“La relació transfronterera és permanent, i això té beneficis però també reptes permanents. I per això hem parlat d’instruments que s’han de posar de manera permanent per a la cooperació transfronterera”, ja que aquesta “aporta beneficis per a Andorra però també per al Pirineu català”.

Així ho ha assegurat avui el ministre espanyol d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, en la compareixença posterior a les reunions que ha mantingut amb el cap de Govern, Xavier Espot, i amb la titular d’Afers Exteriors, Imma Tor, en la seva primera visita oficial a Andorra, una visita que “s’ha demorat en excés”, tal com ha reconegut abans d’agrair la “càlida acollida” i lloar “les excel·lents relacions” entre Espanya i Andorra.

Entre els instruments que podrien ajudar a establir una estructura de cooperació que facilités el treball conjunt, el ministre espanyol ha citat l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial, l’estratègia de cooperació transfronterera així com l’establiment d’un ens o comitè permanent que pugui dinamitzar aquesta col·laboració. Aquests instruments servirien, per exemple, per poder analitzar qüestions com “la major pressió sobre l’habitatge i els serveis socials” que pateixen els municipis propers a Andorra arran del creixement econòmic del Principat i de la problemàtica de la manca d’habitatge, entre altres, tal com ha apuntat Albares, que ha agraït a Tor l’esforç d’Andorra per donar resposta al problema dels falsos transfronterers.

En aquesta línia, la ministra ha recordat que el país “atrau molta mà d’obra” i que el que es vol és que “les persones que venen estiguin en una situació perfectament regular”, i ha incidit en els 1.800 controls i els 66 falsos transfronterers detectats des del juliol de l’any passat.

Així mateix, els dos titulars d’Exteriors han coincidit també en la necessitat que en aquest comitè o comissió hi puguin tenir veu, més enllà dels governs espanyol i andorrà, la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments dels municipis propers.

Com no podia ser d’una altra manera, durant les reunions s'ha abordat també el tema de l’acord d’associació d’Andorra i la Unió Europea, un projecte d’“extraordinària transcendència perquè el Principat quedi ancorat on sempre ha estat, com és el projecte europeu”, ha assegurat Albares, que ha afegit que “una Andorra més estretament unida i integrada a Europa serà més pròspera i aquesta prosperitat tindrà efecte també sobre els seus veïns”.

Per la seva part, Tor ha agraït al seu homòleg el “rol fonamental d’Espanya” en tota la negociació de l’acord d’associació així com el compromís, reiterat en la trobada, per donar un “nou impuls a la negociació bilateral i trilateral” per l’aplicació de l’acord sobre gestió de fronteres, i que han d’evitar al país els controls previstos en un nou sistema Entry/Exit.

La visita ha servit també per signar un acord sobre  el repartiment del comís dels instruments i guanys procedents d’activitats delictives, un protocol d’entesa per a la formació i la cooperació diplomàtica i d’un acord sobre l’institut Cervantes que permetrà que Andorra i Espanya duguin a terme activitats culturals conjuntes i puguin fer-ne difusió de manera coordinada des de les seus dels diferents instituts Cervantes que té Espanya oberts arreu i des de les seus diplomàtiques andorranes.

No s'han tancat, però la visita d’Albares ha permès també avançar en el conveni de desplaçament sanitari de presos i en el de protecció civil.


L’oficialitat del català a la UE, frenada pel Partit Popular

El reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea “és una qüestió de temps”, segons ha apuntat el titular d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació espanyol, que ha explicat que “s’ha treballat molt amb els Estats que tenien dubtes”, i que a hores d’ara les reticències que hi pugui haver “són exclusivament polítiques i partidistes” i no pas pel finançament ni perquè pugui suposar un precedent per a altres llengües.

En aquesta línia, Albares ha carregat contra el Partit Popular, a qui ha acusat d’“intentar frenar” la qüestió, i ha lamentat que una formació espanyola “estigui en contra” de les llengües oficials.