El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, es va mostrar ahir convençut que, pel que fa a l’àmbit de la immigració, Andorra podrà mantenir algunes de les seves especificitats en l’acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea (UE). Tot i que encara no s’ha entrat a parlar sobre aquesta matèria, que forma part de les quatre llibertats que el país haurà d’assumir (lliure circulació de mercaderies, de capitals, de serveis i de persones), Espot va explicar que hi ha unes “línies vermelles” que Andorra s’ha fixat, com és per exemple el manteniment del sistema de quotes, “que ha de permetre regular els fluxos del mercat de treballadors i al mateix temps garantir la cohesió social en un país de reduïdes dimensions territorials i poblacionals”.
Espot va comparèixer ahir davant de la comissió legislativa d’Interior, acompanyat de la secretària d’Estat, Eva Descarrega, per donar a conèixer les prioritats del ministeri en aquest primer any de mandat pel que fa a projectes normatius i administratius. El ministre va indicar que en la negociació amb la UE s’espera també que es respectin determinades mesures establertes a la Llei qualificada d’immigració “que són absolutament imprescindibles per mantenir les altes cotes de seguretat ciutadana que ens caracteritzen”. En concret, Espot va esmentar les expulsions administratives i els foragitaments, si bé va admetre que aquestes figures s’hauran de fixar “sota uns altres paràmetres o altres denominacions, i potser amb unes limitacions que actualment no existeixen”.
El titular de Justícia i Interior va recordar que la UE ha permès per exemple a Liechtenstein un règim transitori prorrogable pel que fa les autoritzacions de residència i treball. “Per això no hi ha cap motiu per pensar que la UE no rebrà de bon grat les observacions que nosaltres puguem fer sobre aquesta qüestió”, va assenyalar Espot, en resposta a una pregunta de la consellera liberal Judith Pallarés, que es va mostrar preocupada que, en un tema tan sensible com aquest, Andorra pugui renunciar als seus plantejaments.
En resposta a un altre parlamentari liberal, en aquest cas Jordi Gallardo, el ministre va explicar també que la llei de seguretat pública és una prioritat d’aquest començament de legislatura, perquè és “una imperiosa necessitat”. De fet, la intenció és que a la tardor s’iniciï un “treball intens” sobre aquest text amb l’assessorament jurídic necessari, ja que es tracta d’una llei complexa, i que el 2016 ja es pugui entrar a tràmit al Consell. Segons va explicitar el ministre, en aquests moments hi ha com a única regulació en aquest àmbit alguns acords dels veguers que han quedat “obsolets” i no resolen les problemàtiques existents avui dia en aquesta matèria, per exemple pel que fa als aldarulls nocturns. Es tracta, a més, d’una normativa que, segons va dir el ministre, és de “cabdal importància” perquè ha de regular qüestions com la instal·lació de càmeres de videovigilància o el valor de les proves d’ADN.
El ministre va aclarir ahir, també en resposta al liberal Jordi Gallardo, que el Govern ja està fent servir els nous passaports que es van encarregar, en els quals ja no apareix a la darrera pàgina que caduquen als quatre anys, com passava amb els anteriors. Segons va explicar Espot, no es té constància que el fet que la vigència real del passaport sigui de 10 anys però que en els antics documents consti que només és de 4 hagi causat problemes a alguna persona en els seus viatges. Espot va anunciar també que el projecte de llei del notariat, sobre el qual s’ha estat treballant els últims tres anys i que té uns 400 articles, està “gairebé finalitzat” i només manca una “última revisió” perquè pugui ser entrat a tràmit parlamentari.
