“La nostra Constitució, en la redacció actual, està completament blindada i no permet en cap cas l’avortament. Així ho van voler els redactors del text amb un article 8,1 que no deixa lloc al dubte: ‘La Constitució reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases’”. Ho afirma el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat. Però una altra cosa és que es persegueixi penalment la dona que avorta. Això, diu Enseñat, ja és una decisió política, i aquest és l’eix central de l’exhaustiu informe jurídic que el grup demòcrata va encarregar ara fa un any, en plena discussió parlamentària del projecte de llei per a la igualtat, a Federico de Montalvo, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Comillas i president del Comitè de Bioètica d’Espanya.

Es tractava, diu Enseñat, si era efectivament possible, com proposava el PS a les esmenes al text, legalitzar l’avortament sense tocar la Constitució. I la resposta va ser que no: no es pot ni es podrà legalitzar mai, sense prèvia modificació de l’article 8, 1. Però sí que es podria, sosté, “treure la dona de l’equació penal”. L’argument és que no cal castigar-la amb la pena d’arrest que preveu l’article 108,2 del Codi Penal per protegir la vida “en totes les seves fases”. Per a la protecció plena de qui ha de néixer, per dir-ho amb la terminologia de Montalvo, hi ha vies “alternatives”. Assenyaladament, l’assessorament previ de la dona, que perquè sigui “en veritat efectiu ha d’anar acompanyat d’ajuts socioeconòmics [si es decanta] per l’opció de continuar amb l’embaràs i la natalitat”.

Deixar sense pena la dona que avorta requeriria modificar (o eliminar) l’actual article 108,2 del Codi Penal. Però no el que el precedeix, el 108,1: “Qui produeixi l’avortament d’una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys”. Aquest article garanteix la prohibició de centres avortistes al país, que continuarien prohibits i castigats. L’avortament, insisteix Enseñat, continuaria sent il·legal, però sense penalitzar la dona. I la clau està a distingir clarament la legalització, que és inviable, de la despenalització, que és el que proposa Montalvo i reclama, segons el president del grup parlamentari demòcrata, el Consell d’Europa.

Una altra qüestió és el paper dels metges que intervinguin en el procés. D’entrada, cal de nou distingir entre informar la dona que ha decidit avortar de les opcions que té, a induir-la a interrompre l’embaràs. Una eventual modificació del Codi Penal hauria de deixar clar que informar no és induir i que, per tant, no pot estar castigat. I tot plegat, sense prejudici que la dona que avorta en un país on no és delicte ja no pot ser perseguida penalment en territori andorrà.

Aquest, en fi, és el plantejament que va fer DA a la comissió sobre la despenalització de l’avortament que es va reunir per primera vegada al març amb assistència de tots els grups parlamentaris excepte Terceravia. Espot ha de convocar ara una nova reunió, que tindrà lloc abans de l’estiu o ja al setembre.