FEDA gestionarà de forma directa Ctrasa i tindrà el 100% de les accions

El Consell General ha donat llum verd per unanimitat al projecte de llei per a l’adaptació de la societat pública del Centre de Tractament de Residus d’Andorra (Ctrasa). A partir d’ara es farà com un instrument de gestió directa del Govern “a través d’un encàrrec programa”, segons ha explicat la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. Així, des d’ara serà FEDA qui gestioni la planta, que serà 100% de titularitat pública, ja que en les actuals circumstàncies “el règim de concessió ja no tenia sentit”, ha subratllat, ja que la totalitat de les accions eren públiques, tot i que repartides: el Govern disposava del 28,3% i FEDA, del 71,3%. 

Segons ha destacat la ministra, aquest canvi en el model de gestió respon a diversos motius. Entre les motivacions tècniques, ha remarcat que d’aquesta manera es dona resposta a la recomanació efectuada pel Tribunal de Comptes, que demanava canviar el règim actual de la concessió. 

Però més enllà d’aquesta qüestió, el que es pretén és guanyar en adequació i “eficiència” per donar passes decidides “cap a una millor gestió dels residus”. De fet, Calvó ha emfasitzat que FEDA ja disposa d’un pla d’acció que convertirà Ctrasa en una de les plantes més eficients d’Europa. 

D’altra banda, ha posat en relleu que l’aportació d’energia generada a Ctrasa té “un valor cabdal” tant pel que fa a la producció elèctrica com tèrmica. I encara s'ha referit a un aspecte de molta actualitat a hores d’ara: l’encariment del preu de l’energia als països veïns. “L’increment de la producció d’electricitat al país és una necessitat per fer front a la volatilitat dels preus de l’electricitat als països veïns”, ha indicat. Un aspecte que també ha fet notar el conseller general de Ciutadans Compromesos Raul Ferrer en nom dels grups que donen suport al Govern.

Calvó ha defensat la necessitat de la infraestructura, com ha quedat demostrat en tot aquest temps de crisi sanitària provocada per la Covid, ja que ha fet possible un tractament dels residus “adequat i segur”. Finalment, ha posat en relleu la interrelació entre la llei aprovada ahir i la relativa a l’economia circular que està a tràmit parlamentari i que permetran avançar cap a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic. 

Per la seva banda, el conseller del Partit Socialdemòcrata, Roger Padreny, ha remarcat la inclusió a la llei de l’esmena presentada pel seu grup, que precisament connecta aquesta llei amb la futura llei d’economia circular amb l’objectiu “d’implementar una nova política de residus” basada en els tres pilars fonamentals de l’economia circular: prevenció, reutilització i reciclatge. 

Es tracta d’una esmena que encarrega a l’Executiu que elabori un pla d’ordenament i obsolescència en un termini de nou mesos per al període comprès entre el 2022 i el 2035. En la seva intervenció, Padreny ha dit que esperen veure “un avenç constant en la planificació, el tractament i la gestió dels residus andorrans”.

Nomenclatura del tabac
El Consell també ha aprovat per unanimitat el projecte de llei de modificació de la tarifa general de taxes sobre el consum d’impostos especials, de control de les mercaderies sensibles i de regulació de l’establiment de preus mínims de venda dels productes del tabac. La finalitat d’aquesta nova llei és donar compliment a la normativa andorrana i també al que estableix la nomenclatura de les normatives europees.  En concret, es tracta d’incloure els nous productes de tabac, com ara els destinats a ser inhalats sense combustió. Un altre dels objectius, segons el ministre de Finances, Eric Jover, és l’harmonització dels productes perquè tinguin la mateixa càrrega fiscal i no posin en risc les finances de l’Estat.

Dia de la Constitució
Finalment, el Consell ha aprovat igualment per assentiment la modificació de la Llei de declaració del dia de la Constitució. La finalitat és “respondre a les necessitats dels diversos ensenyaments públics del país”, segons ha argumentat la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla. Per això, s’introdueix un nou supòsit: els sistemes educatius del país podran fer proves oficials quan s’escaiguin el dia 14 de març.