El cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, fa balanç dels vuit anys de consolat, els projectes fets i els que s’han quedat a mig camí. Recorda que en el seu consolat s’ha aconseguit rebaixar l’endeutament a la meitat i creu que ara caldrà controlar-lo perquè no es dispari, ja que moltes de les inversions ja estan fetes.

Haurà estat vuit anys al capdavant del Comú de Canillo. ¿Quin balanç en fa?
Dels vuit anys en podríem fer dos blocs perquè econòmicament han estat molt diferents. Els primers quatre, tot i que era el final dels anys bons, vam poder fer moltes coses i rebaixar deute. Quan vam entrar es devien pràcticament 30 milions i al cap de vuit anys acabarem al voltant dels 15 milions, un fet que no està malament. Però pràcticament tota la rebaixa l’hem fet en els primers quatre anys. Aquests últims només hem fet que contenir per no tornar a créixer.

¿Quins projectes, a causa del context advers, hauria volgut impulsar però no ha pogut?
Sempre queda per fer. S’ha fet bastant i si haguéssim tingut diners potser l’aparcament ja hauria estat acabat, tot i que ho vam allargar per una qüestió econòmica, però també hi va haver problemes amb l’aigua i amb els veïns. La intenció és acabar-lo aquest any. Sobretot ens queda la qüestió de les escoles. Vam estar primer molt temps discutint on havia d’anar.
Al principi, quan arribem, no hi ha terreny, i quan estem acabant el pla d’urbanisme n’introduïm un a la zona de Sella. Un cop analitzat i fet pràcticament el pla especial, veiem com n’és, de complicat, ja que hi ha 24 propietaris, i això obliga a urbanitzar i té un cost força important.
Finalment, es decideix canviar de lloc i comencem a negociar amb un propietari que diu que sí. Vam signar el document i quan volíem començar va morir i ara estem parlant amb els hereus, que volen fer un canvi. Aquesta és la qüestió pendent, tot i que per part nostra només ens queda entregar un terreny, ja que no serà el Comú qui farà les escoles.

Tot i així, hi havia el compromís del Govern a impulsar les escoles.
Sí, en el pressupost de l’any passat crec que hi havia una partida per fer l’avantprojecte i el que sabem és que aquest Govern, tot i que la situació econòmica no és favorable, dos projectes que vol tirar endavant són el vial de Sant Julià de Lòria i les escoles de Canillo, perquè és l’última parròquia que té barracons.

Ha comentat que els hereus del propietari dels terrenys volen un canvi.
No es tracta de cap problema, només que en alguna de les coses que havíem signat volien fer una modificació.

Això no ha de comportar un allargament del procés.
No. Però cal agafar el document, veure què demanen. Segur que haurem de canviar alguns terrenys... S’han de fer valoracions i és una mica lent. Hem hagut d’esperar que es produís la declaració d’hereus i després s’ha endarrerit per diferents motius.

¿Hi ha data fixada per tenir aquests tràmits tancats?
No. No és complicat si ens posem d’acord.

El Comú havia demanat instal·lar una residència a les escoles velles.
Volíem que en el conveni d’entrega del terreny el Govern es comprometés a fer una cessió del local per disposar d’un espai ben situat. S’hi podria fer una residència o ja veuríem.

¿Com creu que ha canviat la parròquia al llarg d’aquest consolat? 
L’apreciació la tenen més els administrats, però crec que l’hem ordenat. No vull dir que abans estigués bruta, però hem procurat mantenir-la ordenada, neta, florida, hem mantingut el mobiliari urbà, els contenidors d’escombraries estan tots tancats en casetes, hem fet parades de bus. I com a coses importants, hi ha la creació de diversos parcs infantils, hem canviat l’edifici del Comú (que era en un lloc petit), al cementiri vam fer el tanatori, l’edifici Perecaus, ara estem enllestint l’aparcament del Prat del Riu, hem fet camins de natura, de bicicletes.
Ara estem fent un camí a Incles i volem promoure un camí que fa tota la volta a Canillo, que tindrà 35 quilòmetres. En matèria de turisme s’han fet reunions amb els hotelers, productes conjunts. Des d’Ensisa s’ha fet molta inversió, com el camp de golf i les activitats d’estiu al Forn.

Ha comentat la rebaixa que s’ha produït en l’endeutament. Tot i així, el deute continua sent un dels maldecaps dels comuns. Ja hi va haver reunions amb l’anterior Govern, que es van veure tallades per les eleccions anticipades.
El treball servirà i tenim l’avantatge que un dels que eren al nostre costat de la taula ara és al davant i, per tant, sap què hem parlat. El que dèiem és que, si fos possible, l’Estat hauria de trobar un finançament global per al deute del Govern i que hi pogués incloure-hi també el dels comuns, que fos tancat, a un termini determinat, amb un compromís d’amortització que provingués de les transferències però que fos un compromís clar, perquè avui les empreses financeres, si et deixen diners, volen un compromís clar de retorn.
Cal que a partir d’ara el límit d’endeutament sigui clar i que no es pugui fer endeutaments exagerats perquè, tal com pinten les coses, possiblement les transferències s’hauran de reduir. Per això cal tancar el deute actual, no fer-lo créixer, i trobar una manera de finançament per tornar-lo.

Això, però, anirà en perjudici del desenvolupament de les parròquies. Sobretot en el terreny de les inversions.
Sí, segurament una mica sí, però vista la situació actual per més que no t’agradi quan no n’hi ha no en pots gastar. I tampoc estan tan malament les parròquies, el que passa és que portàvem un ritme de qualitat exagerat. Si compara qualsevol parròquia amb qualsevol poble d’Espanya o França similar, veurà que estem a un nivell superior. Els materials que hi ha a la via pública, els acabats, les flors, la neteja, les infraestructures... crec que som exemple de molts llocs. Una altra cosa és que el poble t’agradi més o menys. És cert que sempre es demana més i la tendència és a comparar-se amb els que estan millor, però avui tenim molts i molts pobles darrere nostre.

