Adverteix la consellera demòcrata Eva López que les lleis “no poden portar nom i cognom”, però en l’imaginari col·lectiu, si més no, part de la reforma del Codi Penal aprovada en la darrera sessió del Consell General de l’any ha calat com llei ferrariman: les bretolades al volant passen a ser considerades delicte, posin o no en perill persones i béns, i seran castigades amb multes d’entre tres i seixanta mil euros, fins a tres anys de presó i privació del dret a conduir entre dos i sis anys. I gravar-se i fer-ne difusió a través de les xarxes, “fer-ne ostentació”, segons el legislador, serà un agreujant. La reforma ha passat amb el suport de tots els grups a excepció del de la consellera no adscrita Carine Montaner, que s’abstenia en considerar el càstig “excessiu”. 

L’article que afecta els aficionats a les bretolades al volant no és més que un dels que incorpora la modificació de la llei penal, una posada al dia, tenint en compte les noves tecnologies (i els convenis internacionals signats), recordava el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell. Així, es tipifiquen fets com ara espiar o assetjar per mitjans telemàtics, així com difondre’n vídeos. Si la víctima és algú amb qui té un vincle, és menor o vulnerable per alguna malaltia o discapacitat, la pena s’enfila als dos anys de presó. 

Actualització
Es modifiquen articles relacionats amb el tràfic d’éssers humans (per extracció d’òrgans,  entre els quals Rossell destaca els òvuls, prostitució i explotació sexual o esclavatge), així com els relacionats amb la difusió d’imatges íntimes, la pornografia infantil o que afectin persones amb discapacitat. També s’actualitzen els delictes relacionats amb els mitjans de pagament tecnològics (i la moneda falsa), amb el blanqueig de capitals i amb els atacs informàtics. 

El més rellevant de la llei, no obstant això, pel que fa al país, se centra en la conducció temerària, que es considerarà conducta delictiva encara que no posi directament en perill les persones. Aquesta és la modificació essencial de l’article 270. “Quan concorri la circumstància de posar en perill la vida o salut de les persones, altres vehicles, fer difusió de l’acte de conducció temerària, o fer ostentació de l’incompliment de les normes”, les penes seran de tres mesos a tres anys de presó, la deprivació del permís de conduir de dos a sis anys i les sancions, fins als seixanta mil euros. En el cas de conduir sota efectes de les drogues, la multa va dels tres-cents als tres mil euros. A més, s’introdueixen canvis per evitar que negar-se a fer el control d’alcoholèmia o drogues surti més barat que el resultat delictiu de la mateixa prova. 

“L’infern està pavimentat de bones intencions”, iniciava la seva intervenció la consellera Montaner, per expressar reticències al text: “com considerarem uns joves fent derrapatges en un pàrquing?”, preguntava. A banda, una relliscada: amb la inclusió de les fake news el Govern “està obrint la caixa de Pandora”, advertia. Sense tenir present, com li assenyalaven López i Rossell a continuació, que havia estat retirat de la llei. “Havia vist el text inicial”, s’excusava finalment, “soc consellera no adscrita i no puc ni tenir una secretària a temps complet, per examinar cent textos”. 

També ha quedat aprovada la creació d’una nova comissió legislativa permanent per fer seguiment de la CASS i les bases reguladores de l’administració electrònica. Per assentiment en els dos casos. 

Terceravia es desmarca del codi de conducta

Vot no favorable, el de Terceravia, al codi de conducta aplicable als consellers generals, al qual sí donaven suport la resta de grups. “Vostès no comparteixen amb nosaltres que menys és més”, iniciava la intervenció Joan Carles Camp. És a dir, que no és que pensin que els molt il·lustres no han de ser dignes, honestos, rectes, austers, íntegres i transparents, sinó que “amb tanta normativa, tants canvis”, acaba resultant que “o costa d’aplicar, o no s’aplica o simplement s’ignora o no se’n fa el desplegament normatiu”. A banda, “tanta normativa pot foragitar persones de vàlua” de l’exercici de la cosa pública. 

L’estatut de l’artista alça el vol... però amb una mica de llast, es plany la ministra Riva

Consens general –res fora del que era previsible– quant a l’estatut de l’artista, un encàrrec realitzat per la institució i també a l’uníson ara fa tres anys, un 30 d’octubre del 2019, precisava la consellera socialdemòcrata Susanna Vela. Un llarg camí per elaborar-lo i un treball que era “de justícia” tenir enllestit i que ha de ser “un revulsiu”, apuntava Oliver Alís. 

 Ara bé, a partir d’aquí arribaven les puntualitzacions. La primera a expressar-se, Vela, que indicava que “ara cal implementar i avaluar l’efectivitat del text”, així com fer el desplegament reglamentari corresponent. Un pas en què altres normes relacionades amb la cultura han fet aigües. “Esperem que el Govern i els comuns hagin entès el missatge”. El text és “un punt i seguit”, reconeixia des de Demòcrates Sandra Codina. 

Però els matisos més importants arribaven de la mà de la ministra de Cultura, Sílvia Riva. “Celebra” que el legislador hagi tirat endavant la iniciativa, que era “un deure”, però hi troba mancances. Per exemple en els criteris, més enllà dels econòmics, per acreditar la condició d’artista. Per què no s’ha contemplat la trajectòria, posem per cas, preguntava? És una qüestió de pes per obrir les portes que puguin accedir a prestacions socials, puntualitzava. I sobre les set encomanes, les assumeix “amb convicció”, però el legislador podia haver-ho fet.