Amb l’objectiu d’aconseguir una “llei de la nacionalitat més justa” i de resoldre “petites injustícies” que s’han detectat com a conseqüència de procediments massa “rígids”, el Govern ha aprovat un projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, on es flexibilitzen alguns requisits per permetre l’accés a la nacionalitat a persones arrelades al país, segons ha explicat la ministra de Justícia i Interior.
Ester Molné, que ha detallat que “de forma general, s’aporten millores de redacció i de flexibilització dels procediments de sol·licitud de la nacionalitat”, ha precisat que, quan a la nacionalitat andorrana d’origen, s’amplien els supòsits de filiació en el cas dels infants nascuts a l’estranger. D’aquesta manera, si fins ara podia obtenir la nacionalitat un infant nascut a fora si un dels progenitors és andorrà i nascut al país, quan la llei entri en vigor també podrà obtenir el passaport l’infant nascut a l’estranger si un dels progenitors és andorrà, però no nascut al país, i alhora, l’avi és nascut al país. També s’inclou la casuística que l’infant nascut a l’estranger pugui accedir al passaport si és fill d’una persona de nacionalitat andorrana que hagi residit al país durant, com a mínim, deu anys.
Així mateix, tal com ja s’havia avançat, quant a l’obtenció de la nacionalitat per naturalització es mantindrà el requisit dels vint anys de residència si bé no serà necessari que siguin de forma ininterrompuda. No obstant això, com ha precisat Molné, si es demanarà que els últims cinc anys de residència previs a la sol·licitud de la nacionalitat siguin ininterromputs.
Molné ha explicat també que amb la modificació es dona cobertura legal a l’acord de Govern de l’any 2001 pel qual s’eximia de presentar la renúncia a la nacionalitat d’origen a l’hora de sol·licitar la nacionalitat andorrana a aquells ciutadans de països que no accepten la renúncia a la nacionalitat. Així, i tenint en compte que Andorra no permet la doble nacionalitat, la ministra ha destacat que aquestes persones poden tenir l’andorrana sempre que no utilitzin l’altra nacionalitat i que per això es defineix bé en la llei què s’entén per nacionalitat activa, com seria per exemple el fet de “renovar el passaport o qualsevol altre document d’identitat” del país d’origen.
Tot i aquesta casuística particular que pot afectar ciutadans de fins a onze països que no accepten la renúncia dels seus nacionals, Molné, que ha recordat que l’article 23 de la llei vigent ja preveu la pèrdua de la nacionalitat andorrana en el cas d’aquelles persones que hagin adquirit sense una manifestació de voluntat expressa una altra nacionalitat sempre que aquesta s’exerceixi activament, ha deixat clar que “en cap cas s’obre el meló de la doble nacionalitat” i que només s’accepta en aquest supòsit ja que “el que no podem fer és demanar un impossible”.
Encara sobre la qüestió de la doble nacionalitat, Molné ha admès que “no hi ha inspeccions d’ofici” però sí que en aquells casos en què s’ha detectat “s’han incoat els expedients de pèrdua de nacionalitat” corresponents.
També hi ha canvis pel que fa a la possibilitat d’obtenir la nacionalitat a través de l’escolarització. Així, si fins ara es podia accedir a la nacionalitat havent completat l’escolarització obligatòria, dels 6 als 16 anys, amb la modificació es demanarà haver cursat un mínim de deu cursos escolars en centres docents públics o privats del país que imparteixin programes educatius específics de formació andorrana, de manera que es tindrà en compte també el batxillerat i l’etapa preescolar i es podrà assolir la nacionalitat si s’ha fet el mínim de deu anys entre els 3 i els 18 anys, segons ha detallat la titular de Justícia i Interior, que ha remarcat també que es preveu la possibilitat de poder efectuar un cicle de formació a l’estranger per un període màxim de dotze mesos.
D’altra banda, i interpel·lada per les queixes dels advocats quant al procés de digitalització de la Justícia, Molné ha explicat que té una “comunicació periòdica” amb el Col·legi d’Advocats d’Andorra (CADA) i que ja li van manifestar els “desajustos” que havien sorgit. Uns problemes que s’aborden des de la comissió de treball que hi ha amb el Consell Superior de la Justícia (CSJ), que és “qui gestiona l’eina”, i que ja s’han anat resolent, ha assegurat la ministra, que s'ha “posat a disposició” del CADA i del CSJ per a “qualsevol cosa” que poguessin necessitar.
