El cap de Govern, Xavier Espot, situa la data pel referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea a finals del 2024 o principis del 2025. Sigui quan sigui, però, vol un marge de temps suficient per poder explicar l’acord a la població. Així, entre que el Govern aprovi l’acord i se sotmeti a referèndum haurà de passar un termini “ampli i suficient” i “no menor” de sis mesos. Així ho ha explicat en una conversa amb periodistes després d’haver dinat, amb d’altres membres del Govern, a la casa de colònies d’AINA.

Per a Espot “no seria aconsellable” que les negociacions amb la UE s’allarguessin més enllà del mes de maig de l’any que ve, malgrat que és possible que encara quedin algunes qüestions per tancar. I després caldrà afegir un termini de com a mínim sis mesos entre que el text s’aprova pel Govern (i es ratifica pel Consell General) i el referèndum  “per fer la pedagogia necessària perquè els ciutadans d’Andorra vagin al referèndum sabent fil per randa què és el que voten i quines són les conseqüencies d’un sí i d’un no de la manera més objectiva possible”, ha argumentat el cap de Govern. Amb tot, el referèndum podria celebrar-se a principis del 2025.

Les negociacions
Les negociacions van avançant, però queda molt camí per recórrer. Encara no s’ha començat a tractar els capítols referents als serveis financers i als capitals i les negociacions per mantenir el monopoli d’Andorra Telecom “tot just s’ha començat a parlar-ne”. En aquest punt, però, hi ha “salvaguardes” que permetrien fer una “liberalització formal però que de facto sigui més difícil”. També són “converses molt embrionàries” les relacionades als controls sobre la circulació de persones, però la proposta que s’està estudiant per traslladar a la UE és que per a l’obtenció del permís de residència per part d’un ciutadà comunitari, d’una banda s’hagi de presentar una declaració jurada sobre els antecedents penals i de l’altra que, per a determinades professions “sensibles”, com podrien ser les sanitàries, el món educatiu o del sector financer i professionals liberals per exemple, sigui l’empleador qui demani el certificat. Així des de l’administració només caldria fer controls aleatoris, tal i com demana la normativa europea. 

El pacte d’estat
En relació al pacte d’Estat per a les negociacions amb la UE, Espot ha anunciat que demà tenen una reunió amb els representants de les formacions polítiques, que ha de servir per “veure si tenim un document final”.

A punt per començar amb el pacte per la salut
El Govern té enllestit el document inicial per arribar a un pacte nacional per la qualitat del sistema sanitari. Nacional que no d’Estat perquè, segons Espot, no es vol limitar amb les formacions polítiques, sinó que es busca la implicació d’actors implicats: des del SAAS i la CASS fins als representants de les múltiples professions sanitàries. En el marc d’aquest pacte el Govern vol fer balanç dels canvis introduïts els últims anys i veure si cal redirigir alguna cosa i valorar més possibilitats en pro d’un equilibri entre el manteniment de la qualitat del sistema sanitari i que sigui eficient i suportable des d’un punt de vista pressupostari. També caldrà traçar les línies mestres de la futura llei del SAAS.

Sorpresa de Marín per la demanda dels sindicats
La ministra titular de Funció Pública, Trini Marín, ha assegurat avui que per a ella havia estat una “sorpresa” que els sindicats van presentar la demanda judicial per l’aplicació del 3% d’augment de la graella salarial i parlaven de “modificació” de les nòmines perquè no li havien comentat i “sempre tinc la porta oberta per als sindicats”. En aquest sentit ha dit que feia poc que s’havia canviat el programa informàtic de gestió de les nòmines i que amb la introducció dels resultats de l’estudi de la classificació dels llocs de treball “algun ítem” es va modificar del programa. Els responsables del programa estan mirant què va passar exactament.