Junts per la Seu ha situat la retallada de l’Idapa al centre de la seva ofensiva contra els pressupostos de la Generalitat per al Pirineu. Jordi Fàbrega, acompanyat del diputat Salvador Vergés, va acusar el Govern de continuar mirant el país des d’una lògica metropolitana i de menystenir les comarques de muntanya. El missatge era políticament nítid. Les dades, en canvi, ofereixen una lectura més incòmoda per a Junts. La previsió pressupostària situa l’Idapa en 1,5 milions d’euros el 2026, després d’haver arribat als 2,5 milions. La baixada és clara: un milió d’euros menys, equivalent al 40%. Fàbrega va parlar d’una retallada del 42% i d’1,13 milions, xifra que no coincideix amb la comparació directa entre els 2,5 milions i els 1,5 milions.
La sèrie històrica, però, introdueix un element que altera el marc del debat. El pressupost de l’Idapa va passar dels 997.140 euros el 2010 als 563.127 euros del 2015, durant l’etapa d’Artur Mas i CiU al Govern. Aquella reducció va ser del 43,5%, percentualment superior a la que ara Junts denuncia com a prova del menysteniment del Pirineu.
 
La mateixa gràfica mostra que l’organisme havia crescut de manera sostinguda durant els governs del tripartit, dels 50.000 euros del 2003 als gairebé 997.000 euros del 2010. També recull que, després del salt registrat el 2017, el pressupost va quedar estabilitzat durant quatre exercicis al voltant d’1,06 milions. El màxim històric de 2,5 milions arriba després, durant l’etapa de Pere Aragonès.

La retallada actual tampoc no es pot llegir només com una decisió política aïllada. La reducció també s’explica per la infraexecució del 2025: l’Idapa no hauria arribat a gastar tota la dotació disponible. Això obliga a mirar també cap a la direcció de l’organisme, perquè un pressupost només té sentit si es transforma en projectes, presència i capacitat real d’incidència al territori. A més, cal tenir en compte que l’Idapa funciona amb una estructura de personal molt limitada, i aquest factor també ha d’entrar en l’anàlisi.

La paradoxa és que Junts construeix el relat del menysteniment precisament quan la Generalitat està ampliant la seva presència física, administrativa i política al Pirineu. El Govern d’Illa ha creat el Comissionat per a les Relacions Interpirinenques, encapçalat per Joan Ganyet, amb la missió de coordinar les polítiques públiques de cooperació transfronterera i d’impulsar actuacions en activitat econòmica, infraestructures, cohesió social i protecció mediambiental. No és un gest menor: situa el Pirineu en un espai institucional propi i li dona una eina de planificació, interlocució i projecció. 

Aquest nou òrgan pretén obrir línies de treball de gran abast: la constitució d’una agrupació europea de cooperació territorial, l’impuls de programes interuniversitaris entre Andorra i Catalunya, l’estudi d’un marc econòmic singular per a l’Alt Pirineu i Aran, el desplegament dels convenis sanitaris pendents i la creació de nous instruments de col·laboració institucional en l’àmbit pirinenc. És una aposta institucional nova, situada precisament en l’espai pirinenc i transfronterer, amb una orientació analítica, estratègica i executiva: identificar oportunitats, articular aliances i convertir les polítiques pirinenques en resultats concrets sobre el territori, amb la voluntat de projectar l’Alt Pirineu i Aran com un espai actiu dins l’arquitectura europea de cooperació territorial.

A aquesta aposta s’hi afegeix un reforç material visible. L’OAC ja funciona a la planta baixa de l’edifici de la Generalitat; els departaments incrementen plantilla de forma gradual, fins al punt que l’edifici actual ha quedat petit; els antics jutjats han d’acollir nous serveis de la Generalitat, i el carrer dels Canonges es prepara per rebre l’IRTA. El relat del desmantellament, per tant, topa amb una realitat més incòmoda: l’Administració catalana està guanyant cos, presència i capacitat operativa al territori.

Junts sosté en la presentació de les esmenes que el Pirineu no demana privilegis, sinó igualtat d’oportunitats. La frase funciona perquè connecta amb un malestar territorial real. Però les xifres de l’Idapa compliquen el relat. La retallada prevista per al 2026 és severa: un 45,18%. Ara bé, Junts arrossega una dada incòmoda: durant l’etapa política de la qual prové també es va aplicar una retallada del 43,5%. I no només això. En aquells anys, l’Idapa va passar quatre exercicis sense superar el mig milió d’euros i més de quatre sense passar del milió. 

Ara, fins i tot després de la retallada, el pressupost queda en 1,37 milions. És gairebé el triple de mig milió i un 37% més que el milió que durant anys va marcar el sostre de l’organisme. Dit d’una altra manera: Junts denuncia una baixada important, però ho fa oblidant que l’Idapa va tenir durant la seva etapa pressupostos molt més baixos que l’actual.