El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va avançar ahir que s’està treballant per crear “algun tipus d’estructura participativa al tomb de l’habitatge”, que no serà “un departament organitzatiu de Govern” però sí “una estructura molt més àmplia i transversal que l’antic departament d’habitatge”. 

Amb aquest anunci el ministre sortia al pas de les crítiques dels grups de l’oposició per la supressió del departament d’habitatge i la manca de dades sobre la situació real del parc immobiliari del país durant el debat de les esmenes a la totalitat al projecte de llei de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, presentades pels consellers generals d’Unió Laurediana-Independents de la Massana i del Partit Socialdemòcrata, esmenes que van ser rebutjades per la majoria demòcrata i els vots en contra del parlamentari de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, i la consellera general independent, Sílvia Bonet, i l’abstenció del grup parlamentari liberal.
Espot, que va retreure a UL-ILM i PS que presentessin una esmena a la totalitat però no cap text alternatiu i, en el cas dels socialdemòcrates, que ni tan sols presentessin esmenes parcials, va apuntar que aquesta “àmplia taula” ha d’intentar incorporar totes les institucions públiques així com també el sector privat, de tal manera que amb l’aportació de totes les parts es pugui disposar de dades relatives al mercat de l’habitatge de lloguer que “permetin afinar les polítiques públiques” en aquesta matèria.
Des de UL-ILM, Joan Carles Camp, en la defensa de l’esmena, va incidir en què la problemàtica actual neix en bona part “per l’absència d’estudis d’impacte” i “l’anàlisi de les conseqüències nacionals” que podia comportar la Llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal. En aquest sentit, Camp, que es va demanar com podia ser que l’any 2010 amb 85.000 habitants no hi hagués problemes d’habitatge i avui en dia amb menys habitants i més pisos sí que n’hi ha, va incidir en la necessitat de modificar aquesta llei per tal de facilitar que es puguin posar al mercat més pisos. Concretament, Camp va plantejar canviar la llei per tal d’incloure entre els comptes exclosos de l’intercanvi automàtic aquells destinats a rebre els ingressos corresponents a arrendaments fins a un màxim de 50.000 euros anuals.
La mesura proposada per UL-ILM no va agradar gens a la bancada de la majoria demòcrata, des d’on el conseller general Carles Jordana va advertir de les conseqüències que aquesta iniciativa, en cas de tirar-se endavant, podria tenir per la imatge internacional del país i de cara als diferents informes d’organismes com l’OCDE i el Greco pel “retrocés de tres passos enrere” que suposaria en el camí cap a la transparència i l’homologació iniciat ja fa anys pel país. 
Tot i això, i davant la insistència de Camp en el fet que cal “explicar bé” les especificitats davant aquests organismes i oferir “col·laboració i transparència total des d’un punt en endavant” però no cap enrere, Espot es va comprometre a estudiar la modificació de la llei proposada, si bé va deixar clar que “no es farà cap canvi en la Llei d’intercanvi automàtic d’informació que no compti amb l’aval de l’OCDE”.
D’altra banda, el parlamentari del PS Pere López va carregar durament contra la manca d’estratègia d’habitatge de l’executiu a qui va acusar de deixar-ho tot “a la llei del mercat” i de no tenir en compte que el dret a un habitatge digne està recollit a la Constitució. 
En aquest sentit, López va arribar a plantejar fins i tot la necessitat de reformar la Carta Magna per “blindar més aquest dret”, en considerar que no està prou protegit ja que si “un Govern només pot esperar al fet que un privat faci pisos per solucionar-ho, cal canviar-la i reforçar-lo”.
Així mateix, el conseller general socialdemòcrata, que a l’inici de la seva intervenció va instar Espot a mantenir un “debat d’idees sincer i honest” ja que el tema “és prou seriós”, va exposar que la política d’habitatge s’hauria de sustentar en quatre eixos com són el de buscar una sortida efectiva per als pisos buits, la promoció d’habitatge a un preu assequible, afavorir el creuament de l’oferta i la demanda i en la discriminació positiva vers aquelles persones amb menys recursos, quatre línies, va lamentar, “que no són al projecte de llei de mesures urgents”.
Des del grup liberal, Jordi Gallardo va justificar l’abstenció  en el fet que la llei “és improvisada i no servirà per solucionar la situació que viu el mercat d’habitatges de lloguer”. En aquesta línia, el parlamentari va acusar l’executiu de “manca de planificació” i va insistir en què per prendre decisions “cal comptar amb el sector”.
Per la seva part, Víctor Naudi va voler deixar clar que el seu no a les esmenes a la totalitat no era “un aval al text del Govern”, una llei a la qual no va presentar esmenes parcials “perquè dificilment amb aquestes es podrà arreglar”. I la parlamentària independent, Sílvia Bonet, va assegurar que no podia donar suport a una esmena a la totalitat a un text que busca afrontar el problema de l’habitatge de lloguer, “un problema real que necessita mesures a curt, mig i llarg termini”.
Finalment, Jordana va defensar un text que “pretén donar resposta a l’escassíssima oferta que hi ha en el mercat de lloguer” i que va considerar “ambiciós i innovador”. El conseller general demòcrata, que va retreure a López el fet de demanar respecte i a la vegada “menystenir” el ministre Espot, va acusar el parlamentari socialdemòcrata d’“haver vingut a fer campanya electoral” i va assegurar que en la defensa de l’esmena “només han faltat les roses i els globus vermells”.