La convocatòria és per escollir el substitut d’Stéphane Vojetta, resident a Madrid, que va ser obligat a dimitir l’11 de juliol per irregularitats detectades en els comptes de la seva campanya electoral, i les renyines són entre els partits d’esquerres, com un reflex de la situació política que es viu al país veí.
A les darreres eleccions el candidat va ser del Nouveau Front Populaire (NFP) etiquetat com La France Insoumise (LFI), en aquest cas Maxime Da Silva, que va ser el segon més votat a Andorra per darrere del macronista Vojetta. Aquest any, l’LFI volia conservar el seu lloc i el 22 de juliol va presentar la candidatura de Martha Peciña, juntament amb un comunicat en què instava la resta de formacions d’esquerra a respectar els compromisos adquirits.
No sembla que els hagin fet massa cas ni hagin tingut massa mà esquerra perquè Place Publique, partit fundat per Raphaël Glucksmann, que encara forma part del NFP, va proclamar candidat Johan Chermette-Wagner mentre que els socialistes compten amb Guillaume Horn.
L’únic que uneix els tres candidats (de moment) d’esquerra és evitar el creixement del Rassemblement National de Marine Le Pen a la circumscripció, que a més d’Andorra inclou Espanya, Mònaco i Portugal on resideixen uns 350.000 francesos.
A les darrera convocatòria a Andorra hi havia 2.666 electors, i van votar 966, la majoria telemàticament (580), mentre que només 386 ho van fer presencialment a l’ambaixada. 120 sufragis van ser en blanc i 11, nuls. Vojetta va guanyar, però amb un resultat més ajustat del que en principi es preveia. Un cop recomptat el vot telemàtic, va retrocedir del 74% al 71% de suports. El seu rival, Maxime da Silva, del NFP, es va quedar amb el 29%.
L’any 2022, un dels candidats va ser Manuel Valls, exprimer ministre de França i exregidor a l’Ajuntament de Barcelona. Vojetta, per la seva banda, havia estat elegit diputat per primera vegada el 2021 com a suplent i va ser confirmat en el càrrec en les eleccions legislatives de 2022 i 2024.
Durant els seu mandats, va centrar la seva acció política en la defensa dels drets dels francesos expatriats i la millora dels serveis consulars i administratius.
Dels candidats d’esquerra, Martha Peciña, que viu a Bilbao, és formadora en igualtat homes-dones i en la lluita contra la violència sexual. Johann Chermette-Wagner, nascut a Perpinyà, afronta la seva primera campanya electoral, mentre que Guillaume Horn és investigador a la Universitat de Barcelona, on viu des de fa vuit anys. Tots tres ja estan en campanya.
En aquesta unió d’esquerres també hi figuren els ecologistes, que encara no s’han definit. El cas és que si dilluns vinent s’acaba dissolent l’Assemblea Nacional ja no caldrà fer eleccions. El primer ministre François Bayrou ha decidit de sotmetre el seu govern a una qüestió de confiança el 8 de setembre. L’objectiu és validar el pressupost del 2026, que preveu retallades de 44.000 milions d’euros i mesures polèmiques, com ara la supressió de dos dies festius. Però la jugada ha accelerat la inestabilitat: una majoria de grups ja han anunciat que hi votaran en contra, des de l’esquerra fins a la dreta.
El Rassemblement National (RN), per boca dels seus màxims dirigents, Marine Le Pen i Jordan Bardella, ha dit que no faria mai confiança en un govern que fes “patir el poble francès”, i ha reclamat la dissolució immediata de l’Assemblea. Segons Le Pen, solament unes eleccions permetrien que els francesos triessin el seu futur.
PANORAMA INCERT
A l’altre costat de l’espectre polític, el Nouveau Front Populaire que agrupa, socialistes, ecologistes, la França Insubmisa, Debut i Generacions ha subratllat en un comunicat que la política de retallades era un acte d’irresponsabilitat i ha avançat que votaria contra François Bayrou. També ha acusat Emmanuel Macron de “negar-se a tenir en compte el resultat de les legislatives” i ha dit que l’oposició d’esquerres estava preparada per governar.
Si el govern és derrotat, com així sembla, Emmanuel Macron haurà de decidir entre dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions o bé nomenar un nou primer ministre capaç de teixir un acord parlamentari. Mentrestant, els sindicats i els moviments socials preparen una jornada de mobilització per dimecres vinent. A més, la prima de risc francesa (el cost addicional dels interessos que es paga per als títols de deute públic d’un país respecte del d’Alemanya, que es considera el més segur del món) continua clarament per sobre (pitjor) que l’espanyola, que la de Portugal i fins i tot que la de Grècia.
