La carta enviada a la Comissió Europea per l’Autoritat Bancària Europea (EBA), l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions Ocupacionals (EIOPA) i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) advertint dels riscos que podria tenir l’Acord d’associació amb Andorra, San Marino i Mònaco en tractar-se de països històricament amb “regulacions financeres menys rigoroses”, no afectarà ni alterarà el full de ruta de la negociació de l’acord.

Així ho va garantir ahir el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, al cap de Govern, Xavier Espot, en el transcurs de la reunió que van mantenir a Brussel·les, una trobada que va servir perquè ambdues parts reiteressin el compromís de cloure en els pròxims mesos un acord d’associació satisfactori tant per a Andorra com per a la Unió Europea i que tingui en compte les especificitats del Principat, segons va remarcar el ministre portaveu, Guillem Casal, en la compareixença posterior al consell de ministres.

Šefčovič, que va acordar amb Espot tornar a fer un nou punt de situació de la negociació a finals del mes d’octubre, va insistir al cap de Govern que el mandat de negociació en l’àmbit financer no s’ha modificat i que presentarà una proposta, tal com estava previst, a la pròxima ronda de negociació. De fet, fins a final d’any, està prevista una ronda negociadora mensual.
Al marge d’abordar la qüestió de la carta dels reguladors, en la trobada Espot va traslladar al vicepresident executiu de la Comissió Europea la posició d’Andorra en els àmbits de la lliure circulació de les persones i de les telecomunicacions, dos aspectes que juntament amb la regulació dels serveis financers i la lliure circulació de serveis fan que aquest darrer tram de la negociació sigui “crucial”.

“Queden alguns elements complexos i importants que requereixen tota l’atenció en aquest darrer tram de negociació”, va destacar el cap de Govern, que tot i això va voler agrair “la voluntat de la Comissió Europea de buscar solucions que satisfacin els interessos i anhels d’Andorra”.

Per la seva part, Šefčovič va assegurar “no tenir cap dubte que el futur d’Andorra és en el mercat interior”, i va detallar que es va acordar que “els nostres equips han d’intensificar els seus esforços per assolir el nostre objectiu comú: concloure les negociacions d’aquí a finals d’any”.


Sorpresa, disgust i llàstima pel “no” al pacte de Concòrdia i Liberals

“Amb sorpresa, disgust i llàstima”. D’aquesta manera ha encaixat el Govern el “no” de Concòrdia i Liberals a adherir-se al pacte d’Estat per al seguiment de les negociacions de l’Acord d’associació, una decisió amb la qual aquestes dues formacions han “deixat passar l’oportunitat” d’expressar la seva opinió en el si de la negociació, segons va apuntar ahir el ministre portaveu. Guillem Casal, que va insistir que s’està en un “moment crucial” de la negociació perquè s’està fent “l’ajustament polític per a l’encaix ideal de les quatre llibertats en les especificitats andorranes”, va recordar que la negociació va arrencar el 2015 i que “no es podia esperar Concòrdia perquè no havia nascut” per rebutjar les crítiques al fet que el 80% de l’acord està negociat, i va lamentar que la formació que “propugna la necessitat de diversificar l’economia” no se sumi al pacte d’Estat de la negociació d’un acord que precisament ha de permetre aquesta diversificació.

Així mateix, Casal, que va dir que en el cas de Liberals la “llàstima és encara més gran”, ja que es tracta d’una formació que la legislatura passada va formar part de les decisions legislatives i executives en què hi havia “un posicionament unànime” sobre aquesta qüestió, va respondre a les crítiques de Concòrdia per la cessió de soberania al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) recordant que en la resolució de possibles litigis hi haurà un primer estadi com és la comissió mixta, on Andorra podrà dir-hi la seva.
El ministre va negar també  que es perdés l’autoriotzació prèvia en la inversió estrangera en la compra d’immobles, i va apuntar que precisament Andorra ha demanat un model com el de Malta per a les segones residències, és a dir, una “fórmula d’un Estat membre”.