Van ser diverses les persones que ahir van destacar el sentit d’Estat i la vocació de servei públic que tenia l’excap de Govern, Antoni Martí, i tot el que va fer pel país, o “fent peís” com deia ell. El cap de Govern, Xavier Espot, que va ser el primer a signar el llibre de condolences ubicat a la planta baixa de l’edifici administratiu del Govern, va assegurar que “Antoni Martí era una figura i persona indefugible de la història contemporània d’Andorra”, a qui “li devem la culminació del procés de transformació, homologació i transparència internacional del nostre país” i de qui en va destacar la “valentia” per adoptar decisions i mesures “no exemptes de polèmica”, com poden ser la reforma de l’estructura de l’Administració o la implantació de la imposició directa amb l’IRPF. “Va ser una persona profundament reformista, progressista quan calia i conservador”, que “sabia sempre situar-se en aquesta centralitat política que tant escau al sentir majoritari dels andorrans”. Espot va reconèixer que “en la fase final de les negociacions amb la Unió Europea també el trobaré molt a faltar” perquè era el seu conseller i “parlàvem gairebé cada dia” sobre aquesta qüestió.
El síndic general, Carles Ensenyat, que va ser el segon a deixar el seu missatge, va afirmar que “no es pot entendre l’Andorra d’avui sense ell”. En va destacar la seva “passió” per la política i el fet que transmetés a les generacions més joves (com la seva o la del cap de Govern) “aquesta vocació de servei públic i aquesta idea d’una política en pro del país i en benefici dels ciutadans”. També la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va manifestar que “hauríem d’aprendre tots a ser aquest gran servidor públic que va ser Antoni Martí, perquè era incansable en la seva faceta de treballar per Andorra”, i va recordar quan “em va voler fer anar de cònsol, tant sí com no, d’Andorra la Vella”.
Al seu torn, qui va ser deixeble d’Antoni Martí i el va acompanyar en diverses eleccions, Trini Marín, va argumentar que “no podré oblidar-lo mai, i el país tampoc”. “Va creure en una noia, filla d’immigrants, en qui va dipositar la seva confiança”, va recordar Marín, que va començar amb ell en la política de molt jove “ensobrant programes”.
Un dels representants de les generacions més joves, el ministre Portaveu, Guillem Casal, va assenyalar que Martí era “una persona que portava la política a les venes i Andorra al cor”, que tenia una “visió de la política extraordinària” i “devoció pel servei públic”.
L’actual president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, va lamentar la prematura pèrdua dient que “tenia molt a aportar” i també va opinar que “pocs polítics tindrem com ell, de raça”, en el sentit de tenir una gran voluntat de servei públic i de país.Qui va ser el president del grup parlamentari quan Martí era cap de Govern, Ladislau Baró, va assegurar que és “un personatge clau per a la història política i socioeconòmica d’Andorra dels últims 30 anys”, quan va començar la seva “marató política”. Baró en va destacar la capacitat de lideratge i de transformació, la seva proximitat i l’“extraordinària capacitat d’entendre i comunicar amb l’electorat”. “Per a ell la política era la vida i viceversa”, va concloure. En una línia similar, Mònica Bonell, que va coincidir amb Martí en l’època en què ella era cònsol menor a Canillo i ell major a Escaldes-Engordany, va manifestar que era “un home d’Estat per sobre de tot” i “no crec que hi hagi polítics que visquin tan intensament la cosa pública com ell”. A més, Bonell, en va destacar “el sentit de l’humor”.
En aquest mateix sentit, el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va assenyalar la “virtut” de Martí que, “en els moments més tensos i crítics sabia treure la rialla a les persones de la reunió”. “Tenia un sentit de l’humor molt fi i útil per calmar situacions quan ho requeria”, va afegir després de destacar que era “una persona incansable”.
El cònsol major d’Andorra la Vella, David Astrié, que també en va recordar el “sentit de l’humor molt seu”, va reconèixer que Martí havia “marcat un estil de política”, proper i de poble.
Però no només van destacar la importància de la figura d’Antoni Martí i la seva manera de fer país des de les seves files polítiques, o més properes, sinó que també ho van fer representants de formacions rivals. El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va afirmar que Martí “era de les persones que més va pensar en Andorra a la seva vida” i tenia “un sentit de servei públic molt gran”. A més, va destacar que “no es va arronsar mai quan tenia clar que una actuació era justa”, com per exemple quan va implementar la imposició directa o la reforma de l’Administració.
La presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, va subratllar la seva “visió política” i capacitat per “identificar” les problemàtiques i fer-ne una “anàlisi amb brillantor”, a més dels seus dots de comunicador. “El país no perd només un referent polític, sinó també una bona persona que sempre va tenir interès en l’esdevenir del país”, va apuntar. De la seva part, la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va destacar de Martí el caràcter dialogant i el fet que sempre mostrés “molt respecte per la minoria”, i el conseller no adscrit, Víctor Pintos, va assenyalar que “és una personalitat de talla política grandiosa” que deixa “un llegat important”.
Per la seva part, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Majoral, va recordar quan en un debat en la legislatura que va compartir com a conseller general amb Martí al capdavant de l’Executiu, després de dir-li que guanyaria el debat, l’excap de Govern li va dir que “aquí no es tracta de guanyar ni tu ni jo, qui ha de guanyar tot això és el poble andorrà”. Una reflexió que per a Majoral “defineix molt bé la seva persona i el gran polític” que era Martí.
“Costa d’imaginar-se la política sense Antoni Martí”, va valorar la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, per a qui l’excap de Govern era “algú molt important en el panorama polític d’Escaldes i del país”, doncs sempre hi havia allò de “què dirà o què pensarà” Antoni Martí?