El cap de Govern, Xavier Espot, va invocar “l’esperit de cooperació” entre l’executiu i els comuns “per fer front a molts dels reptes del nostre país”. Un d’ells, és sabut, la política urbanística. Així, va insistir als comuns perquè facilitin les dades que han d’ajudar a fer polítiques “més efectives” en habitatge i creixement sostenible”. I aquí va anar més enllà i va amenaçar que si no compleixen el que diuen les lleis “farem el possible per fer-les complir”. 
En relació a l’urbanisme, Espot va parlar dels estudis de capacitat de càrrega que estan acabant d’elaborar els comuns, que són una “eina molt potent” i han de permetre anticipar i planificar “més i millor” les necessitats del futur. “No s’ha de llegir únicament com una limitació al creixement futur, que en part és aixi, sinó també com una previsió dels canvis, inversions i adaptacions que seran necessaris en el futur per fer front a un creiement determinat”, va manifestar. També seran importants per a la revisió de la Llei d’Ordenament General del Territori i Urbanisme (LOGTU), que es vol consensuar amb totes les forces polítiques.
Vinculat als estudis de càrrega parroquials hi ha l’estudi que de càrrega turística que el Govern està fent i que també guiarà les mesures per garantir la sostenibilitat i la qualitat del sector. En aquest àmbit, Espot va anunciar, per a finals d’aquest 2024, un projecte de llei de turisme i també que s’estudia un increment de la taxa turística i l’aplicació d’una vinyeta per poder circular pel país. Mesures que han de contribuir en la transició cap a un model de turisme sostenible.
Un altre punt on es requerirà la col·laboració dels comuns és a l’hora de “protegir més i millor” l’aigua. Aquest estiu es disposarà d’un primeresborrany de llei de l’aigua, que entre d’altres incorproarà la declaració d’aquest recurs com un “bé de domini públic”.
Per avançar cap a la creacií d’una agència tributària única, els comuns són actors “imprescindibles”, va dir el cap de Govern tot valorant que aquest organisme “suposarà un benefici evident” per als ciutadans. També serà un benefici que tots els tràmits de l’Administració pública es puguin fer telemàticament ja a finals d’enguany.
No caldrà la col·laboració dels set comuns, però sí “convèncer el d’Andorra la Vella” perquè cedeixi la parcel·la de davant del Govern per poder-hi fer el Museu Nacional, del qual es disposarà de projecte executiu el 2025.

Crida a que sindicats i patronal assumeixin les seves responsabilitats
“El Govern farà els deures que té pendents i tindrà enllestit pròximament l’estudi  sobre el cost de vida”, un estudi que reclamen tant patronal i sindicats per poder abordar amb més coneixements i dades la negocaició sobre l’actualització dels salaris de cara a l’any vinent, “però els interlocutors no poden seguir mirant cap al Govern per tal que any rere any dictamini quant i com s’han augmentar els salaris superiors al mínim i han d’assumir, d’una vegada per totes, les resposnabilitats que la llei els encomana”, advertia el cap de Govern, Xavier Espot. 
En aquest punt, Espot defensava que les revisions salarials “hauren de ser fruit d’una negociació col·lectiva entre patronal i sindicats, fruit d’una entesa i de la recerca d’aquest equilibri que no acaba de quallar en el si del Consell Econòmic i Social”, i afegia que, si calia, l’Executiu estava obert a modificar la Llei d’acció patronal i sindical per modificar els criteris per ser considerat representatiu.
Més enllà, el cap de Govern va defensar el “compromís ferm, decidit i estable en el temps” de l’Executiu a “garantir i millorar el poder adquistiu de les persones assalariades”, i va exemplificar que el darrer any s’havien actualitzat tots els salaris per sobre del mínim i fins al mitjà amb un 4,6%, d’acord amb l’IPC, i que des de l’inici de la legislatura passada “el salari mínim ha crescut un 31%, el doble que l’IPC acumulat durant el mateix període”, que ha estat d’un 15%.
En aquest punt, Espot va reiterar el “compromís amb la Carta Social Europea” tot recordant la voluntat d’anar augmentant progessivament el salari mínim fins a arribar al 60% del salari mitjà tal i com demana el document europeu, i en aquest sentit va assenyalar que a hores d’ara, amb un salari mitjà de 2.481 euros, “cada vegada ens acostem mñes al compliment d’aquesta obligació i ens situem a cinc punts d’arribar-hi”, sent ara el 55%.

El cap de Govern estén de nou la mà als grups fora del pacte per a la UE
La porta del pacte d’Estat per l’Acord d’associació amb la Unió Europea “continua oberta als dos grups parlamentaris que fins ara, des d’una perspectiva errònia al meu entendre, no s’hi han volgut sumar”, va manifestar el cap de Govern, Xavier Espot, en el discurs que obria el debat d’orientació política. I afegia que la classe política ha de “fer el que sigui al nostre abast per garantir la prosperitat del nostre país a llarg termini, per a les generacions actuals i futures, és enllà dels nostres anhels electorals i partidistes immediats o propers”, i cada cop són més els que no tenen “cap dubte” que “l’únic camí possible per assegurar aquesta prosperitat en el futur” passa per l’acord amb la UE.
Així maeix, el cap de Govern va alertar de la “transcendència que tindria tancar la porta a aquesta oportunitat irrepetible” i va valorar que el moment en el que es troba actualment Andorra és “similar” al dels anys 90 del segle passat, quan es va aprovar la Constitució, “per la importància que tindrà l’Acord”. Per això, i després d’acabar la ronda de reunions de poble a totes les parròquies per resoldre dubtes de la ciutadania al tomb de l’associació amb la UE, “uns dubtes que a vegades queden allunyats dels grans debats polítics que ens ocupen”, va valorar com a “del tot necessari” l’exercici que “hem de continuar fent des de totes les institucions, per parlar obertament i amb franquesa dels avantatges i desavantatges que implica aquest nou encaix amb la UE, amb l’objectiu que tothom tingui una opinió formada quan se celebri la consulta vinculant”, que se celebrarà l’any vinent després que “d’aquí a finals d’anys” tant el Consell de la Unió Europea com el Parlament Europeu validin el text.
També relacionat amb l’Acord amb la UE, Espot va recordar que les properes setmanes es presentaran les conclusions de l’estudi d’impacte de l’acord, que ha encomanat l’Andorra Recerca i Innovació “seguint els procediments de publicitat i concurrència” va subratllar, i que permetrà tenir “una radiografia completa, fidel i nítida de les implicacions que tindrà una eventual entrada en vigor de l’Acord”.