“Els contactes amb Espanya han fructificat i han tingut en compte les nostres demandes”, afirmava la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, com a preàmbul de l’anunci de la confirmació, per part del seu homòleg espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que finalment Espanya ajorna l’aplicació del reglament Entry/Exit a la frontera andorrana fins a l’abril, “a les últimes dates possibles”. Una decisió que se celebra des del Govern, encara que ja s’ha fet feina per anticipar la situació, demanant la vigència del permís Schengen per poder obtenir l’autorització d’immigració.

En paral·lel a aquestes negociacions amb Espanya, que recordem que havia anunciat la seva intenció d’avançar la implementació del sistema europeu a principis de febrer, es manté la negociació amb Europa de l’acord de gestió de fronteres perquè tingui en compte les especificitats d’Andorra. L’acord es volia tancar abans que acabi l’any, però finalment s’endarrerirà una mica, al gener, perquè ara es vol introduir una clàusula perquè altres països no membres de la Unió Europea però integrats a l’espai Schengen puguin adherir-s’hi. La introducció d’aquesta clàusula s’haurà de validar al gener en el si del Council Working Party on Frontiers, ha explicat Molné durant el tradicional esmorzar de Nadal que celebra el Govern amb els representants de la premsa. 

L’acord està molt avançat, i la Comissió Europea donarà instruccions a França i Espanya per negociar ràpidament tot el que penja de l’acord per desplegar el nou sistema de control fronterer “sense cap traumatisme”. Tan avançat està que la titular d’Interior ha detallat que amb aquest no es farà el control sistemàtic a les fronteres ni dels residents ni dels turistes, la qual cosa podria portar al “col·lapse” del país; s’autoritzarà la consulta sobre seguretat ciutadana de les bases de dades de l’espai Schengen, fet que permetrà un doble control sobre la immigració a més de la supervisió dels antecedents penals; i s’oferiran mecanismes de cooperació policials i judicials més efectius.

L’aplicació portarà la modificació, encara que sigui parcialment, del procediment del Servei d’Immigració, pel qual s’haurà de crear un mecanisme “d’autorització provisional” mentre els veïns fan l’avaluació de seguretat per comprovar que no tinguin causes pendents que no hagin generat antecedents penals encara. En aquest punt, el cap de Govern, Xavier Espot, ha aprofitat per assenyalar la importància de la contractació en origen, ja que permetria l’arribada de treballadors amb la doble avaluació ja feta.

Lluita al contraban
D’altra banda, Molné ha reiterat que els indicadors de seguretat ciutadana es mantenen “estables”, i sobre la lluita contra el contraban ha exposat que el desplegament del pla de xoc ha permès, des de l’octubre, passar de 20 a 27 detinguts i el comís de més de 50.000 euros de tabac.

Espot considera un “error” el compromís de sotmetre l’acord amb la UE a referèndum
El cap de Govern, Xavier Espot, ha reconegut com un “error” haver adoptat el compromís de sotmetre a referèndum l’acord d’associació amb la Unió Europea. Un error “de tots”, ja que la qüestió s’ha “polititzat” i també s’han “radicalitzat les posicions”. En aquest sentit, ha valorat que a San Marino el projecte s’ha quedat en un nivell més tècnic i ha afavorit el consens, mentre que aquí “no hem fet cap favor al projecte”. Dit això, també va ser un error comprometre’s a fer el referèndum aquesta legislatura, ja que potser no es podrà complir. 

Segons el cap de Govern, encara queden diversos passos a fer abans de poder celebrar la consulta ciutadana: el grup EFTA ha de prendre una decisió, i després es passa el dossier al comitè d’Afers Generals, que és on es troben els ministres dels estats membres. Aquí cal que s’adopti una decisió unànime tant respecte el fons de l’acord com per la forma, la naturalesa, i previsiblement la decisió arribarà durant el primer trimestre del 2026. Segons Espot, és “molt probable” que es decideixi que només dues parts “molt petites” de l’acord es considerin mixtes, sobre la governança fiscal i les inversions en cartera. Llavors es podrà procedir a la firma de l’acord i l’estabilització del text, i es tramitarà el dossier al parlament europeu.

Després és quan se celebraria el referèndum. I si això arriba encara durant aquesta legislatura, en el referèndum, a més de demanar si es vol o no l’acord, també es demanarà la possibilitat de fer-lo entrar en vigor provisionalment. Llavors caldria adaptar la legislació per permetre aquesta aplicació. Però “no se si es podrà fer aquesta legislatura”, apuntava Espot, que assenyalava que això obria d’altres escenaris, com unes eleccions plebiscitàries o un nou compromís per celebrar un referèndum, o no.


Llei electoral 
Preguntat sobre la proposció de llei presentada per Concòrdia per establir un sistema de candidatures unipersonals a la circumscripció parroquial de les eleccions generals, Espot ha valorat que “qualsevol debat amb vocació constructiva i per fomentar la participació dels ciutadans és lloable”, ara bé, ha recordat que el de la circumscripció parroquial va ser l’element que va estar “a punt de fer descarrilar” la Constitució i és fruit d’un ampli consens. Ara bé, des del Govern s’analitzarà la proposta, però no la validarà si no tenen el “convenciment que millora la situació actual, i veig difícil que sigui millorable”.