El cap de Govern, Xavier Espot, va obrir ahir la porta a poder modificar la Llei qualificada d’acció sindical i patronal per mirar de facilitar la concertació social. Així ho va dir durant el debat d’una de les reserves d’esmena del grup parlamentari socialdemòcrata al projecte de llei de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge, en què va instar els socialdemòcrates a aportar idees i propostes en aquest sentit, i els va estendre la mà a treballar plegats en aquesta reforma.

I és que malgrat tractar-se d’una llei sobre habitatge, la vinculació de l’increment dels lloguers als salaris que s’hi fa va comportar que bona part del debat se centrés precisament en la llei de noves mesures per a la millora del poder adquisitiu i en matèria d’habitatge, aprovada dimecres per l’executiu, text que recull també els increments de les pensions contributives i no contributives, objecte també d’una altra reserva d’esmena dels socialdemòcrates. En aquest sentit, Espot va justificar que aquest any no s’hagi inclòs tot en un únic text d’una banda per la situació inflacionits actual i de l’altra pel procés de diàleg social que s’havia obert al si del Consell Econòmic i Social, on el Govern “ha picat molta pedra” i ha “aportat tota mena de recursos tècnics i humans” per facilitar la possibilitat que sindicats i patronal poguessin arribar a una entesa.

D’altra banda, el debat de les reserves d’esmena i, un cop rebutjades, del projecte de llei, va evidenciar novament les diferències en matèria d’habitatge entre el Govern i el grup socialdemòcrata i també amb el de Terceravia, des d’on Joan Carles Camp va tornar a mostrar l’oposició a un “nou text intervencionista” i que lluny de resoldre la problemàtica de l’habitatge ve a “afegir més tensió al mercat de lloguer”, prorrogant forçosament un any més els contractes. “L’economia no es decreta, ni les crisis tampoc”, va destacar Camp, que va defensar que el que cal “és donar seguretat jurídica i no seguir fent un nyap”.

Per la seva part, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, que va tornar a titllar de “fracàs” la política d’habitatge del Govern i va retreure al ministre Víctor Filloy que mai s’haguessin volgut escoltar les seves propostes ni l’oferta de pacte d’Estat, va advetir que la situació de l’habitatge al país és a dia d’avui pitjor que la que hi havia el 2019 i va augurar que tampoc millorarà el 2023.

Així mateix, López, que va retreure novament al Govern la manca de control sobre els propietaris que no han respectat la pròrroga dels lloguers, es va mostrar molt crític també amb el “procediment pels desnonaments exprés”, que va considerar “un risc” davant l’actual context econòmic i de dificultats per a moltes famílies.

Des del Govern i els grups de la majoria es va defensar un text que recull tres eixos “que van en la línia de fer habitatge digne” i de “protegir les famílies de l’efecte de la inflació”, com va apuntar el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, que va incidir també en les mesures que busquen “aportar més pisos al mercat”. Per la seva part, la consellera demòcrata Maria Martisella va negar que es fes un procediment de desnonament exprés i va defensar que simplement “s’acota tot el procés” i es recull “el que ja s’està fent avui en dia”.


El PS alerta del risc de la nova autorització de nòmada digital

El conseller general socialdemòcrata Roger Padreny va alertar ahir del risc que pot comportar la nova autorització d’immigració de nòmada digital, autorització que va considerar que “és un calaix de sastre, una porta oberta a qualsevol tipus de permís”, ja que qualsevol persona que treballi en l’àmbit digital la pot sol·licitar. Així ho va defensar durant el debat del projecte de llei de l’economia digital, l’emprenedoria i innovació al qual, a excepció dels articles relatius a aquest aspecte, al coliving i al marc laboral, i que van ser objecte de reserves d’esmena, la formació hi va donar suport. 

Precisament en el debat de les reserves d’esmena, el parlamentari Carles Sánchez va tornar a advertir de la precarització de l’habitatge que suposa la modalitat de coliving, una opció que, arran d’una esmena de la majoria, no només es regula per a les activitats digitals, sinó que es deslliga de l’ocupació que tingui la persona amb la voluntat d’oferir així una opció més d’habitatge davant la situació actual.

Des del Govern, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va defensar un text que ha de permetre que el país pugui esdevenir un referent en l’àmbit digital i disposar d’un sistema d’innovació robust, que ajudi a la vegada a la diversificació de l’economia. Una línia defensada també des de la majoria, on la parlamentària Mònica Bonell va destacar que el text dona “les garanties suficients perquè Andorra sigui un pol d’atracció, jurídicament segur, per a les startups, els nòmades digitals i també els qui viuen a Andorra i volen moure’s en aquesta dimensió digital”. La presidenta suplent del grup demòcrata va remarcar també que amb el text es “dona resposta a les noves necessitats econòmiques i de les empreses, perquè puguin generar valor per als seus clients o aportar solucions innovadores en el producte o servei que comercialitzen”.