulgària no avancessin significativament. També es va referir al discurs de l’ambaixador –una part del qual en català– tot afirmant que “ha estat valent i  ambiciós. Crec que si alguna cosa caracteritza aquest ambaixador,  i crec que és una cosa molt positiva, és que és una persona que dins de les normes de la diplomàcia parla de manera clara.  I crec que ha fet una defensa molt tancada de la bona cooperació entre França i Andorra”.

Mentre Espot atenia els mitjans, asseguda en una cadira, madame Grignon recriminava als lauredians que la saludaven que no anessin a veure-la a Juberri. La calor, sovint impedeix lligar arguments sòlids de resposta. 

Més enllà, els ambaixadors francès i espanyol brindaven amb xampany després que el primer pronostiqués al final del seu discurs que la semifinal del Mundial de futbol entre França i Espanya formarà part de totes les cinemateques del món sencer. Ningú, però, s’atrevia a fer un pronòstic, però a aquestes altures del campionat els partits haurien de ser agònics i resolts a l’estil del llegendari genet Irineo Leguisamo, el dels tangos de Carlos Gardel, que guanyava sempre a la línia d’arribada i justet.

La calor anava augmentant. Allò era Tombuctú i Wadi Halfa. Només faltaven aquelles boles d’herba seca rodant com si fos un spaghetti western i ja estava a punt d’aparèixer aquell drac de Shrek que llança flamarades per protegir el seu castell exigint la seva copa de cava i el seu tastet de gaspatxo ben fresquet, que juntament amb el pernil, embotits o formatges formaven part de l’aperitiu. Ja en conversa informal, l’ambaixador va donar més detalls d’activitats de cara a setembre i octubre, com la nova temporada cultural i la confirmació de l’esperat festival de cinema francès, que tindrà lloc del 29 de setembre al 6 d’octubre i que comptarà amb la presència d’actors, actrius i realitzadors.  Seran pel·lícules actuals i posats a demanar estaria bé el Gourou amb Pierre Niney o Moulin del director László Nemes.

I vam tornar de la ficció a la realitat per patir més que Lord Jim i Nostromo junts per regressar a la feina o a casa i sencers, però amb un aspecte a mig camí entre un runner de Metallica, un predicador victorià i Phileas Fogg, i amb el cos idèntic a un ou poché. Una altra celebració del 14 de juliol de 13 a 15 hores i acabarem com Nietzsche, que igual escrivia sobre la metafísica de l’aire o la llum de Torí.  O de la mateixa manera que l’hipocondríac, demanant de genolls un diagnòstic al metge, suplicarem un ventall.