“Avui és massa barat venir a residir al nostre país”, reconeixia el cap de Govern, Xavier Espot, en la sessió de preguntes del Consell General d’aquest matí. Ho reconeixia enmig del debat que mantenia en aquell moment amb el cap de l’oposició, Cerni Escalé, al tomb de les polítiques d’immigració i sobre la inversió estrangera. 

Escalé reclamava que es “moderessin” les quotes d’immigració i que s’augmentessin els requeriments de dipòsit i inversió per a residents passius i treballadors per compte propi i Espot defensava que la primera demanda ja s’estava responent, que enguany no se superaran les 1.800 autoritzacions de residència i treball que es van atorgar el 2024 i que els contingents per a residents passius i treballadors per compte propi s’han reduït a la meitat i s’han limitat a 250 autoritzacions. I en quant a la segona demanda, la d’augmentar els requeriments d’inversió i dipòsit, Espot ha acceptat que és “massa barat” instal·lar-se a Andorra. Així obria la porta a revisar a l’alça els requisits d’inversió i dipòsit establerts per als residents passius o per compte propi. I ja posats, també acceptava que cal una reflexió al voltant d’un increment de l’impost d’inversió estrangera immobiliària.

Vista la resposta, Escalé ha anunciat que “aquesta mateixa setmana”, o sigui demà, el seu grup tornarà a entrar a tràmit una proposició de llei amb aquest objectiu, perquè es pugui fer la reflexió al tomb de l’augment del tipus impositiu i dels requisits d’immigració, i arribat al moment, aprovar-los. El cap de Govern ha advertit, però, que “no serà fàcil una situació que acontenti a tothom” i que també és necessària una inversió estrangera especulativa, que “també ha generat molts ingressos” que han permès tirar endavant diverses polítiques i sense els quals “no quadrarem els pressupostos” i no es podrà fer l’ampliació de l’hostpial, millores a les escoles o acabar les desviacions de Sant Julià i de la Massana, ha exemplificat.

Abans, Espot ja ha defensat la política d’immigració i la limitació de les quotes davant les preguntes de la presidenta del grup d’Andorra Endavant, Carine Montaner, que demanava no limitar la capacitat de contractació de les empreses quan s’asseguri l’allotjament per als treballadors. I per fer possible l’allotjament demanava afavorir la construcció de d’habitatges “més petits” i “regular el coliving”. El cap de Govern aprofitava per recordar que no limitar l’entrada de treballadors té conseqüències i que cal “atendre el conjunt de necessitats del país”. 

En aquest punt, el conseller de Concòrdia Pol Bartolomé demanava tenir un debat per establir el model de creixement a llarg termini, “no de velocitats sinó de direccions”. Un debat que ja s’està preparant des del Govern amb la creació d’una taula de treball en la que es vol la participació dels diferents grups parlamentaris i també d’experts independents.

Lleis laborals
La sessió de control també ha servit perquè la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, anunciés el proper acord entre la patronal i els representants dels treballadors per modificar la normativa laboral. Serà en la propera reunió del Consell Econòmic i Social, que s’ha de celebrar el proper 23 de setembre, segons ha exposat Marsol, que es posi damunt la taula l’acord per millorar la representativitat dels treballadors i facilitar la conclusió de convenis col·lectius, i “llavors ho portarem a la cambra”. Ho ha explicat en el marc d’un debat sobre el nivell de desigualtat social que ha mantingut amb el socialdemòcrata Pere Baró en el qual ella assegurava que la desigulatat disminueix, la pobresa severa baixa, i que “la situació està millorant en sentit general”, i ell recriminava que els més pobres estan pitjor i retreia que es vulgui començar a descongelar els lloguers “abans de tenir eines efectives”. Des de la bancada socialdemòcrata també es retreia que la desigualtat al Principat és més elevada que la mitjana europea i també dels països veïns. 

Sancions per sorolls
La Policia ja ha posat enguany una setantena de sancions per emissions de sorolls de vehicles. L’any passat se’n van posar 115 i el 2023 120, segons ha detallat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, encarregat de respondre les preguntes que formulava la presidenta suplent de Concòrdia, Núria Segués, sobre contaminació acústica. Casal també ha anunciat la revisió de cara el 2026 del reglament de control de la contaminació acústica així com la definició de mapes de capacitat acústica, a part de reconèixer que una de les tasques que quedarà per fer és la modernització de la llei, que data del 1985. Amb tot, el ministre ha recordat que cada any es fan mesures i que en el 88% dels punts analitzats la qualitat acústica és “excel·lent”.

Alcoholisme
Gràcies a una altra pregunta de Concòrdia, en aquest cas de la consellera Maria Àngels Aché, des del Govern s'ha anunciat l’ampliació de les campanyes de prevenció del consum abusiu d’alcohol més enllà de les franges d’edat més joves. Ha estat la titular de Salut, Helena Mas, qui ho ha explicat. 

Emotiva ovació a Casal en la seva última sessió com a consellera general
Tothom s'ha posat d’empeus per ovacionar Judith Casal al final de la que era la seva darrera sessió com a consellera general. Tant consellers com membres del Govern. Ha estat just després que el síndic general, Carles Ensenyat, donés per finalitzada la sessió, encara que abans, en la darrera intervenció de Casal davant el ple, els consellers ja l’havien ovacionat. 

A Casal, que deixa l’escó per cuidar de la seva salut, li pertocava fer la darrera de les preguntes de la sessió, relativa a la situació d’un ciutadà libanès a qui el Govern denega l’asil per no estar aprovat el decret que permeti donar resposta a la seva petició. Després del debat mantingut amb la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, en el que s'ha argumentat que una llei genèrica d’asil podria anar en contra de la política d’immigració controlada que es vol dur a terme des del Govern, Casal ha aprofitat per agrair el companyerisme de consellers, ministres i personal del Consell General. Ha estat en aquest moment que s'ha produït el primer aplaudiment, contravenint el reglament de funcionament de la cambra, que no permet les mostres d’aprovació o rebuig. Molné ha aprofitat per agrair el tarannà sempre dialogant de Casal i la seva cerca constant del consens i el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha demanat la paraula per desitjar-li que estigui “cada dia millor”. Llavors Ensenyat ha donat per finalitzada la sessió, s'ha posat d’empeus i ha començat a aplaudir, i tota la sala l'ha seguit.