“Em venen al cap els rostres concrets de persones que fins ara viuen en pensions”

Avui no li tocava fer discursos, els han fet prou el president de la Fundació Armor, Jordi Aristot, el cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre d’Habitatge, Víctor Filloy. Avui, a la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarés, li tocava estar present, fer costat i passejar-se per les dependències de la Casa Aristot Mora, al ritme que marcava el protocol. Però és clar, la hem pogut sentir comentar fluixet amb la secretària d’Estat Teresa Milà unes paraules que en síntesi venien a dir més o menys això: “em venen al cap els rostres concrets de persones que fins ara estan vivint en pensions”. 

Segurament seran ells alguns dels principals destinataris dels 22 habitatges de protecció pública, com es diuen ara, i que fins fa dos dies coneixíem amb la denominació “pisos socials”. Persones que estan soles, en risc d’exclusió social, amb algun tipus d’addicció en tractament, potser, amb una discapacitat notable, o que han estat víctimes de violència de gènere. Persones en definitiva sense recursos, un dels quals de vital importància: l’habitatge, un espai d’intimitat que dignifica i contribueix a donar seguretat. 

La descoberta de la placa commemorativa de la inauguració ha seguit als discursos. D’una placa que segella i demostra qui ha fet què i quan, un record per als qui gaudiran de la iniciativa i per a les generacions futures. Després, com s’ha dit, la visita per l’interior de l’edifici amb benedicció de mossèn Ramon inclosa. 

Entre els convidats que anaven amunt i avall, dues expressions compartides: la netedat extrema de passadissos, escales i pis mostra i l’elegància i sobrietat de la cosa: “ha quedat prou digne”. O “més que digne”, comentaven fins i tot alguns companys d’ofici quan vam entrar al pis mostra, que a més d’estar moblat tenia fins i tot un senzill joc de tassetes de cafè a la tauleta de davant la tele i llibres, sí llibres, que es veien molt usats, per cert, als prestatges de la llibreria funcional situada a l’espai principal de la casa. Una de les coses que més ens ha sorprès han sigut les mides generoses del bany, gairebé tan gran com la resta del pis. I és que cal facilitar l’accessibilitat, ha sortit al pas una de les tècniques d’habitatge. “I tot ha d’anar cap al disseny universal” perquè la inclusió sigui cosa de tots.