El síndic general, Carles Ensenyat, ha participat aquests tres darrers dies a la Conferència de presidents de parlaments de la Unió Europea, que s'ha celebrat a Palma de Mallorca, on 39 presidents de parlaments, 25 presidents dels 27 països de la UE, i la resta de països convidats per les seves bones relacions amb el bloc comunitari, com és el cas d'Andorra, han debatut sobre els reptes per a la democràcia.
Al marge de la participació en la conferència, Ensenyat, que ha estat acompanyat del secretari general del Consell General, Josep Hinojosa, ha pogut establir contactes bilaterals amb representants d’altres parlaments per compartir experiències en la gestió de l’activitat parlamentària, el funcionament de les cambres i comentar la situació política tant nacional com internacional.
Durant els tres dies, els participants han debatut sobre els principals reptes i amenaces que tenen actualment les democràcies occidentals entre les quals destaca la invasió il·legal de Rússia contra Ucraïna, el mal ús de la intel·ligència artificial i la difusió de ‘fake news’ a través de les xarxes socials. Durant el debat, també s’ha destacat la situació a l’Orient Mitjà i els riscos que implicaria una major inestabilitat de la zona, per això, s’ha demanat un alto el foc a Gaza i s’ha sol·licitat reactivar el procés pau israelià-palestí.
Davant la major inestabilitat internacional, els presidents de parlaments han coincidit en la necessitat que la Unió Europea, i per extensió el continent europeu, ha de tenir una major autonomia estratègica, garantint i diversificant les cadenes de subministrament, i potenciant una major col·laboració amb els socis del bloc comunitari.
A més, han acordat seguir proporcionant l’ajuda necessària a Ucraïna tant per pal·liar les conseqüències de l’atac rus com per proporcionar els recursos necessaris per poder-se defensar militarment.
Pel que fa a les xarxes socials i al mal ús que es pot fer de la intel·ligència artificial, alerten de la desinformació que generen les ‘fake news’ i el seu possible ús per limitar drets fonamentals, sobretot incidint negativament en els processos electorals.
Per acabar, sobre els efectes del canvi climàtic i una major inseguretat alimentària, reclamen una transició energètica justa que permeti el desenvolupament econòmic i la preservació de la biodiversitat.
Els parlaments han de ser els pilars de la democràcia
Els parlaments han de continuar sent els pilars institucionals de la democràcia representativa i de l’Estat de Dret. Per això, els presidents i presidentes han reclamat els recursos necessaris perquè puguin fer front als reptes globals que posen en perill les democràcies. A més, remarquen que la diplomàcia parlamentària esdevé una forma molt eficaç de compartir coneixements i promoure els valors democràtics.