En absència de contrincant amb qui rivalitzar d’aquí a dos diumenges, Jordi Alcobé, cap de l’única llista (DA) que concorre a Canillo, enceta la cursa amb la tranquil·litat de qui podria fer campanya amb la dreta mentre amb els altres cinc dits es dedica a tocar, posem per cas, el Concert per a la mà esquerra de Maurice Ravel. Tranquil·litat de guanyador segur que no eximeix, no obstant això, complir amb tota la litúrgia preelectoral, començant per una enganxada de cartells freda, gèlida, però no per falta de concurrència –amics, coneguts i algun saludat– sinó per la baixíssima temperatura i el vent que bufava. D’adversari, recordava Alcobé acabat el ritual amb els cartells i enfrontat amb el també ritual de declaracions a la premsa, tindrà l’abstenció. Que no és poca cosa. “Em sembla un repte molt important arribar a tots els ciutadans”, admetia, i a falta “d’una altra candidatura per poder escollir, és important que tothom estigui representat i escoltar-lo”. Així que, contra el que aquí ens entreteníem a pressuposar, en realitat Alcobé considera que “els pròxims dies seran molt intensos per arribar a tothom i que tothom tingui com a mínim un interlocutor al Comú”.
El cap de Gover, Xavier Espot, o la molt canillenca ministra de Cultura, Mònica Bonell, acompanyaven els membres de la llista encapçalada per Alcobé i Marc Casal. També, entre el grapat de persones que desafiava l’airet gelat, hi havia el cònsol en retirada, Francesc Camp, mantenint una discretíssima posició en tot l’acte. El candidat lloava la tasca realitzada per l’equip que acaba i recordava que la seva és una candidatura “de continuïtat” amb els projectes engegats pel grup de govern sortint. “Tenim una parròquia molt viva durant tot l’any i a Canillo, a banda de ser durant l’hivern un motor important d’Andorra, també volem que durant l’estiu ho siguem”, cosa que, puntualitzava, “ja s’ha anat aconseguint, amb activitats i atraccions turístiques molt importants”.
“Amable, confortable”
Més enllà de presentar la parròquia com a emblema del turisme al país, Alcobé vol que sigui “amable, confortable” amb la gent que hi viu, “que hi trobin el seu lloc, el seu niu” al país.
En aquesta condició de parròquia “amable” evidentment hi ha d’haver els serveis per a la gent gran, puntualitzava, “a qui cal donar alternatives com un centre residencial on puguin acollir-se durant tot l’any”. A banda, destacava un altre dels punts principals del programa, presentat ja la setmana passada: l’execució d’una xarxa de calor alimentada amb dues calderes de biomassa que serviran per donar servei a tots els edificis comunals i, en un futur no llunyà, a les llars que s’hi vulguin afegir. Tots dos projectes confien que estiguin acabats en concloure el mandat.
