El cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat en la seva primera intervenció en el debat monogràfic del Consell General, que la de l’habitatge “és qüestió complexa i transversal” i ha reconegut que la “situació no es pot allargar més”, ja que és “extremadament difícil trobar habitatge assequible” i això té conseqüències tant a nivell social com en el vessant econòmic, doncs l’empresariat també pateix dificultats per trobar treballadors. Espot també ha assenyalat els “esforços” per apujar els sous i compensar els preus de l’habitatge “però no hi ha augment salarial que pugui pagar un lloguer de 19 o 20 euros el metre quadrat”, que és el preu que es veu en els nous lloguers i que s’ha incrementat considerablement els darrers anys.

Així, el cap de Govern ha assenyalat que hi ha una “descompensació evident entre demanda i oferta”, i ha exposat que hi ha fins a tres demandes en aquest mercat: la residencial, la d’inversió estrangera i la d’ús turístic, i a la que menys resposta es dona és a la residencial, que és la més gran. Sobre aquest aspecte, Espot ha apuntat que la població ha crescut un 20% els últims 10 anys, “molt per sobre” que qualsevol gran ciutat de l’entorn.

Per fer-hi front ha proposat dos blocs de mesures: un a curt termini, de caràcter proteccionista i on s’inclouen les congelacions de les rendes, les pròrrogues forçoses i els programes d’ajuts; i un altre a més llarg termini, incloent incentius a la construcció i al retorn d’immobles al mercat de lloguer residencial, a més de la creació d’un parc públic d’habitatge i amb col•laboració público-privada. En aquest punt, el cap de Govern ha assenyalat que un 11% del parc immobiliari està destinat a habitatge d’ús turístic i que hi ha més de 1.700 pisos buits que cal incentivar que es reincorporin al mercat de lloguer.

Les mesures de protecció “són un tractament simptomàtic, però no resolen l’arrel de la malaltia”, ha manifestat Espot, que ha afegit que “cal aplicar” altres mesures “perquè els símptomes són greus”. Així mateix, ha reconegut que la intervenció del mercat amb mesures proteccionistes ha empitjorat la situació però “encara que mai s’hagués intervingut” ni hi hagués els efectes turístic i de la inversió estrangera, “el mercat no respondria” a les necessitats degut a factors propis d’Andorra, com poden ser les dificultats per les característiques geogràfiques i geològiques, entre d’altres. 

Així mateix, el cap de Govern ha accedit a crear un registre de la propietat “com més aviat millor”, encara que l’Executiu volia esperar a tenir regulats els drets reals, per així també disposar de dades que permetin afinar les polítiques en aquest àmbit. 
 

Oportunitat i encert del debat
El cap de Govern ha assenyalat “l’oportunitat i encert” de celebrar un debat monogràfic sobre habitatge, i s’ha mostrat convençut que servirà per “forjar consensos”, que és pel que haurien de servir aquests debats. Així, ha manifestat que “serà un debat fructífer perquè tots conscients de la magnitud del problema i de com afecta i preocupa” a amplis estrats de la societat.

Per la seva part, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, impulsor del debat monogràfic, l’ha justificat per “la magnitud del problema” i “la responsabilitat” d’escoltar “i fer nostre el neguit” que va expressar la societat en la concentració del passat 31 d’octubre.

Escalé ha presentat les mesures que proposa Concòrdia per mirar de solucionar la problemàtica, entre les quals obligar a posar al mercat de lloguer residencial tots els pisos que han tingut un consum nul els últims tres anys; prorrogar els contractes i vincular l’actualització de la renda a l’índex de revalorització dels salaris; ampliar l’oferta pública; limitar l’especulació immobiliària tant estrangera com nacional amb, entre d’altres incrementar l’ITP progressivament a partir de la compra d’una segona propietat; i un sistema d’ajudes “més vigorós”.