Des dels comuns també han expressat la voluntat de mancomunar serveis.
És una pràctica que ja hem començat i crec que encara caldria anar més lluny. Amb Encamp hem fet la deixalleria conjunta i ara estem parlant de la recollida conjunta d’escombraries, de la treta de neu. És qüestió de trobar la manera. Per exemple, en les escombraries, el model és diferent perquè al Pas de la Casa van decidir concentrar-les i compactar-les per després baixar-les. Això permet menys trànsit de camions cap a Andorra la Vella. Però creiem que si el camió surt del Pas, travessa Soldeu, el Tarter, Ransol i Canillo fins a Encamp per anar a Andorra la Vella, podríem mirar la manera de fer-ho conjuntament. Estem analitzant com adaptar els dos models.

¿No es tractaria d’adaptar el model del Pas?
A nosaltres no ens agrada. És una població que fa molta deixalla. A nosaltres ens agrada més carregar i buidar. Però cal  veure si el model aquest és bo o compartir-lo.

¿Quins altres serveis es podrien mancomunar?
Es parlava d’un únic servei d’agents de circulació. Així, sumant-los tots, podríem estalviar uns quants efectius. Llavors caldria destinar més agents a les parròquies altes a l’hivern, que és quan hi ha més feina, i en canvi, a l’estiu se’n podria destinar més a baix. Seria més rendible. N’hem parlat en alguna reunió de cònsols i ho hem d’acabar de lligar.

També demanen canvis en la llei de competències.
És una qüestió de què caldrà continuar parlant amb el Govern. Cal aclarir les competències pròpies de les corporacions, quines tenim i que no són nostres (potser perquè no són de ningú), i tot seguit caldrà parlar de les transferències. Aquest mes ens hem de trobar amb el Govern.

¿Li consta, per part del Govern, que aquestes negociacions puguin anar de pressa?
No, però en aquell moment els comuns ja ho teníem tots clar i l’única cosa que s’ha de fer és tancar bé les competències i valorar quant val el que deixarem de fer. Hauríem de descomptar-ho de les transferències, a part de la problemàtica que hi pugui haver ara en l’àmbit econòmic.
Darrerament s’ha impulsat el Club de Turisme.
Ara s’ha impulsat els carnets per vendre accions conjuntament i facilitar l’accés a les activitats. També han baixat molt els preus del telecabina per pujar tant a Soldeu com al Forn, per activar-ho. A la plaça cada cap de setmana fem activitats.

¿Han trobat a faltar implicació dels privats?
Totes les coses noves costen, però crec que hi arribarem a poc a poc. També hem d’entendre que demanen col·laboració en el pitjor moment. Evidentment que per tenir clients has d’invertir, però demanem col·laboració dels privats en un moment en què les coses no van bé. És normal que costi. No és fàcil, s’han fet coses, i anem avançant.

Tot i que els estatuts ja estan validats, encara s’ha de convocar l’assemblea general per poder reunir els socis.
Per ara no hi ha calendari. A l’estiu ho deixarem en suspens. Quan hi hagi el club de producte s’impulsaran nous projectes.

En aquest darrer mandat hi va haver un moment de tensió en el si de Grandvalira.
Sí. Ja vam arribar a un acord i treballem igual, cada societat és independent en la gestió, però la qüestió comercial es fa conjuntament i intentant de mica en mica anar fent coses junts per anar ajuntant serveis i estalviant diners. No és gaire rendible tenir duplicats serveis o departaments, però cal anar a poc a poc perquè encara hi ha tensions històriques.

No veu la possibilitat d’avançar cap a la gestió conjunta.
No, de moment crec que no existeix aquesta intenció. Hem de madurar una mica més. Amb el model actual no canvia res, només el repartiment.

¿Ja tenen el nou director de Grandvalira?
Hi ha 10 o 12 candidats però no s’ha decidit res. Una empresa s’encarrega de preseleccionar els tres o quatre més interessants, amb qui tindrem una entrevista. És gent que s’ha presentat i altres que ha anat a buscar aquesta empresa. És un perfil molt específic, ha de ser algú que sàpiga vendre. Això hauria de quedar tancat de seguida per tenir-ho en ple rendiment al setembre.

Pel que fa a la temporada d’estiu, ha expressat diverses vegades que és totalment deficitària.
Si fos una empresa privada, a l’estiu tancaria perquè no és rendible i es perd diners. Aquí es fa perquè el Comú hi insisteix i el soci ho entén, perquè genera activitat al ram hoteler i de restauració, però quan fem números cada estiu perdem diners. Amb tot, ho sabem i ho fem convençuts.

Al Palau de Gel també es va començar una nova etapa.
La veritat és que el nou director ha arribat en un moment complicat. S’han fet coses, en algunes hem millorat (com el canvi en la política de socis i les activitats de kàrting, s’han fet productes nous i convenis amb l’estació) però en d’altres costa. Ara estem mirant si privatitzem el restaurant. Amb això voldríem no perdre diners. El llogaríem, ni que fos a un preu molt econòmic. I també és un maldecap menys. La reactivació s’ha notat, però si l’activitat econòmica global baixa el Palau també se’n ressent.

Un estudi recent indica que Canillo és la parròquia on es va construir més del 2005 al 2009.
Nosaltres hem aprovat molt poca construcció. Quan vam arribar estava parada i es va obrir l’agost del 2007, i des de llavors hem aprovat tres o quatre projectes. Tot això eren obres aprovades abans del 2003.