Encara no s'ha aprovat la llei, de fet ni s'ha entrat a tràmit parlamentari, i ja n'hi ha que han trobat com fer la trampa. Bé, si som honestos, no se'n pot dir trampa, doncs no fan res que no puguin fer enviant cartes als seus llogaters informant-los de la seva intenció de no renovar el contracte al seu venciment, d'aquí a un any, quan deixaran de tenir efecte les actuals pròrrogues forçoses dels lloguers. Però sí que, si després verbalment se'ls comunica la possibilitat de mantenir casa seva acceptant increments de la renda de fins a 300 euros i establint ara un nou contracte per un preu de 1.000 euros, es pot interpretar com una mena de xantatge. I més en el context actual, en el qual justament s'està negociant una nova llei que regularà la desintervenció del mercat, que posarà límits a aquests increments i que, en alguns casos, encara prorrogarà un temps els contractes. 

Però no és un cas únic, i qui diu 300 diu 500 euros d'increment. N'hi ha que han rebut l'avís que, o s'apuja fins als 1.200 euros –quan n'estan pagant 700–  o tal mes han de deixar el pis. "Estem tots igual", s'exclama una de les afectades, que no sap què fer, si signar un nou contracte assumint un increment de més del 40% o esperar a veure què passa amb la nova llei i jugar-se-la a trobar-se al carrer i haver de buscar un nou pis tal com està el mercat actual, i el que comporta a nivell de dipòsit (fiança i mes d'immobiliària) i de trasllat. I sobre el projecte de llei, en el que coincideixen molts és que desprotegeix el llogater i que no hi ha mecanismes de control per assegurar que s'aplicaran els increments permesos. Així ho han assenyalat des del Sindicat d'Habitatge (SHA), antiga Coordinadora per l'Habitatge Digne, o formacions polítiques com Concòrdia i Partit Socialdemòcrata. Val a recordar que l'esborrany preveu increments d'entre l'1% i el 6% més IPC cada any durant els cinc anys del nou contracte en funció del preu que s'estigui pagant ara per metre quadrat i que aquells contractes signats després del 2012 s'hauran de prorrogar entre un i tres anys més.

Una altra possibilitat és inscriure's al registre de sol·licitants de pisos de lloguer assequible del Govern i confiar a poder ser beneficiaris d'un dels habitatges del parc públic. I aquí també hi ha crítiques, perquè és tot un laberint burocràtic: presentar la sol·licitud, que sigui considerada apta, postular per un dels pisos, i que segons els criteris particulars de la convocatòria puguis ser un dels beneficiaris.