Espot treu pit de la gestió feta i diu que la recuperació “és una realitat”

El cap de Govern, Xavier Espot, va treure pit ahir de la gestió que ha fet l’executiu de la pandèmia de la Covid-19, recordant les diferents accions i els 59 milions d’euros destinats als Ertos i a prestacions per a autònoms o els 4,5 que Afers Socials va derivar el 2020 a ajuts econòmics ocasionals, el doble que l’any anterior, entre altres, en la primera jornada del debat d’orientació política on, sense donar per acabada la pandèmia, va assegurar que la recuperació “no és només una expectativa, sinó que ja podem dir que és una realitat”.

Espot, que va anar combinant el record de la feina feta els darrers dotze mesos amb el repàs de les accions i iniciatives, ja previstes al full de ruta Horitzó 23, que l’executiu vol tirar endavant els pròxims dotze mesos, va argumentar la realitat d’aquesta recuperació en l’evolució de l’economia. Així, va revelar que durant el segon trimestre d’enguany el producte interior brut (PIB) va créixer un 25% en comparació amb el mateix període de l’any passat, un repunt que “ha estat pràcticament equivalent a la davallada sobtada que l’economia va experimentar durant el segon trimestre del 2020”, una xifra significativament superior a la registrada als països veïns, a Espanya el PIB va créixer un 19,8% i a França un 18,7% entre l’abril i el juny passat, i també respecte a la mitjana europea, que va ser del 13,8%.

El cap de Govern, que va deixar clar que els esforços fets per pal·liar els efectes de la Covid-19 “no haurien estat possibles” si s’hagués arribat al març del 2020 amb un “endeutament insostenible” en lloc del que hi havia del 34% del PIB, va destacar també la millora de les xifres d’atur recordant que l’agost es va tancar amb 670 persones inscrites al Servei d’Ocupació quan fa un any n’hi havia 914.

Canvis fiscals
Tot i la recuperació anunciada, Espot, que va assegurar que a la base d’aquesta i del retorn a la normalitat hi ha l’efecte de la campanya de vacunació, va admetre que “a ningú se li escapa que el Govern, els pròxims anys, necessitarà recaptar més diners”, i no només per compensar l’esforç fet amb la pandèmia, sinó també “per fer front a alguns reptes que ja teníem plantejats i que s’han intensificat els últims mesos”.

Per incrementar aquests ingressos, el cap de Govern va fer referència a la introducció de  dues taxes finalistes com són la dels hidrocarburs i la turística, que es preveu que ja es pugui aplicar de cara a l’any vinent, i va avançar la pròxima entrada a tràmit parlamentari d’una reforma de la imposició directa, principalment de l’impost de societats i del règim de les plusvàlues immobiliàries, una reforma que, sense tenir “estrictament o exclusivament un afany recaptatori”, sí que busca “garantir que aquelles empreses que guanyen diners contribueixin de forma efectiva, dins uns mínims, en el sosteniment de les finances públiques”. En aquest sentit, Espot va reiterar la voluntat del Govern i de les formacions que li donen suport de mantenir Andorra “com un país de fiscalitat moderada”, però que també es vol “equitativa”. I “és precisament en aquesta segona part del binomi on el nostre model necessita un ajustament per fer el model més equitatiu, i en definitiva més just”, va sentenciar.

D’altra banda, el líder de l’executiu va remarcar el valor de les institucions i de l’aposta per la multilateralitat. Així, va recordar l’adhesió al Fons Monetari Internacional, de qui se seguirà la recomanació d’incrementar les reserves financeres internacionals computant com a tal el compte de compensació, que es nodreix amb aportacions del Govern i dels comuns, aprofitant la pròxima llei del pressupost, i l’entrada al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa i el finançament de 12 milions obtingut per fer front a despeses arran de la Covid. També va explicar que s’està avaluant una segona línia de finançament de cara a la creació d’un programa de subvencions i crèdits tous per incentivar la transformació digital del sector privat.

En aquest mateix capítol, Espot, que va anunciar que l’any vinent es preveu iniciar converses amb cinc països més per seguir ampliant la xarxa de convenis per evitar la doble imposició (CDI), es va referir al Banc Europeu d’Inversions, amb qui s’està “en converses molt inicials” per mirar d’establir un conveni de col·laboració que “estaria especialment encaminada al finançament de projectes d’infraestructures de comunicació com podria ser el ferrocarril”.

UE i diversificació 
Espot va recordar també que  en tot el procés d’homologació d’Andorra hi té un rol fonamental l’acord d’associació que s’està negociant amb la Unió Europea. En aquest sentit, va destacar l’acord polític nacional assolit, que “reforça de manera molt clara la posició negociadora d’Andorra” i a la vegada ha permès crear una taula de treball amb els agents econòmics i socials per “abordar i consensuar l’estratègia negociadora”. I tot, amb la voluntat de poder anar construint una posició negociadora que garanteixi que el país manté el control dels fluxos migratoris, que la lliure circulació de serveis s’aplicarà de forma gradual i progressiva, dotant l’exercici de les professions liberals de la regulació adient per garantir la qualitat del servei i defensar que el model de protecció social andorrà és “àmpliament homologable amb els estàndards europeus”.

Així, Espot, que va incidir també en aspectes com són el concurs per l’establiment de vols regulars a l’aeroport d’Andorra-la Seu o en el futur heliport nacional al pla de la Caubella, va destacar que l’acord d’associació és una peça clau per a la diversificació econòmica, ja que tot i no ser suficient sí que “sense aquesta associació, la diversificació serà molt difícil o pràcticament impossible”.

El cap de Govern va repassar altres iniciatives per a l’impuls de nous sectors en l’economia com són els textos de la llei d’esports electrònics, la del blockchain i el projecte de llei d’economia digital, emprenedoria i innovació. Precisament, va recordar que la diversificació s’ha de fer en clau d’innovació i que aquesta ha d’estar lligada estretament a la recerca, i va avançar que el novembre vinent, en el marc de l’Andorra Innovation Summit es presentarà l’estratègia d’innovació. També va recordar el treball per a la creació de la zona franca i va avançar que els pròxims mesos es convocarà el concurs internacional per adjudicar-la. També va recordar que el Govern tramitarà en els mesos vinents el projecte de llei transversal per als autònoms i les modificacions de les lleis d’inversió estrangera i de societats i la llei reguladora de la professió dels gestors.

Espot, que sense entrar ministeri per ministeri sí que va fer un repàs de les accions i les iniciatives pendents de cada departament, va anunciar també de cara a les “pròximes setmanes” l’entrada a tràmit parlamentari de la reforma de la Llei de la Funció Pública i es va referir a la tasca de simplificació i agilització de tràmits de l’Administració així com el pas a un model d’organització per processos. Un model vinculat estretament al programa de transformació digital, on va destacar el “paper fonamental” que hi juga Andorra Telecom.

El líder de l’executiu, que no es va oblidar de qüestions com són l’habitatge, la mobilitat sostenible, la salut, la Justícia, les pensions, la millora de la xarxa viària, la cultura o l’esport, va reiterar el compromís del Govern amb els sectors tradicionals, comerç i agricultura, així com amb el de continuar treballant per incrementar el salari mínim fins a assolir el 60% del salari mitjà tal com marca la Carta Social Europea.