La traca final de la nit triomfal que es va viure a la seu de Concòrdia al carrer Ciutat de Valls de la capital la va protagonitzar el cap de llista de la territorial laurediana, Pol Bartolomé, que va arribar quasi a mitjanit, com qui diu aterrat directament del Vall d’Hebron, amb la cara feta un mapa però amb prou esma per compartir amb els seus correligionaris la campanada que acabava de protagonitzar la formació regeneracionista: cinc consellers generals, quan les enquestes els n’auguraven dos, que els permeten desbancar els socialdemòcrates i erigir-se en el principal partit de l’oposició. Qui ho hauria dit fa tan sols vuit mesos, quan va arrencar l’aventura regeneracionista i –com va recordar el candidat nacional, Cerni Escalé– “vam haver de demanar un crèdit per tirar endavant”.

Ells segur que no, insistia Escalé, i sonava sincer, “perquè en cap moment ens vam plantejar com a objectiu un resultat concret, perquè el que preteníem i el que pretenem en endavant era incidir com més millor en el debat públic. I crec humilment que la nostra principal contribució política ha sigut posar en el centre del debat el model de creixement”. El cas és que ni amb una inflació galopant ni amb una crisi de l’habitatge amb escassos precedents que amenaça de gentrificar la vall central han sigut capaços els partits extragovernamentals d’aixecar una alternativa plausible als dotze anys de Govern demòcrata. Escalé en feia ahir dues lectures: d’una banda, la tècnica. Per al cap de llista regeneracionista “el vot s’ha atomitzat de forma diferent: DA ha recollit bona part del vot des del centre fins a la dreta, en detriment de Liberals i d’Acció, mentre que PS-SDP+ i nosaltres ens hem hagut de repartir part del mateix electorat. Andorra Endavant, per la seva banda, és un moviment més transversal”.

Això, dèiem, des d’una perspectiva estrictament tècnica. De l’altra, una reflexió de fons: “Hem de rumiar quin és el model que volem per al nostre país. El de DA està clar, perquè és el que hem viscut els últims dotze anys, amb un impacte molt específic sobre el territori i la qualitat de vida dels ciutadans i que hem patit particularment en l’habitatge. És essencial acabar de perfilar un contramodel més harmònic, que posi el benestar de les persones al centre del debat i de la decisió política”.

Escalé no va voler posar cap però a la majoria absoluta demòcrata, però recordin que el programa regeneracionista postula una reforma del sistema electoral, amb llistes obertes a les circumscripcions territorials perquè “no és just és el sistema actual, en què el vencedor s’ho endú tot”, deia en campanya. Ahir recuperava de passada l’argument: “Les normes del joc amb la vigent llei electoral són clares per a tothom. Però els resultats d’aquestes eleccions són una prova més que potser cal plantejar de nou un debat sobre el sistema electoral per fer-lo més proporcional”. Dit això, Escalé va prometre una oposició “valenta, constructiva i lleial al país” i va reivindicar l’estratègia electoral: “Estem orgullosos de la campanya que hem fet, perquè el procés importa tant com el resultat. No hem atacat ningú, hem contrastat idees i hem generat debats útils, constructius, nutritius. Nosaltres a la política no hi tenim ni enemics ni rivals, i si tornéssim a fer campanya, el to seria el mateix: ni agressivitat ni mala llet”.

Escalé ja es veu, en fi, al Consell General. Perquè de fet ja hi és. Ell i quatre companys de llista més. “Tenim moltes ganes de fer aquest pas a la política institucional, però sense oblidar-nos mai del dia a dia, del contacte amb el ciutadà. No pot ser que l’oblidem després de les eleccions i durant quatre anys. Hem de fomentar una cultura molt més participativa. Dit això, la nostra prioritat serà la llei del benestar, perquè l’objectiu de les polítiques públiques ha de ser millorar l’urbanisme, el medi ambient, la mobilitat, tot el que incideix, en definitiva, en la qualitat de vida del ciutadà”.