“Les problemàtiques associades al creixement del nostre país no venen només per la via dels youtubers i dels residents passius, sinó que també venen per la via de les persones que venen a treballar al país per via del permís de residència i treball”. Així s'ha pronunciat el cap de Govern, Xavier Espot, en relació a la necessitat de frenar l’arribada de nous residents i d’engegar una “reflexió profunda” perquè “Andorra no pot continuar creixent a ritme de 4.000 habitants suplementaris cada any”. I ha advertit que “això també requerirà sacrificis per part de certs sectors productius del país”. I més concretament, del vinculat al turisme. 

S’ha crescut “molt” en nombre de turistes, això ha portat al creixement de les activitats turístiques, “i això fa que necessitin més personal”. I “potser les demandes d’aquests sectors productius no es podran atendre en la seva totalitat i haurem de ser capaços de dir fins aquí”, ha assenyalat Espot en declaracions a la premsa abans de fer-se amb un plat d’escudella a Escaldes-Engordany, ja que “després tenim els problemes que tenim al tomb de l’habitatge, el cosnum d’aigua, les infraestructures, etcètera”.

D’aquesta manera el cap de Govern plantejava que cal “prendre decisions valentes” per “encarrilar el creixement” i fer-ho atacant dos fronts, el dels residents passius i de treball de compte propi d’una banda i el dels permisos de residència i treball per l’altra, sempre amb “mesures equilibrades, ponderades i que atenquin la multitud d’interessos que hi ha a la societat”. Així, el cap de Govern no s'ha estat de recordar que els residents passius i les persones amb permís de treball per compte propi “contribueixen molt a l’erari públic”, i això “ens permet fer polítiques socials, educatives i sanitàries”.

En aquest sentit, Espot ha assenyalat que ja s’han implementat mesures en el primer front. El dipòsit que han de fer els residents passius ha passat de 400.000 euros a 600.000 euros, i el que es requereix a aquells que volen un permís de treball per compte propi també s’ha pujat dels 15.000 euros fins als 50.000 euros. I ha deixat la porta oberta a poder reclamar un dipòsit “suplementari” i veure com es pot encaixar tot plegat amb l’acord d’associació amb la Unió Europea, que també ofereix “altres instruments per limitar l’arribada de residents estrangers, o en tot cas l’adquisició d’immobles per part d’aquests”. En tot cas, “venir ara a Andorra és molt atractiu i nosaltres això ho hem de fer pagar d’alguna manera”, ha manifestat el cap de Govern. Així, d’una banda es podrien incrementar els dipòsits a fer en cas de residents passius extracomunitaris i pels comunitaris cal “trobar salvaguardes i altres vies que permetin que el flux d’arribada, si no limitar-lo, en tot cas incrementar-ne la qualitat o el poder adquisitiu”. 

En el segon, el dels permisos de residència i treball, també caldrà buscar maneres. I aquestes limitacions també han de ser compatibles amb l’acord d’associació amb la UE, en el marc del qual també s’ha negociat un sistema de quotes que permet tenir un control sobre els fluxos migratoris, tal i com ha recordat el cap de Govern.

Seminari demòcrata
Per tal de buscar solucions a les diferents problemàtiques derivades del creixement del país, Demòcrates organitza a nivell intern un seguit de seminaris en els que participaran ministres, consellers generals, càrrecs del partit, cònsols i consellers de la minoria, tant de DA com d’altres formacions amb qui han concorregut conjuntament tant en les eleccions generals com en les comunals. Demà mateix se’n celebrarà un que versarà sobre el model turístic, i més endavant també se’n celebraran de centrats en el creixement sostenible, en l’habitatge, i d’altres. I fruit d’aquests debats “fixarem decisions de cara a finals de la legislatura molt fermes i clares”, ha explicat Espot, “que volem portar fins al final d’acord amb els nostres principis ideològics i programàtics de centre i reformistes”. I amb això ha advertit que “no donarem la raó a un sector de la societat ni a l’altre”. “Creiem que en aquest terme mig està la virtut i que hem de trobar el mínim comú denominador que faci que Andorra continuï prosperant en el futur”.