El Govern espera que el primer de febrer vinent l’atenció psicològica pugui formar part de la cartera de serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Així ho va manifestar si més no ahir el ministre de Salut, Albert Font, en la sessió de control a l’executiu al Consell General, on responent a una pregunta de la parlamentària socialdemòcrata Susanna Vela relativa a l’Observatori de la Infància 2021 i salut mental, va assegurar que les negociacions amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) es troben ja molt avançades.

En aquest sentit, el ministre va precisar que a hores d’ara “només ens separen” aspectes lligats a “la nomenclatura” i qüestions com si cal treballar per consultes unitàries o per protocols de seguiment, ja que “la manera de treballar marcarà els reemborsaments”.

Quant a la data del primer de febrer Font, que inicialment parlava de “principis d’any” sense concretar, va explicar que la idea seria aquesta, ja que precisament el 31 de gener és quan finalitzen els convenis que d’altres col·lectius mèdics han denunciat i s’estan renegociant. “El conveni amb el Copsia no obeeix a aquesta lògica perquè no n’hi ha cap d’anterior”, va destacar el ministre, que va defensar, però, que si “podem arribar” a tancar els acords amb els altres col·lectius en aquesta data, “no veig per què no ho podem fer també amb el Copsia”.

D’altra banda, Font va reconèixer l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la salut mental, primer en el moment del confinament, i posteriorment amb les conseqüències econòmiques d’aquesta, especialment en el col·lectiu infantil i juvenil, i va revelar que fins a 106 pacients, sense concretar quants d’aquests eren menors, van passar pel programa d’atenció psicològica que es va posar en marxa per la Covid.

Així mateix, Font va defensar l’esforç del Govern i les accions fetes tant a nivell de programes de prevenció cem d’atenció o per disposar de més recursos. En aquest sentit, el titular de Salut va destacar que s’ha passat de 53 a 60 professionals en aquest àmbit i va insistir en la voluntat de l’Executiu de portar a terme “un canvi profund” en salut mental i addiccions, un canvi que ha de passar per una “atenció comunitària en lloc d’hospitalització”. Així mateix, va explicar que la idea és “treure oncologia de la quarta planta per tal que aquesta sigui únicament per a la salut mental”.

Vela va mostrar també la seva preocupació per la qüestió de les dades, ja que únicament es disposa de les corresponents a les atencions del SAAS i “encara perquè les anem demanant els consellers generals”. En aquest sentit, el ministre va detallar que “s’està treballant en un quadre de comandament” que facilitarà l’obtenció de les dades.


Gallardo nega “cap canvi de criteri” sobre els subcontractats

Responent a una interpel·lació de la presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va “negar” ahir que des del Govern hi hagi hagut “cap canvi de criteri ni contradicció” en relació amb la situació dels treballadors subcontractats fora del país.

Gallardo, que va insistir que “no hi ha manca de voluntat del Govern de voler-ho solucionar”, va insistir que la pretensió de l’executiu “és que no hi hagi cap persona que per un conflicte d’interpretació jurídica pugui estar en una situació inferior a la que hauria d’estar”.

En aquest sentit, el ministre, que va assegurar que “no es poden controlar tots els contractes” dels treballadors que venen temporalment al país subcontractats per alguna empresa andorrana, va recordar la modificació del reglament que desenvolupa la Llei qualificada d’immigració anunciada dimecres pel ministre portaveu, que es preveu aprovar la setmana vinent, com una primera mesura, mentre continua la feina de “dret comparat” per tal d’avaluar altres canvis legislatius i en quina magnitud que permetin clarificar la situació d’aquests treballadors.

Postureig i populisme amb el debat sobre els salaris

“Farem una esmena al pressupost perquè als salaris dels càrrecs polítics s’apliquin els increments d’acord amb les graelles que s’estableixin per al sector privat”. Així ho va anunciar el president del grup socialdemòcrata, Pere López, durant l’intercanvi de retrets que va mantenir amb el titular de Finances, Eric Jover, arran de preguntar pels motius que havien portat el Govern a preveure un augment per al 2023 del total de l’IPC per a les retribucions dels alts càrrecs. I és que la pregunta va provocar que des del Govern s’acusés López de buscar debats populistes, a la vegada que aquest titllés d’“exercici de postureig” i de “mesura de cara a la galeria” l’anunci que alts càrrecs del Govern i consellers de la majoria renuncien a l’increment del salari d’acord amb l’IPC. Des de la majoria es va plantejar fer una esmena perquè la decisió voluntària sigui obligatòria.