Podia pensar l’espectador, ingènuament, que el ple del pressupost passaria sense emoció ni sorpresa, conegut de fa temps l’acord entre Compromís i la CUP. Estava equivocat. Primera sorpresa, el sí que finalment també donava el grup d’ERC. Fruit de convertir dificultat en oportunitat, anunciava ja d’entrada l’alcalde, Joan Barrera. S’han aprofitat així els quinze dies de lapse des del fallit ple on els números es van haver de deixar damunt de la taula  per un defecte de forma: ni Esquerra ni Junts tenien el document final.

A la sorpresa inicial seguia una inflexió que convertia el ple en partida de ping-pong, quan el portaveu de Junts, Jordi Fàbrega, oferia l’abstenció a canvi que el grup de govern es comprometés a no apujar l’IBI el 2025. Serà acceptable?, es preguntava, intrigat, l’espectador. “Ens comprometríem si l’aportació de l’Estat efectivament s’apuja”, responia Barrera recollint l’argument esgrimit per Fàbrega, “però a 9 de gener del 2024 és difícil de preveure què passarà perquè les polítiques estatals són volàtils”. La pilota tornava al sostre de Junts. “Vostè ha decidit que el nostre vot sigui un no”, resolia Fàbrega. L’episodi deixava en l’aire un dubte: hi havia hagut cap interès real o tot se circumscrivia a l’àmbit de l’espectacle? Com fos, els números quedaven aprovats, amb 13 sí del  bloc d’esquerres i el no de Junts. 

Vint-i-vuit milions
El consistori comptarà, doncs, amb un pressupost global de 34,2 milions incloent-hi empreses municipals, de 28 pel que fa  sols a les arques municipals. Amb una previsió de 13 milions d’inversió que s’hauran de finançar amb préstecs o subvencions, tornava a exposar la regidora de Finances, Gemma To, i una previsió d’endeutament de cinc milions. Aquesta era una de les raons del no de Junts. La mateixa xifra, li contestava Barrera, contemplava quan formava part de l’alcaldia bicèfala, “i aleshores no els resultava preocupant, és incoherent”. 

Un altre dels principals arguments que exposava el portaveu juntaire era “l’estocada” que suposa per a les butxaques dels ciutadans l’apujada d’impostos, començant per l’IBI i continuant per la taxa d’escombraries. En opinió seva, innecessàries, perquè, posava com a exemple, per a fer front a l’increment de 250.000 euros en la partida de sous bé es podia haver equilibrat amb els 300.000 menys que es pagarà en la factura d’electricitat. I amb tot, es queixava, el capítol d’activitats porta en aquest pressupost una davallada de més de 220.000 euros. 

El torn d’intervencions l’havia obert Bernat Lavaquiol (CUP), justificant l’acord amb rubricat amb Compromís pel “gir” a l’esquerra en les polítiques municipals. Per a ells, però, el tomb ha de ser més marcat: tant la nova residència com l’hospital han de ser de gestió cent per cent pública, insistia, perquè “veiem que les cures de la gent gran s’estan convertint en un negoci lucratiu”. El seu posicionament, que la Generalitat assumeixi la gestió de l’equipament per a gent gran i que l’hospital entri a la xarxa de l’ICS. I aquí enviava la pilota al grup d’Esquerra: posicioni’s, reclamava a Francesc Viaplana. O, en defecte de l’ICS, la creació d’una empresa pública pirinenca. 

També advocava perquè  aquest ens serviria per resoldre la “històrica reivindicació” de les treballadores del SAD. Parlant de llançar pilotes, aquí serà interessant comprovar la postura que la CUP manifesta al Consell Comarcal en aquesta qüestió. 

Fruit de la negociació amb la CUP, l’equip de govern renuncia a una de les dues màquines de neteja de carrers (hi ha 350.000 euros per comprar-ne una, i es contractarà un xofer per a la brigada) i als veïns de Joan Sansa no els trauran la pista esportiva. “En una societat on ens queixem que el jovent està tot el dia amb les pantalles, no renunciarem a una plaça on hi ha vida”, considera Lavaquiol. 

Siguem realistes
Siguem realistes, etzibava Viaplana a les pretensions de Lavaquiol respecte d’una Generalitat assumint equipaments. Si el que està fent el govern català és treure’s de sobre part dels que té. “El que és important és que l’Ajuntament formi part de la direcció”, puntualitzava. I les raons del sí: els 30.000 euros per al local del CAU, els 150.000 per destinar els antics jutjats a centre d’adults o haver inclòs una partida per a la cobertura del jaciment de les Monges.