El cap de Govern, Xavier Espot, ha aprofitat avui el seu desplaçament a Moldàvia per participar en la segona Cimera de la Comunitat Política Europea (CPE), que ha aplegat caps d’Estat i de Govern de 47 països al castell Mimi de Bulboaca, per abordar amb la cúpula de la UE l’estat de les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea.
I és que, tal com ha informat l’executiu, Espot s'ha trobat amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’alt representant de la Unió per als Afers Exteriors i Política i Seguretat, Josep Borrell, i la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb els quals ha tractat l’avançament de les negociacions per l’acord d’associació.
Precisament, l’estat d’aquesta negociació ha centrat també la trobada que el cap de Govern ha mantingut a la tarda amb el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, i amb el ministre d’Estat de Mònaco, Pierre Dartout. Amb aquest darrer, a més, han coincidit a mostrar la satisfacció per la seva participació en la Cimera de la Comunitat Política Europea, on han pogut exposar el punt de vista dels petits estats en les grans qüestions que afecten el continent europeu. Un escenari privilegiat, han convingut, per mostrar les especificitats particulars que defineixen Andorra i Mònaco.
Encara en l’àmbit bilateral, durant la jornada de treball el cap de Govern ha tingut l’oportunitat d’intercanviar impressions i tractar diferents aspectes de les relacions bilaterals i de l’agenda europea amb el primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo; el president de la Confederació Suïssa, Alain Berset; el primer ministre d’Armènia, Nikol Pachinian; el primer ministre de Suècia, Ulf Kristersson; el primer ministre de Luxemburg, Xavier Bettel; el primer ministre de Liechtenstein, Daniel Hirsch; el primer ministre de Portugal, António Costa; el canceller alemany, Olaf Scholz; i el president d’Espanya, Pedro Sánchez.
Espot també ha pogut saludar el copríncep i president de la República Francesa, Emmanuel Macron, que l’any passat va impulsar la creació de la Comunitat Política Europea, un fòrum on es retroben tots els països d’Europa excepte Rússia. I en el marc d’aquesta segona cimera, el cap de Govern també ha pogut conversar amb la presidenta de la República de Moldàvia, Maia Sandu, a qui ha felicitat per l’organització de l’esdeveniment i ha mostrat la seva solidaritat i suport per les conseqüències derivades del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna en aquest país.
Precisament, aquest conflicte i també el que mantenen Kosovo i Sèrbia ha centrat part de les converses de la cimera, i en aquesta línia, al final de l’esdeveniment, Espot ha remarcat que “el fet que podem explicar el nostre recorregut de pau, neutralitat i de desmilitarització durant 8 segles sempre pot contribuir i ajudar que les coses es facin millor d’ara endavant”. Així mateix, el cap de Govern s'ha mostrat molt satisfet de poder prendre part en un fòrum d’aquestes característiques “no només per la possibilitat que ens dona de celebrar i fer contactes amb molts països europeus en un context important perquè estem negociant un acord d’associació amb la UE, sinó també per la possibilitat de fer sentir en aquest concert de nacions la nostra veu humil però al final també fer sentir el nostre rol exemplar en determinades temàtiques amb les quals estem molt compromesos: la defensa del multilateralisme, del dret internacional, de la resolució pacífica de conflictes”.
Les discussions de la segona cimera de la CPE s'han centrat en l’impuls de la cooperació per la pau i la seguretat al continent; la resiliència energètica i l’acció climàtica, i les interconnexions a Europa per a un continent millor connectat i més estable. Espot ha participat en la taula rodona temàtica referent a les interconnexions a Europa en l’àmbit social, digital, del transport i l’energia, que ha copresidit Moldàvia i Espanya, i també hi han estat els primers ministres o presidents d’Alemanya, Hongria, Malta, Portugal, Grècia, Albània, Dinamarca, Croàcia, Mònaco i Armènia.
El debat s'ha centrat en les millores de les xarxes de connexions energètiques i en la necessitat d’impulsar els lligams i la cooperació per ser més resilients davant de crisis com les que ha viscut Europa els darrers mesos.
