Francesc Camp: “Està molt bé créixer, però el creixement infinit és impossible”

L’exministre de Turisme Francesc Camp intentarà mantenir l’hegemonia de Demòcrates al Comú de Canillo en uns comicis on, després de vuit anys, hi haurà una alternativa al projecte de DA. Camp, que anuncia mesures per mirar que part del parc d’habitatges d’ús turístic passi a ser residencial, aposta per aprofundir en la feina feta per l’actual corporació i manté que qualsevol política tindrà en compte criteris de sostenibilitat.

Què l’ha animat a presentar-se quan tenia previst fer un pas al costat?
Sí, aquests últims dies ja m’ho han recordat a les xarxes socials. És veritat que la intenció inicial després de vuit anys de ministre de Turisme era aquesta. En política, però, mai decideixes tu sol, i en aquest cas concret ha estat així, i des de les persones que estan al capdavant del partit a Canillo hi va haver molta insistència perquè jo fos el cap de llista. També hi ha la part de motivació personal, i ha estat l’àmbit turístic. M’agrada, vinc del món del màrqueting i és veritat que Canillo té molt potencial per créixer.   

Des de l’altra llista ja s’ha recordat que el Comú no és només turisme.
He tingut moltes activitats professionals, no només en l’àmbit turístic, sinó també en el financer, i he treballat també pel meu compte. He tocat moltes tecles i crec que és un bon moment per tot aquest coneixement professional que puc haver adquirit, portar-lo a l’àmbit del Comú. Al final la feina és d’equip, i sempre he intentat fer-ho així. Delegaré tot el que faci falta, i crec que el Comú pot funcionar si es delega. Potser la principal competència que ha de tenir un cònsol és saber delegar més enllà de gestionar moments –entre cometes– de crisi, o els dossiers calents. A més les competències s’han de mirar de forma global, no si el cònsol és més competent en una àrea o una altra. 

Com veu la feina feta al Comú i què espera trobar si els ciutadans li fan confiança.?
Estic molt tranquil perquè sé que el Comú ha fet molt bona feina. Poc explicada és cert, i potser es coneix poc, però molt bona feina en tots els àmbits. Només puc tenir paraules d’agraïment i felicitar-los perquè han fet molt bona feina, i no només a nivell econòmic i de turisme, sinó també a nivell d’embelliment dels pobles, de tota la separativa d’aigües i els col·lectors, les parades d’autobús, les zones de recollida d’escombraries. També s’ha cuidat molt la gent gran amb l’espai Com a casa. El que toca és continuar la bona feina feta. 

Què li falta a la parròquia?
A nivell dels grans eixos del programa el que sí tenim clar és que qualsevol política, ja sigui econòmica, social o mediambiental, ha de tenir en compte criteris de sostenibilitat, perquè si no ens hi farem mal. Està molt bé créixer, però el creixement infinit és impossible. Diria que més que què li falta és que s’ha creat un dinamisme molt interessant a la parròquia i cal continuar-lo i fer créixer la parròquia. En tots els àmbits hi ha millores, però millores sobre la feina feta.

Per exemple?
Pel que fa al turisme i a l’economia, està clar que buscarem créixer sempre tenint en compte que hem d’anar a buscar més la qualitat que no la quantitat de turistes, que això també és un element a tenir en compte a nivell nacional. Per la part social és evident que la població envelleix. A Canillo, tot i ser petit, hi ha més de 180 persones de més de 75 anys,  i això a la curta –i també a la llarga– anirà provocant segurament problemes de pèrdua d’autonomia. I aquí des del Comú, conjuntament amb Afers Socials, hem d’intentar fer el seguiment d’aquestes persones. També s’ha de tenir en compte el jovent i mirar d’integrar-lo, que participin de la vida social de la parròquia més enllà de les festes majors. Hi ha també el Punt Jove, que està funcionant bé però és cert que potser entre setmana cal fer activitats perquè hi vagin més. I acabo amb el més important, que és la part de les famílies que volen viure a Canillo i gaudir de la parròquia i els costa trobar habitatge. Tenim pensades un conjunt de mesures, molt lligades amb la política que està fent el Govern a nivell d’habitatge, per intentar que hi hagi més oferta d’habitatge residencial, ja sigui per a temporers o persones que hi visquin tot l’any. 

Hi ha la qüestió dels apartaments turístics.
Sí, a Canillo en tenim més de 1.500 i buscarem mesures per intentar que una part d’aquest parc s’alliberi i passi a ús residencial. Només que aconseguíssim que s’alliberés un 10% ja tindríem més d’un centenar de pisos que podrien ser per a residents. També continuarem combatent els apartaments turístics il·legals. Problemàtica que ha baixat molt perquè s’ha fet molta feina des de Canillo i també amb l’aplicació de la nova llei. 

Aposta per la qualitat i apartaments turístics no semblen lligar massa.
No hem de renunciar a tots els públics que tenim, però hem de fer l’esforç que aquest públic cada vegada sigui de més poder adquisitiu. I això no és fàcil ni es fa del dia per l’endemà. És una aposta a llarg termini, però s’ha de començar per trobar-la. Una vegada passat el boom turístic i la crisi, ara és el moment. 

Parlava de créixer de forma sostenible.
Els primers mesos, si podem guanyar intentarem fer una estratègia per als pròxims quatre anys per veure realment fins on podem arribar. Perquè més enllà dels projectes d’inversió cal tenir clar on vols portar la parròquia i sobretot anar pas a pas. Els primers quatre mesos ens dedicarem a fer això, veure fins on podem créixer a l’estiu, quants caps de setmana podem fer coses perquè vingui la gent, i fer-ho de la mà del sector turístic, perquè si muntem un esdeveniment el segon cap de setmana de juny i els hotels estan tancats, no serveix de res.

I pel que fa a la gestió de la vall d’Incles?
Cal veure quin és el màxim de gent que hi pot anar. Al programa portem de fer un pla de sostenibilitat per a la vall d’Incles, tan pel que fa a la capacitat màxima de persones que hi poden anar, veure les zones més sensibles a nivell mediambiental perquè allí no s’hi vagi, si és el cas, veure el tipus de construcció, que de fet s’hi construeix poc però ja no pot anar massa més.  

Cal algun tipus de protecció?
Cal determinar abans quin ha de ser el límit, i pel que m’arriba del Comú, encara hi ha capacitat de créixer. Pensem també que tot està molt concentrat a l’estiu. S’ha de valorar tot, però sempre amb la ferma convicció que no podem sobreexplotar la vall d’Incles perquè és un tresor que tenim.