Que el Regne Unit busqui un cònsol honorari per a Andorra no seria notícia si no fos perquè la cerca es fa mitjançant un anunci a la premsa. És una fórmula que utilitza l’Estat insular sobirà en altres països per trobar algú que ostenti el càrrec competent per exercir únicament un nombre limitat i secundari de les funcions consulars permeses pel dret internacional públic, que sovint no té la nacionalitat del país que representa.

Els candidats han de tenir un gran coneixement d’Andorra, un permís de conduir vigent, un bon coneixement de l’anglès i del català i bona relació amb les autoritats i amb el Govern, que de fet ha de donar l’exequàtur. Treballarà una mitjana de quatre hores setmanals amb un salari anual de 3.189 euros i el reemborsament de les despeses prèviament autoritzades. 

Fins al gener del 2013, el Regne Unit havia tingut una oficina consular a Andorra. No és el primer cop que un país recorre als anuncis a la recerca d’un cònsol honorari al Principat.

El precedent belga
L’any 2016 l’ambaixada de Bèlgica a Espanya va obrir una convocatòria. Segons constava en l’anunci publicat a la web de la representació diplomàtica i publicitat també a les xarxes socials, la persona que volgués cobrir aquesta plaça hauria de representar Bèlgica davant les autoritats locals, prestar serveis consulars als ciutadans belgues d’Andorra i promoure el desenvolupament de les relacions comercials i econòmiques entre els dos països. 

Havia de substituir Marc Ostoja-Kuczynski, que moriria l’any 2018 a Suïssa. Odontòleg de formació i professió durant molts anys, va exercir un temps de pèrit en la matèria per a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), va obtenir la nacionalitat andorrana i va presentar l’any 2017 la seva candidatura a Raonador del Ciutadà.

A Andorra hi ha cònsols honoraris de països com Finlàndia (Antoni Pintat Mas), Perú (Jaume Tàpies). Ucraïna (Antoni Zorzano), Cristina Palmitjavila (Alemanya) Narcís Socías (Rússia) o Luxemburg (Gilles Serra).  

El mes passat va plegar Hans-Peter Holbach, representant de Filipines, que es va jubilar i, com a conseqüència, l’oficina diplomàtica va tancar perquè no hi ha relleu immediat previst. Holbach complirà vuitanta anys el novembre vinent i, segons va informar el consolat, ja no pot assumir l’activitat que requereix el càrrec.  

Nascut a la ciutat de Detmold (Alemanya), Holbach es va establir al Principat el 1974. El 1989 va fundar Filand (ara Philand), la primera associació de residents filipins d’Andorra. El 2007 va responsabilitzar-se de la representació de Filipines a Andorra, un càrrec que ell mateix va estrenar.
Des de fa 17 anys, la cònsol honorària del Regne Unit és Fiona Dean, resident a Arinsal.  Va rebre la medalla de l’Ordre de l’Imperi Britànic el desembre del 2018 al Palau deBuckingham de Londres de mans de l’aleshores Príncep de Gal·les, en representació de la Reina Isabel II d’Anglaterra, i un mes després va oferir una recepció a Arinsal.

L’any 2019 va ser guardonada per la Unió Hotelera d’Andorra (UHA) com a propietària i cuinera de l’Hotel Montané juntament amb Dolors Pal, propietària del restaurant  Borda Raubert; Maite Noguera, propietària de la Residència Indalo, i Manuela Rodríguez, cambrera de pisos. 
Les quatre professionals van rebre una placa i un ram de flors de mans del president de l’UHA, Carles Ramos. Dean també es va implicar amb Sara Toussaint en l’Associació de Promoció Turística d’Arinsal i Erts(UPTAE).

Malgrat les diverses activitats sempre és una vida més plàcida que la del cònsol honorari de la novel·la de Graham Greene, que és segrestat per una guerrilla argentina. Es va fer una pel·lícula protagonitzada per Michael Caine i Richard Gere i dirigida per John Mackenzie.

Curiosament, el protagonista, Charles Fortnum és un diplomàtic britànic. A Andorra, res comparat amb el pobre Fortnum o amb l’advocada Rosario Porto, cònsol de França a Santiago de Compostel·la durant una dècada, condemnada a 18 anys de presó per l’assassinat de la seva filla Asunta. Porto va ser trobada morta a la seva cel·la el novembre del 2020. 

Aquí només esmentar com a fets destacables una recollida de firmes en contra del nomenament de Jaume Tàpies, l’abandonament d’Antoni Zorzano de les trobades de cònsols honoraris per una enganxada amb Narcís Socías, o quan el de Filipines, Hans-Peter Holbach, va demanar en una taula rodona qui havia sufragat les despeses del viatge de la delegació de Liechtenstein al Principat.

Diplomàtics o no
Hans-Peter Holbach va explicar posteriorment que és periodista i que la seva pregunta no la va fer com a diplomàtic, ja que fa 60 anys que està acreditat com a informador a Liechtenstein, i va voler aclarir que els cònsols honoraris no són diplomàtics.

Vet aquí un dilema i un interessant tema de debat. No són diplomàtics de carrera i exerceixen una altra feina. Tenen menys funcions que els cònsols a l’ús. 
Gaudeixen dels privilegis i immunitats establerts en els articles 59 al 64 de la Convenció de Viena i Relacions Consulars que es va promulgar el 1967 tot i que s’havia aprovat quatre anys abans, el 1963. Aquest text declara la inviolabilitat dels arxius i dels documents del consolat honorari i la protecció dels cònsols, si escau, per raó del seu càrrec.